Resultats de la cerca
Es mostren 465 resultats
El massís de Madres
L’alineació del puig d’Escotor i el pic de la Pelada, darrere del prat de gesp del primer terme, i al fons de tot, el Montcoronat És interessant de remarcar el dèbil port i la distribució esparsa dels pins negres situats a més altitud Jaume Orta El massís de Madres 18, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís de Madres cobreix prop de 30 000 ha repartides, en ordre d’importància decreixent, entre els departaments dels Pirineus Orientals, l’Aude i l’Arieja Situat a la zona axial de la serralada pirinenca i allunyat 70 km de la Mediterrània, constitueix un…
L’estany de Salses
L'estany de Salses 11, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’estany de Salses, també anomenat de Leucata, és situat a 10 km al nord de Perpinyà i voreja el golf de Lleó Constitueix, entre les Corberes i el cordó litoral, el límit septentrional de la plana del Rosselló De forma allargada parallelament a la riba de la Mediterrània, el complex lacunar cobreix una superfície d’unes 5200 ha i l’integren dues cubetes que formen una única làmina d’aigua La cubeta de Salses, catalana, s’estén sobre 3100 ha, amb una fondària mitjana de 2,1 m, mentre que la de Leucata i l…
Es Amunts
Conreus d’ametllers, garrofers, oliveres i figueres al polié —plana d’origen càrstic— de Corona Les cases tendeixen a situar-se als marges i al raiguer dels turons, per tal de no desaprofitar les terres de major valor agrícola Ernest Costa Es Amunts 11, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Al nord de l’illa d’Eivissa, des de Sant Antoni de Portmany fins a Sa Cala, es troba l’Àrea Natural d’Especial Interès més extensa i variada de les Pitiüses Es tracta d’una contrada muntanyosa, d’elevacions irregulars que arriben als 400 m d’altitud, amb una interessant morfologia càrstica i…
Novetats en la fauna dels mol·luscs
Oxychilus albuferensis és una espècie descrita fa poc, que es distingeix per la seva notable escultura de solcs espirals i radials És endèmica de les bosquines humides i les depressions interdunars de s’Albufera d’Alcúdia És distinta d’ O yartanicus , igualment de recent descoberta a l’extrem nord-oriental de Mallorca, com també d’ O lentiformis , la qual no és endèmica de les Gimnèsies com se suposava, sinó només de Menorca Cristian R Altaba La fauna malacològica dels Països Catalans està experimentant canvis profunds, tant pel que fa a la distribució com a la seva composició específica A…
Sant Pere de Prada
Art romànic
Situació Magnífic campanar de l’església amb la típica decoració llombarda, integrat al temple reconstruït al segle XVII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere, monument emblemàtic de la població, és al bell mig del nucli antic, a la plaça de Sant Pere o de la República Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 37’ 7” N - Long 2° 25’ 29” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història La villa de Prada és esmentada l’any 843, quan el rei Carles el Calb la donà al comte Sunifred I d’Urgell i Cerdanya com a recompensa pels seus serveis…
Albert Manent i Segimon
Albert Manent i Segimon
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i activista polític i cultural.
Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…
, ,
La vida portes enfora
El cinema Fémina, Barcelona, 11-12-1939 AHC / GS Precisament en una etapa en què la vida quotidiana era d’una duresa aclaparadora per a la majoria de la població, era evident que es feia molt necessari trobar espais de diversió, que en aquelles circumstàncies calia entendre més aviat com a evasió Tanmateix, els qui es beneficiaven de la nova situació, ja fossin els rics de sempre o els nou-rics de l’estraperlo, en bona lògica volien gaudir d’aquell privilegi i una de les maneres de concretar-lo era una diversió d’elit Així, la guerra recentíssima i la realitat afavorien la represa i el…
Bernat Desclot
Historiografia catalana
Cronista, autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval ( Llibre del rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot, escrita entre el 1283 i el 1288 i centrada en el curt però intens regnat de Pere el Gran (1276-85.
Vida i obra La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot compilà els materials necessaris per construir la Crònica i la redactà personalment Això fa pensar que fou un funcionari de la cúria reial que rebé aquest encàrrec, perquè sovint empra documents que devien pertànyer a l’arxiu reial i domina perfectament els mecanismes que dirigien la vida de la institució monàrquica D’altra banda, es fa difícil d’explicar per què…
literatura portuguesa
Literatura
Literatura conreada en portuguès a Portugal, al Brasil (literatura brasilera) o a les colònies.
Les seves primeres manifestacions es troben en els cançoners d' Ajuda , de la Biblioteca Vaticana i de Colocci-Brancutti avui a la Biblioteca Nacional de Lisboa Recullen tres gèneres principals de poesia cantigas d’amigo, d’amor i d’escarnho e maldizer , a part alguns subgèneres, com albas i pastorelas La influència provençal és notable en les d’amor , mentre que les d’amigo responen a la vella tradició peninsular de poesia femenina amb estructura parallelística El poema més antic es pot datar cap al 1189 Els poetes més remarcables molts d’origen gallec…
Vilassar de Mar
Vilassar de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, estès a la plana litoral, entre els termes de Premià de Mar i de Cabrera de Mar.
Situació i presentació Per l’interior els límits són amb Cabrils N-NW i amb Vilassar de Dalt W la partió amb aquests termes segueix gairebé l’històric camí ral o camí del Mig, que possiblement segueix el traçat de l’antiga Strata Francisca o camí dels francesos i el seu precursor, la Via Augusta dels romans La vila de Vilassar de Mar, cap de municipi i únic nucli de població, és al punt més sortint de la costa de llevant entre el cap Aspre de Calella i Montjuïc Les rieres de Cabrils i de Vilassar, que desemboquen a la mar, són els accidents geogràfics més destacats del municipi Pel que fa a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina