Resultats de la cerca

Interior de l’església de Sant Miquel de Cuixà, molt transformada al llarg dels segles, però que ofereix un interessant conjunt d’arcs de ferradura de la basílica construïda a l’inici del darrer quart del segle X ECSA - Rambol En l’estat actual dels nostres coneixements i de la pràctica corrent, podem admetre dins la denominació d’ art romànic l’art produït a Catalunya des de bona part del segle XI fins a molt avançat el XIII Aquest presenta diferències i coincidències importants amb el d’altres països Pel que fa a la primera etapa, la diferència més important —de nom, però no de forma— es…

Procedents dels diferents jaciments i intervencions arqueològiques efectuades en el territori analitzat, especialment necròpolis, s’han recuperat nombrosos materials funeraris, com també diversos objectes d’abillament i bronzes d’indumentària Presentem aquí un recull de tots aquests materials, separats del seu context arqueològic, ja comentat en un altre capítol aquests han estat desglossats en dos apartats d’una banda, els materials de procedència funerària i, d’altra banda, els materials procedents d’altres contexts Materials funeraris Necròpoli del Collet del Cargol Sant Mateu de Bages…

No hi ha gaires exemples d’esglésies parroquials gòtiques dins l’àmbit del bisbat de Lleida La gran majoria són romàniques o d’època moderna Els dos casos més rellevants, significatius i importants de temple gòtic parroquial, a banda de Sant Llorenç de Lleida, són Santa Maria d’Almenar i Santa Maria de Sarroca de Lleida, al Segrià, autèntics monuments arquitectònics de la primera meitat del segle XIV, bé que la segona fou modificada al segle XVI L’església parroquial de Sant Vicenç d’Àger, avui del bisbat de Lleida, va formar part històricament de l’abadiat d’Àger i és estudiada amb les…

Característiques del grup Els cloròfits, també anomenats algues verdes, no han arribat en llur evolució a la diversitat morfològica que caracteritza els feòfits ni a les complexitats reproductores que veurem en els rodòfïts Amb tot, la diversitat que aquest grup presenta, tant pel que fa a la reproducció com pel que fa als tipus d’organització morfològica, és molt notable Per aquesta causa, en un capítol general com aquest no es pot evitar de fer generalitzacions o de distingir caràcters típics, de forma potser més didàctica que corresponent a aspectes naturals En aquest grup, en efecte, hi…

L’abundància i la diversitat de les masses d’aigua El règim hídric de la tundra és determinat per la pluviositat relativament baixa no supera els 300-400 mm anuals N’hi ha prou, però, per a determinar un excés d’humitat a causa de la brevetat de l’estiu i la quasi nulla evaporació Un altre factor important és la presència del permafrost, el qual aïlla els llits dels llacs i els rius dels nivells inferiors i impedeix tant la seva alimentació per les aigües subterrànies, com la de capes freàtiques a partir dels mateixos rius i llacs Els llacs i els estanys continentals L’evaporació insuficient…

La gènesi dels sòls mediterranis Les condicions climàtiques mediterrànies com a factor edafogenètic es podrien sintetitzar per tenir dissolució i lixiviació febles, conseqüència de l’escàs excedent d’aigua que travessa i s’escapa del sòl i de la planta, per forts contrastos d’humitat, i per un gran potencial erosiu Un factor de formació molt característic de la conca mediterrània és l’activitat antròpica que ha actuat intensivament i extensivament des de millennis en la manipulació del sòl i la vegetació, amb efectes sovint molt importants Com a exemple paradigmàtic d’aquesta influència es…

Els deserts del fred eixut Els deserts continentals freds apareixen a latituds subtropicals, immersos en zones de caràcter temperat Es troben sempre a l’interior dels continents i es caracteritzen, com els típics deserts càlids tropicals, per l’aridesa, l’elevada taxa d’evaporació i la forta desproporció entre el règim tèrmic i les precipitacions Vegeu també Els tipus de clima de la Terra La singular condició dels deserts freds Tot i les semblances entre els deserts càlids dels tròpics i els deserts freds dels subtròpics baixa quantitat de precipitacions, altes temperatures, augment de l’…

La protecció dels boscos monsònics s’ha fet fins ara sota la forma de figures legals de protecció diverses Així, hi ha reserves forestals, parcs nacionals i reserves de natura a la costa occidental d’Amèrica Central, a l’Índia, a Sri Lanka i al sud-est d’Àsia, incloent-hi les illes insulíndiques De fet, nombroses àrees protegides en l’àmbit geogràfic esmentat concerneixen tant el bioma monsònic com la selva plujosa Segons l’altitud, però també segons altres circumstàncies, aquests dos biomes se succeeixen en l’espai, de manera que un cert nombre de les grans àrees protegides del sud-est…

Un clima hiperhumit Distribució dels tipus climàtics de selva plujosa tropical, segons la relació entre els àmbits de variació de temperatura anual i diari, els límits tèrmics i les temperatures mitjanes del mes més fred L’esquema ha estat adequat als tipus de selva plujosa que es tracten en aquesta obra Jordi Corbera, a partir de fonts diverses El clima de l’espai geogràfic que ocupen les selves plujoses intertropicals es caracteritza, en primer lloc, per unes temperatures altes i relativament constants i per unes pluges també considerables i distribuïdes força regularment al llarg de tot l’…

Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…