Resultats de la cerca

Situació Aspecte parcial dels seus escassos vestigis V Buron Es troben dins el bosc, envoltades d’una vegetació exuberant, la qual cosa fa que no es puguin veure fins que no s’hi és a tocar Els camins que hi condueixen són embrossats i mig perduts Mapa 36-15392 Situació 31TDG263104 Un cop situats al quilòmetre 31,400 de la carretera que uneix Castellar del Vallès amb Sentmenat cal seguir l’ample camí carreter de la urbanització illegal de Guanta, que queda a tramuntana Després de recórrer un quilòmetre just s’ha de seguir pel camí de l’esquerra durant 2,4 km, és a dir fins a arribar a les…

Pertanyent a una família d’importants advocats valencians, estudià dret i filosofia i lletres secció d’història i es llicencià en ambdues facultats amb premis extraordinaris els cursos 1934-35 L’any 1937 començà a exercir la docència com a professor de geografia i història a l’institut de Gandia El 1942 guanyà les oposicions del cos nacional d’arxivers i bibliotecaris en la secció d’Arxius Poc després fou destinat a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà amb Jesús Ernest Martínez i Ferrando i preparà la tesi doctoral centrada en el Compromís de Casp L’any 1946…

Vida i obra Estudià la història política i de les institucions a partir de les fonts arxivístiques Es llicencià en història a la Facultat de Filosofia i Lletres de València i aconseguí, el 1943, el càrrec de facultatiu d’arxius a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou posteriorment secretari i subdirector Com a resultat de les recerques dutes a terme en aquesta institució, es pogué doctorar a Madrid el 1950 amb la tesi La conquista de Cerdeña Negociaciones diplomáticas preparatorias El 1962 es traslladà a Madrid per dirigir el Registre General de la Propietat Industrial i…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta enigmàtica construcció, possiblement d’ús militar LI Fernández Les ruïnes anomenades de la Moreria són a l’extrem nord-oriental del terme, pocs metres al nord del punt on es troben els tres municipis veïns de Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa Són encastellades a 302 m d’altitud dalt del turó que hi ha al cap del serrat que delimita el torrent Gran de can Font i el torrent de Gotelles, poc abans de la seva confluència, a partir de la qual formen el torrent de Ribatallada A banda i banda del turó de les restes hi ha sengles penya-…

Situació Situades a la carena de la Serra Llarga, que presideix l’anomenada torrota de l’Obac, i mirant cap a llevant, trobem, a una altitud d’uns 650 m, molt malmeses i amagades entre mates, aquestes restes Mapa 36-15392 Situació 31TDG142087 Hi ha dos camins per anar a les ruïnes de la Serra Llarga que es troben al costat d’una pista forestal que recorre aquesta carena El camí més curt és agafant la carretera que va de Terrassa a Rellinars i just en el km 7 seguir per un camí a mà dreta de la carretera Cal fer més o menys 1,5 km a peu per aquest camí per trobar a mà dreta les restes Bé que…

A partir del 1953 creà el premi de biografia Aedos Inclou les colleccions “Sèrie dels reis”, “Sèrie monogràfica” i “Història dels Països Catalans” Entre les primeres biografies publicades destaca Verdaguer el poeta, el sacerdot i el món 1952, de Sebastià Juan i Arbó les memòries de C Soldevila núm 2, 1951, i les de Josep Maria de Sagarra núm 7, una obra acabada d’escriure l’any 1954 L’original de Sagarra, de més de 1600 pàgines i conservat a la Biblioteca de Catalunya, fa un recorregut des del s XVI, amb els primers documents de la família, fins als 25 anys de l’autor En els mateixos anys…

La literatura valenciana començà, de fet, a partir de la conquesta del regne de València en 1232-45 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el qual el repoblà, en bona part, de catalans Des d’aleshores el País Valencià forma part de l’àmbit català, tot i que ja des del segle XV algú parlà de llengua valenciana contraposant-la a catalana Però fins al segle XVI, i fins i tot el XVII, no resulta sempre fàcil de distingir, a partir de la llengua, l’origen valencià d’un escriptor o d’una obra A més, almenys fins a la fi del segle XVI, molts dels llibres en català impresos a Barcelona, a València o a…

Situació Vista general de les seves escasses ruïnes del castell de Pera E Pablo Les ruïnes del castell són situades dalt d’un petit turó, a uns 730 m d’altura, des d’on es domina gran part de la vall d’Horta i la Vallcarca, just a sobre del mas d’Agramunt i de les restes del mas Saladefont Mapa L36-14363 Situació 31TDG196172 Des de l’esquerra de la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç Savall, i abans d’arribar al pont, anomenat de la Roca, que trobem poc després del quilòmetre 17, surt una pista que ens endinsa per la vall d’Horta i que ens apropa al turó on hi ha el castell Quan la…

És concedit per l’ Ateneu Barcelonès des del 1928 en honor de l’escriptor Joan Crexells i Vallhonrat Del 1928 al 1938 s’entregà el 13 de desembre, data de l’aniversari de la mort de Joan Crexells Durant el franquisme fou prohibit i no fou convocat de nou fins el 1981 A partir de la seva restauració, s’atorga a la millor novella publicada durant l’any de convocatòria i s’entrega durant l’any següent Fins el 2009, els membres del jurat eren designats per l’Ateneu Barcelonès Aquest any s’introduí un nou sistema d’elecció de l’obra guanyadora en què un jurat escollia tres finalistes i,…

Situació Dintre l’àmbit de les ruïnes del castell de Pera, al seu extrem de llevant, es troben els vestigis d’aquesta típica església castellera El seu accés i la seva situació són, per tant, els mateixos que els del castell APF Història Si bé el castell de Pera és documentat des de l’any 1017, de la seva capella annexa, dedicada a santa Maria, no en trobem cap document fins l’any 1378, i encara es tracta d’un document marginal un debitori firmat per Pere de Sentmenat, que era aleshores senyor del castell, en favor dels administradors de la capella Tenim notícia també de la seva ruïna, ja que…