Resultats de la cerca

L’any 1880 l’estat espanyol va importar 557 000 hectòlitres d’aiguardent Aquestes són les xifres oficials i resulten sorprenents per a un país que té molt vi i en el qual l’aiguardent havia estat un dels principals productes d’exportació durant el segle XIX La Societat Folch i Albiñana fou la primera a establir una fàbrica d’alcohol que després s’expandirà a la fabricació de gel artificial i de farina Barcelona Artística e Industrial , 1913 L’explicació que donaren els fabricants d’alcohols és que en l’epígraf aiguardent dels aranzels de duanes figuraven tota mena d’alcohols Que per a ells l…

Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…

Un corollari d’aquesta relació és la constància aproximada de l’entropia de vaporització de les substàncies líquides Cal fer esment del fet que els líquids associats presenten desviacions notables aigua, 26,1 etanol, 26,9, i també els líquids de punt d’ebullició elevat cadmi, 22,9 argent, 24,6 i els de pes molecular i de punt d’ebullició baixos nitrogen, 17,2 oxigen, 18,1 L’any 1915 JH Hildebrand introduí en aquesta regla una modificació, consistent a mesurar les entropies de vaporització a temperatures tals que les concentracions moleculars del vapor P/RT fossin constants, amb la qual cosa…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…

Situació i presentació Es troba al sector sud-occidental de la comarca Limita amb els termes de Gratallops N, Falset E i SE, el Masroig SW i el Molar W Envoltat pel N i pel NW pel riu de Siurana, a l’indret de la seva confluència amb el riu de Montsant, en terres relativament planeres de l’esquerra del riu, al voltant dels 200 m d’altitud Hom destaca les elevacions als sectors meridional 362 i 329 m i de llevant 393 m drenades per alguns barrancs afluents al riu de Siurana com el barranc dels Molins o la riera de la Vila Bellmunt és l’únic nucli de població del municipi El poble es comunica…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, amb el campanar que domina i la porta d’entrada al temple M Anglada El temple es troba situat al vessant sud del Puig Ventós del massís del Montseny, en una petita planura, sobre un terreny pedregós i a poca distància del Pla de la Calma, amb panoràmica sobre santa Maria de Palautordera i Sant Celoni Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 46,4 —y 26,3 31 TDG 464263 Des de Coll Formic a la carretera de Santa Maria de Palautordera a Seva, entre el quilòmetre…

La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…

La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta, els àrids…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció El santuari de Santa Maria d’Escales és situat en un lloc feréstec, a l’esquerra de la riera de Llierca, poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget, que en aquest indret forma el profund engorjat del grau d’Escales, anomenat el Salt dels Liberals per tal com, durant la tercera guerra Carlina 1872-1876, els carlins hi estimbaren un escamot de voluntaris liberals presoners Mapa 257M781 Situació 31TDG643881 Per arribar-hi cal seguir per la carretera de Castellfollit de la…

Situació i presentació El terme municipal de Llers, de 21,28 km 2 , és situat al NW de Figueres, al sector de contacte entre la plana fluvial empordanesa a llevant i els primers contraforts prepirinencs, calcaris turons arrodonits al voltant de 200 m d’altitud, a l’interfluvi de la Muga que forma en un petit tram la frontera amb el terme de Pont de Molins i del Manol que transcorre més a migdia pel veí terme d’Avinyonet Altres límits municipals són Boadella NW, Terrades W, Vilanant SW, Vilafant S, Figueres i Cabanes E Comprèn la vila de Llers, cap tradicional del municipi, els veïnats de la…