Resultats de la cerca
Es mostren 835 resultats
Mussol emigrant
Al N de l’Ebre és un migrador i hivernant regular, però de pocs efectius, que es mou quasi exclusivament per les comarques litorals i prelitorals resta confinat als marjals i els estanys litorals i, esporàdicament, ha criat al delta de l’Ebre Al País Valencià es considera un migrador escàs i irregular Cabanes, devesa del Saler, Pego, el Fondo i Santa Pola A les Balears té una categoria similar, i s’hi afegeixen una hivernada molt escassa i irregular potser menys a Mallorca i una reproducció esporàdica Tot això fa que als Països Catalans, el mussol emigrant sigui una espècie que s…
Menopausa artificial
Abans de tractar aquest tema, cal insistir que la menopausa és un fet fisiològic, que, amb variacions individuals, s’acaba produint en totes les dones No obstant això, actualment es pot donar el cas que en el tractament d’algunes afeccions, especialment d’índole tumoral, es recorri a l’extirpació d’òrgans involucrats en la presentació de la regla, per la qual causa, tot i que no s’hi hagi produït la menopausa natural, cessen les menstruacions En aquest cas es parla de menopausa artificial En realitat, es poden distingir situacions molt diverses, segons els òrgans genitals que ha calgut…
El que cal saber de les mossegades i picades d’animals
La millor manera d’evitar les mossegades de gos, o d’altres animals, és mostrar-se sempre molt tranquil davant d’ells, sense fer cap gest brusc que espanti l’animal o el faci sentir-se en perill En les ferides causades per mossegada d’animal, a més de les mesures específiques de cada cas, cal realitzar les cures habituals de qualsevol ferida, i sobretot s’han de rentar molt bé, ja que és freqüent que s’infectin Encara que la ràbia és una malaltia molt rara, de la qual no se n’ha presentat cap cas al nostre país des de fa molts anys, davant qualsevol mossegada d’animal mamífer s’han d’adoptar…
Campos
La casa de la vila de Campos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la plana al·luvial situada entre les superfícies estructurals miocèniques de la marina de Llucmajor, a l’oest, i la de Santanyí, a l’est.
La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de sesCovetes Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa El municipi és predominantment agrícola la terra conreada ocupa 7 248 ha 70% del terme i hi té una gran importància el regadiu 1 080 ha, a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies, molins i motors es Palmer és…
Castell de Puigarbessós (Cercs)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest castell es troben al cim de Puigarbessós, situat en l’aiguabarreig de la riera de Vilada i el riu Llobregat, molt a prop de la Baells Les restes estan situades en una canal lateral i estan orientades vers el costat de migjorn Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 08,2 — y 64,0 31 TDG 082640 L’accés a les restes del castell és extremadament difícil S’hi pot arribar des de l’església de Sant Quirze de Pedret, remuntant la vall del Llobregat a l’alçada de la presa de l’…
Trenca
Àrea de nidificació de la trenca Lanius minor als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta d’un ocell estival bastant rar i localitzat, que solament nidifica regularment en un nucli al Segrià-Baix Cinca i en un altre a l’Empordà, que juntament amb una localitat propera a Osca són les úniques zones de cria de la península Ibèrica També ha nidificat d’una forma molt rara i localitzada al Rosselló dues parelles el 1983 prop de l’estany de Canet Durant l’època de cria s’ha observat sense indicacions de reproducció a d’altres comarques als límits entre el Solsonès i el Berguedà, l’…
Sant Sadurní de Seix (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent de l’església, precedida d’un antic clos cemeterial ECSA – M Anglada Queda al mig d’un petit poblat que només té dues cases habitades El poble està per sobre de la pista a una altitud de 1 200 m al final de la Vall de Castellbò on vessen les aigües del torrent del mateix nom Mapa 34–10215 Situació 31TCG616976 Seix és a 7,9 km de Castellbò prenent la mateixa pista que va a Sant Andreu, on es bifurca a l’esquerra per anar a Sant Joan de l’Erm i a la dreta per anar primer a prop de Santa Creu i després a Seix Continuant aquesta pista torna a Castellbò per un…
Sant Jaume d’Arestui (Llavorsí)
Art romànic
Situació La capella de Sant Jaume d’Arestui, situada sobre un penyal, esdevé una magnífica miranda d’un ampli sector de la comarca ECSA - JA Adell L’església de Sant Jaume es troba al cim d’un penyal que domina el poble d’Arestui, que és situat sobre la pista que de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu porta cap a Baiasca Mapa 34-9182 Situació 31TCH505074 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera que va a Baiasca, a uns 3 km d’Arestui i 1 km abans d’arribar a Baiasca, i que puja pel bosc recorreguts 5 km, en un revolt molt pronunciat a la dreta, surt un camí en mal estat a…
Concepte de normalitat de la conducta sexual humana
Definir uns paràmetres de normalitat de la conducta sexual humana, des d’un punt de vista estrictament científic, és molt complex, si no impossible, ja que cal fer una sèrie d’abstraccions, discernint quines de les pautes imperants són producte de qüestions morals i ètiques d’índole social Tanmateix, el cert és que molts individus se senten preocupats per saber si llurs preferències sexuals o les pràctiques que realitzen es troben dins de la normalitat Per això, molts investigadors han realitzat nombrosos estudis que permeten d’aprofundir en aquestes qüestions, comparant la conducta sexual de…
Giuseppe Tartini
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Destinat per la seva família a la vida monàstica, fou educat en diversos convents de les viles de Pirano i Capodistria, on també realitzà estudis de música El 1708 anà a Pàdua per estudiar dret a la universitat, i dos anys més tard entrà en conflicte amb l’Església i la família en casar-se amb Elisabetta Premazore Arran d’això, Tartini fugí de Pàdua i trobà refugi en un convent d’Assís, on visqué durant els tres anys següents, dedicat a l’estudi del violí i de la composició El 1714, mentre treballava com a instrumentista en una orquestra d’òpera a Ancona, descobrí el que anomenà terzo…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina