Resultats de la cerca

A les filicates eusporangiades, els esporangis s’originen a partir d’un grup de cèllules epidèrmiques desenvolupament eusporangiat de l’esporangi Es caracteritzen també per la paret de l’esporangi madur pluristratificada i per llur isospòria En conjunt, presenten força caràcters primitius i molts dels seus representants són espècies relictes Estan representades per dos ordres el de les marattials Marattiales i el de les ofioglossals Ophioglossales Les marattials És un grup de falgueres fòssils i actuals, molt antigues, diferenciades durant el Carbonífer mitjà Al Carbonífer i al Permià eren…

Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides…

Un dels líquens silicícoles més freqüents al nostre país és Tephromela atra En la fotografia en veiem els tallus, gairebé blancs, amb la superfície granulosa i els típics apotecis lecanorins amb el marge del color del tallus i prominents Néstor L Hladun El gènere Tephromela , recentment segregat del gran gènere Lecanora , és principalment representat per T atra , un liquen crustaci gairebé blanc, verrucoso-areolat, amb apotecis 0,3-3 mm més o menys prominents, de disc negre, amb un marge tallí blanc ben visible L’himeni i l’hipoteci presenten un característic color porpra, i els ascs, amb un…

Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…

Les lecidomatàcies Comprenen un sol liquen, Lecidoma demissum , dels sòls àcids dels Pirineus Costabona, caracteritzat per les esquàmules grisoses, convexes, contigües, els apotecis 0,5-2 mm situats entre les esquàmules, sense antraquinones i, sobretot, els ascs, amb el tolus molt pàllid i amb un anell més densament amiloide al mig Les porpidiàcies Amb tallus poc diferenciat i apotecis ben visibles, amb aspecte de lecidea però amb caràcters de l’asc ben diferents, les Porpidia comprenen moltes espècies silicícoles, més o menys nitròfiles En la fotografia, P macrocarpa , d’apotecis grossos i…

A l’alta muntanya, sobre el sòl cobert molt de temps per la neu, trobem els pseudopodecis gairebé blancs, amb molts fillocladis amb aspecte de grànul, en la fotografia de Stereocaulon alpinum Xavier Llimona Aquesta família, representada al nostre país per un sol gènere, Stereocaulon , es caracteritza per la presència de pseudopodecis, formats pel mateix tallus, que creixen cap amunt formant eixos massissos, portadors d’òrgans assimiladors més o menys foliosos, els fillocladis Les algues són clorococcals, però poden formar cefalodis amb cianofícies L’aspecte arbustiu o cespitós del tallus fa…

Diversitat pollínica al llarg de l’any A cada mes se li ha assignat un tipus de pollen representatiu entre els que són presents en l’aire Es tracta, en cada cas, d’espècies que poden desencadenar allèrgies respiratòries Josep Germain plantes i Jordina Belmonte pollen L’ aerobiologia és l’estudi dels organismes vius presents a l’aire, és a dir, que utilitzen l’aire com a medi per a desplaçar-se, ja sigui involuntàriament bacteris, virus, algues microscòpiques, pollen, espores, llavors, etc o voluntàriament papallones, ocells, etc Malgrat aquesta diversitat d’organismes, la major…

Els fongs poden produir tota una sèrie d’efectes adversos per a la salut tant dels humans com dels animals Aquests organismes poden ser la causa de diferents tipus d’allèrgies a més, la ingestió d’aliments contaminats o la inhalació d’espores fúngiques poden tenir efectes tòxics sobre diferents òrgans i, igual que els bacteris i els virus, també poden causar infeccions, anomenades micosis Segons el lloc afectat, les micosis poden ser superficials, cutànies, subcutànies i sistèmiques Les micosis superficials són causades per fongs que colonitzen les capes més externes i queratinitzades de la…

Els acritarcs són organismes del microplàncton que tenen un gran valor cronostratigràfic, especialment per als sediments precambrians i paleozoics El de la fotografia, feta al microscopi òptic × 1000, és Solisphaeridium stimuliferum i procedeix dels sediments marins de l’Albià de les comarques tarragonines Noteu les projeccions en forma d’espines que caracteritzen el subgrup dels acantomòrfits al qual pertany Núria Solé El nom d’acritarcs acritos , incert, archae , origen fou proposat recentment 1963 per Evitt per designar certs microorganismes planctònics d’afinitat incerta, tots amb paret…

El carboncle és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que pateixen diversos animals i que, eventualment, pot ésser transmesa a l’home generalment es presenta en la forma cutània, caracteritzada per una lesió ulcerosa, el centre de la qual, necròtic, adopta una tonalitat negrosa L’agent etiològic del carboncle és el Bacillus anthracis , un bacil, o bacteri allargassat, grampositiu, l’hàbitat natural del qual és l’organisme dels animals malalts, i que pot sobreviure durant molts anys en el sòl o altres elements contaminats, en forma d’espores, que els animals malalts eliminen…