Resultats de la cerca

Una gran part de la seva activitat es desplegà en terres del bisbat de Tarragona treballà a l’església d’Alcover ~1580 i a la capella del Santíssim 1582 de la seu de Tarragona, d’on també fou nomenat mestre d’obres major ~1583 i com a tal intervingué en la fàbrica de diverses esglésies Valls 1583, Ulldemolins 1587, etc Tingué contactes amb eclesiàstics illustrats com Pere Aguiló, els germans Gili i, sobretot, Jaume Amigó, amb el qual collaborà en el projecte per a l’església de la Selva del Camp 1582, bé que també s’hi enfrontà quan bastia el terç del conjunt que havia contractat 1582-89 Dels…

Format a Barcelona 1916, el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts Construí cooperatives vinícoles Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona 1919-25, en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí tingué la collaboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics Feu també la farinera de Cervera Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església…

Situació Portada de l’església romànica, reaprofitada a l’edifici actual, d’estructura barroca ECSA - R Aceña L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de la Morera del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF194706 Per a arribar a la Morera de Montsant cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JAA Història La colonització cristiana de la Morera s’ha de datar a partir del 1170 arran de la donació de l’indret a favor d’Arnau de Salforès per part d’Albert de Castellvell A partir d’aquesta època es devia bastir l’església del lloc, que…

Aquest castell en època islàmica controlava la marca amb el comtat de Ribagorça Conquerit en temps de la nova dinastia pamplonesa, en principi el seu domini estigué vinculat a un important llinatge indígena, els senyors de Rallui-Beranui Sunyer Josfred es titulà senyor de Castigaleu entre el 1040 i el 1060 Els seus descendents, Ramon Sunyer i Rotlan Ramon, gaudiren del feu fins que aquest darrer va ésser declarat traïdor 1085 Tanmateix, ja el 1069 Ramon Dac, senyor de Cornudella, figura com a tinent de Castigaleu Al segle XII la història del castell de Castigaleu és semblant a la…

Situació i presentació La comarca del Priorat té 498,60 km 2 i comprèn 23 municipis És vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Pre-litoral, a ponent de les Muntanyes de Prades, límit llevantí amb la Conca de Barberà i és inclosa dins l’àrea d’influència del Baix Camp, comarca amb la qual termeneja tot al llarg de la seva façana oriental Les seves aigües, tanmateix, s’escolen en direcció a l’Ebre a través del riu de Siurana, que hi desguassa ja dins la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual limita pel S i l’W Al N, la serra de la Llena estableix la línia divisòria amb la comarca de les…

Era filla de Joan Aleu i Vendrell Cornudella de Montsant, Priorat, – Gràcia, actualment Barcelona, 8 d’octubre de 1894, membre del Partit Republicà 1868, a qui se li atribuí una participació destacada en la revolta de les Quintes del 1870, i que evolucionà més tard vers un conservadorisme molt influït per Joan Mañé i Flaquer fou doctor en farmàcia, cap de la policia de Barcelona, tinent d’alcalde del Raval i governador general de Catalunya en diversos períodes Dolors Aleu cursà medicina a la Universitat de Barcelona 1874-79, però no pogué obtenir la llicenciatura fins el 1882…

Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…

Situació i presentació El terme municipal de Massoteres, de 26,11 km 2 d’extensió, es troba al sector NE de la plana de Guissona i arriba a la ribera del Llobregós, que forma el límit septentrional del municipi Limita amb els termes de Guissona W, Sant Guim de la Plana S i E, Torà E, Torrefeta i Florejacs NW i Biosca N, al Solsonès Comprèn els pobles de Massoteres, cap de municipi, Talteüll i Palou de Torà o Palouet, a més del santuari de Camp-real La part propera al Llobregós, que passa ben encaixat, és costeruda amb altituds de 529 i 526 m, a la banda de Talteüll el territori esdevé després…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al nord-oest del clos murallat de la vila de Prades En l’actualitat les restes de l’antiga església del castell dedicada a sant Miquel, al carrer del Castell, recorden el seu emplaçament Al principi de segle encara era visible el primer nivell de la torre del castell i algun fragment de mur del seu recinte Hom suposa que el castell de Prades té un origen islàmic Tanmateix, són molt minses i tardanes les notícies que en parlen En canvi, són abundants les que ho fan de la vila, una de les principals del comtat de Prades La referència més antiga de…

L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir d’Alaó Ja des…