Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
La vida en rius i llacs a la sabana
Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…
Les llacunes del Baix Vinalopó
Vista aèria de les Salines de Santa Pola, amb els primers polígons ocupats per llacunes i vegetació natural ECSA Les llacunes del Baix Vinalopó 117, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El Fondo i les salines de Santa Pola són dos espais eminentment aquàtics, que formen part d’una unitat morfostructural molt més àmplia anomenada Sinus Illicitanus pels autors clàssics, i que s’estén entre la serra de Santa Pola i el riu Segura L’origen geològic d’aquesta unitat és una depressió tectònica que es formà després de l’orogènia alpina, i que va quedar confinada per dues…
La serra de Santa Pola, el Clot de Galvany i l’albufera d’Aigua Amarga
Magnífica duna de la zona de l’Altet Ernest Costa La serra de Santa Pola, el Clot de Galvany i l’albufera d’Aigua Amarga 116, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El litoral entre Alacant i Santa Pola està format per un conjunt d’unitats molt diverses des del punt de vista ambiental, com són la serra de Santa Pola, la depressió dels Bassars-Clot de Galvany, l’albufera d’Aigua Amarga i el cordó dunar que recorre tot aquest sector entre la serra dels Colmenars i el cap de Santa Pola Aquesta diversitat d’ambients en un espai relativament reduït fa que hi hagi una…
Vila closa de Gerri de la Sal
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila i del monestir de Santa Maria, a banda i banda de la Noguera Pallaresa ECSA - M Catalán La vila o nucli de poblament de Gerri es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa Un pont de pedra, refet en diverses ocasions, la comunica amb el vessant esquerre on es troba l’antic monestir i un sector d’hortes i conreus La vila s’estén per un coster i té dos sectors clarament diferenciats per la carretera C-147 de Balaguer a Esterri d’Àneu APF Mapa 33-11252 Situació 31TCG408878 Història La vila de Gerri Vilella constituïa el centre dels dominis alodials i jurisdiccionals…
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…
La vida bentònica regularment emergida
Variació amb la fondària dels factors ambientals que afecten el bentos marí A i distribució de les principals estratègies tròfiques B La temperatura, els nutrients i la matèria orgànica particulada són factors ambientals amb una variació estacional tant o més marcada que llur variació amb la fondària Eduard Clavero, original dels autors Els organismes que viuen en zones no permanentment submergides són els que es troben més fàcilment a l’abast de qualsevol persona que s’interessi per la mar Són pocs, però, els organismes que hi viuen i, si les onades no cobreixen regularment les…
La ciència en la gestió domèstica
Un camp, tal vegada inesperat, de la ciència popular és el que es podria anomenar la ciència domèstica o casolana Ciència del concret, com diria Claude Lévi-Strauss Una ciència “primera” més que primitiva, que es defineix pel seu caràcter instrumental i per la seva utilitat immediata, que actua amb els mitjans a l’abast, amb objectes materials que, per aquesta acció concreta, es converteixen en objectes de coneixement, i que fa de l’inventar o experimentar una mena de bricolatge que opera, no tant per mitjà de conceptes sinó d’objectes Sens dubte, aquesta ciència del concret no fou pas menys…
El massís del Maigmó
L’erosió dels materials més tous posa de manifest belles coloracions a la vall del riu de Montnegre Ernest Costa El massís del Maigmó 16, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Maigmó està format per un conjunt de serres situades entre les comarques de l’Alcoià, al nord l’Alacantí, al sud-est, i les Valls del Vinalopó, a l’oest Els cims més notables són el Maigmó 1296 m, el Despenyador 1260 m, el Carrascalet 1243 m, les Xemeneies 1249 m i el Maigmonet 1182 m Tots ells tenen vessants abruptes, sobretot cap al sud El conjunt d’aquestes serres té una extensió…
Les esfàgnides o esfagnes
Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…
Els ciprinodontiformes: fartet, samaruc i gambúsia
Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada al centre del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina