Resultats de la cerca

Plànol del nucli antic de la ciutat de Tortosa, amb indicació de les troballes corresponents a l’antiguitat tardana i el traçat hipotètic de la muralla JVM Arbeloa La ciutat de Dertosa a l’antiguitat tardana és encara una gran incògnita per a l’arqueologia, com ho són també els períodes històrics anteriors La gran potència estratigràfica que s’acumula a la major part del nucli urbà, d’una banda, i l’aparició del nivell freàtic a una profunditat determinada 5-6 m, han dificultat l’estudi d’aquest període en les diferents intervencions efectuades els darrers anys La primera incògnita és la…

Sant Esteve de la Vall era una església situada a mig aire de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, just on ara hi ha la masia de can Pobla Antigament el nom d’aquesta masia era el de “mas de Sant Esteve” existia ja l’any 1192, data en què consta que fou cedit a Bernat de Riquer i a Ramon d’Espluga Dels edificis antics no en queda cap rastre, ja que quan al tombant del darrer canvi de segle es construí l’actual mansió de can Pobla, es derruïren les edificacions existents Durant segles l’església fou la parròquia de la demarcació del monestir de Sant Llorenç, al qual, probablement…

Situació Vista del conjunt exterior de l’església, mig perduda entre les construccions de la casa i amb un extens panorama que l’envolta L Prat A l’extrem del terme municipal de Guixers, vorejant ja el Berguedà, cap al cantó sud-oriental de Montcalb, Santa Magdalena, situada al final delturó, flanquejat pels torrents de Fontanella a ponent i Vallsadolla a llevant, gaudeix de la panoràmica que li ofereix Bastets i Busa, Port de Comte, Puig-aguilar i la Corriu Mapa 292M781 Situació 31TCG920669 A uns 11,500 km de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga, surt una pista a mà esquerra, la…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’edifici des de l’interior amb l’indret que correspon a la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan Les restes de la capella són emplaçades en una contrada planera, situada entre boscs i conreus, prop del mas Governa, a la banda sud-occidental del terme Long 1°36’14” - Lat 41°47’45” Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 18 i a mà dreta, hi ha una pista que mena a Castelltallat Les ruïnes de l’església són situades a un quilòmetre escàs de Can Governa, vers el sud-est FJM-AMB Història Aquesta capella es trobava…

En el seu origen medieval, la Secuita no constituí una unitat individualitzada, sinó que formava part del territori del Codony-Montoliu Durant la repoblació del Camp de Tarragona al segle XII, bona part de les terres del terme de la Secuita foren encomanades a Guillem de Claramunt perquè, per mitjà d’establiments agraris, les repoblés i hi erigís un castell En aquest sentit, cal mencionar la cessió en vassallatge que el susdit Guillem de Claramunt feu l’any 1182 a Berenguer de Tallada d’una peça de terra que tenia “ in territorio Terrachone, in terminio castri de Monte Olivo, in loco que…

Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment d’…

A diferència dels salms i dels càntics, que són textos bíblics, els himnes són de composició eclesiàstica N’hi ha d’estròfics i d’altres en prosa poètica A aquests darrers corresponen els més antics que es conserven, com ara el Phôs hilarón 'Llum joiosa', himne vespertí del segle III, cantat en la litúrgia bizantina, o el Te Deum laudamus , amb què es clou l’ofici nocturn, i el Gloria in excelsis , antic himne matinal, tots dos del segle IV Entre els estròfics destaquen els madraše de sant Efrem segle IV, en llengua siríaca, i els kontakia de Romà el Melode segle VI, en grec Pel que sembla,…

Situació El petit turó de Vilagrasseta, on s’emplacen els vestigis d’un antic vilatge medieval, domina la vall del Sió per la banda dreta i és a 0,5 km de Sisteró, a l’altra banda del riu Mapa 34-14 361 Situació 31TCG513249 A 1 km a l’E de les Pallargues, per la carretera L-304, es voreja pel S el tossalet de Vilagrasseta, erm en la part més enlairada i meridional JRG-DRR-JIR-JMT Història Aquest indret formà part del terme del castell de Guissona El primer esment del lloc i el terme de Vilagrassa nom primitiu del lloc es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098…

Lluny de millorar el panorama econòmic de Grècia després del segon rescat, l’atur es va enfilar al 28% i les successives mesures d’austeritat van deixar el rastre d’una economia ofegada en recessió –creixement negatiu al voltant del 4%– i la previsió de deflació per al 2013 i 2014 segons la mateixa Comissió Europea Malgrat les retallades en la despesa, el dèficit públic va augmentar fins al 13%, fet que va plantejar la possibilitat d’un tercer rescat i les primeres divisions en el si de la coalició de creditors Al mes de juny, l’FMI va reconèixer errors notables en l’elaboració del pla de…

Llicenciat en filologia catalana, fou professor ajudant a la Universitat Pompeu Fabra 1994-98 i professor visitant als Estats Units Duke University, 1996 i al Canadà University of British Columbia, 2007 Professor als estudis d’Humanitats i Filologia Catalana de la Universitat Oberta de Catalunya des del 1998, l’any 2000 hi inicià el portal Lletra, que dirigí fins el 2004 Director de la Institució de les Lletres Catalanes 2004-06, ha format part de la junta del  Centre Català del PEN Club  1995-2004 i del consell de redacció de la revista Caràcters  2000-04, i ha collaborat amb articles sobre…