Resultats de la cerca
Es mostren 1701 resultats
Artrosi
Patologia humana
Definició L’ artrosi és una malaltia crònica de les articulacions caracteritzada per la degeneració progressiva del cartílag articular A diferència d’altres afeccions articulars, aquesta no presenta alteracions inflamatòries El cartílag articular és un teixit elàstic i resistent, d’uns 2 mm de gruix, que cobreix els extrems ossis que integren l’articulació La funció del cartílag articular és de protegir aquests extrems ossis del desgast que comporta el fregament degut als moviments Així, esmorteeix, transmet i distribueix les forces que graviten sobre l’articulació En l’artrosi, el cartílag…
Era Mare de Diu de Cap d’Aran (Salardú)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’absis central, sobrealçat Té una decoració feta amb pedra tosca, a base d’arcuacionscegues, distribuïdes per parelles entre lesenes F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada en un altiplà, sota el qual, vers al costat de migjorn, s’arrauleix la població de Tredòs, escampada, en una bona part, a mà dreta de la Garona, prop de la carretera del port de la Bonaigua Mapa 149M781 Situació 31TCH298302 S’hi arriba a través de la carretera C-142, on, a mà dreta, poc després d’haver passat el trencall que porta a Tredòs, entre l’inici d’un revolt molt pronunciat,…
Consolidació democràtica i reptes identitaris a l’àrea catalana
Mancada de les convulsions dramàtiques que han caracteritzat gairebé tot el nou-cents català —sagnants conflictes de classe, Guerra Civil, exili, repressió, lluita contra la dictadura…—, l’etapa històrica que començà el 1980 resulta potser menys èpica, no pas menys important De fet, les dues darreres dècades de la centúria constitueixen un oasi únic d’estabilitat democràtica, de consens social i d’autogovern després de gairebé dos segles de règims autoritaris o d’estats d’excepció, de projectes polítics i socials antagònics que s’enfrontaven amb les armes, i de fràgils experiències d’obertura…
Els gasteròpodes
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen, de lluny, la classe més gran i diversificada de molluscs La seva característica fonamental és la torsió , que comporta una reorganització anatòmica intensa Malgrat la semblança fonamental de tots els gasteròpodes, l’aspecte extern és summament variable, i respon a una enorme gamma de modes de vida Entre les possiblement 70 000 espècies vivents, de les quals n’hi ha que no superen 1 mm de longitud i d’altres que s’acosten a 1 m, hom troba exemples de tota mena de règims alimentaris, sistemes reproductius i interaccions ecològiques A…
Les unitats estructurals: els Pirineus centrals i orientals
Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del sòcol hercinià i…
Santa Maria de Lledó (Lledó d’Empordà)
Art romànic
Situació Una vista aèria del conjunt monàstic J Todó-TAVISA L’antiga canònica de Santa Maria és situada a la vila de Lledó, cap d’un municipi emplaçat a l’alta vall del Manol, als contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont La vila, travessada per la riera Àlguema, és d’origen molt antic i ocupa un espai de topografia força irregular L’església de Santa Maria i les restes de la canònica són al sector més baix, vora la riera, a la plaça Major i la placeta del Priorat Mapa 258M781 Situació 31TDG848777 Per anar-hi cal agafar la carretera local que hi porta des de la comarcal de…
Els protozous
Els protozous són protists heteròtrofs, que no constitueixen un grup natural Una definició acceptable dels protozous, diu que són organismes eucariòtics essencialment unicellulars Això vol dir, a grans trets, que en la seva majoria cada individu és una cèllula solitària i independent, bé que en algunes espècies hi ha una organització colonial en la qual els individus depenen mútuament els uns dels altres però sense arribar a especialitzar-se en funcions diferents, com passa, en canvi, amb les cèllules que formen els teixits i els òrgans dels metazous, les metàfites i els fongs No són ni…
Sant Vicenç de Rus (Castellar de N’Hug)
Art romànic
Situació L’església de Sant Vicenç de Rus es troba situada al vessant meridional del Pirineu i en un lloc muntanyós, enmig d’una vegetació a base de bosc i prat l’edifici es troba en una zona de mitja muntanya Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 17, 0 — y 80, 0 31 TDG 170808 Un detall de l’exterior des de llevant amb la capçalera R Viladés Vista de l’exterior del’església des del costat de tramuntana R Viladés Per arribar-hi cal agafar la carretera de la Pobla de Lillet a Castellar de N…
Jordi Safont i Bertran de la Borda: epígon del gòtic internacional a Catalunya
Art gòtic
Sant Marc, un dels set panells de pedra amb profetes i evangelistes que componien una trona feta per Jordi Safont vers 1447-52 Era al pilar de la nau major més proper al presbiteri de la Seu Vella de Lleida, al cantó de l’evangeli Museu de Lleida Diocesà i Comarcal – LMelgosa A partir de la fi del segle XIV, Lleida obre les portes a mestres forans que afavoriran la coneixença de les modes europees A poc a poc hi arriben mestres, escultors i vitrallers nòrdics, que, juntament amb artífexs autòctons, protagonitzen una revolució de les arts plàstiques És un període de continuïtats i de canvis,…
Pere Sanglada i l’arribada del gòtic internacional a Barcelona
Art gòtic
L’aparició del mestre en el context artístic barceloní No es disposa de dades concretes dels seus orígens, però tot porta a creure que Pere Sanglada hauria nascut a la mateixa ciutat de Barcelona o que, si més no, s’hi hauria establert ben aviat A Mallorca s’ha trobat el testament d’un Pere Sanglada picapedrer 1326 Llompart, 1999b, pàg 60, que, més enllà de la proximitat de la professió, no podem relacionar de moment amb el nostre escultor homònim quelcom semblant succeeix amb un altre Pere Sanglada que el 1356 consta com a administrador de les drassanes de Barcelona, si bé en aquest darrer…