Resultats de la cerca
Es mostren 2025 resultats
Santa Maria de Vilafranca del Penedès
Art gòtic
Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè durant el segle XIII…
Monturull-puig Pedrós
Típic aspecte de les pedregoses planes que coronen les muntanyes del nord de la Cerdanya, en aquest cas vora el puig Pedrós Oriol Alamany Monturull-puig Pedrós 16, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’extrem sud-oriental dels Pirineus centrals és constituït per un extens sistema orogràfic situat a cavall de la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell Cal distingir-hi, però, dues parts culminals separades per la Portella Blanca d’Andorra 2519 m, lloc on conflueixen les capçaleres del riu de la Llosa i del torrent de Campcardós La part més occidental, delimitada per la…
Les llacunes del Baix Segura
Panoràmica aèria de l’horta del Baix Segura i les seves dues grans llacunes a l’esquerra la de la Mata, i la de Torrevella a la dreta JP Produccions Les llacunes del Baix Segura 120, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Les llacunes de la Mata i Torrevella estan situades en el marge dret del Segura, als termes municipals de Torrevella, Guardamar i Los Montesinos Formen una important zona humida, molt pròxima a la costa i estretament relacionada, des del punt de vista funcional, amb el Fondo i les salines de Santa Pola, amb les quals constitueixen el denominat «…
Les liquinals
Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb cianofícies com a fotobiont, sovint…
Antoni Marquès
Art gòtic
Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona núm inv 547 Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem Les primeres dades conegudes del pintor es remunten al 1494, concretament al 28 de maig, dia en què va signar –juntament amb el també pintor Bernat Goffer, d’origen alemany– una àpoca de 15 lliures barceloneses a compte de les 30…
L’estany de Banyoles
Perspectiva de la part més estreta de l’estany de Banyoles, que uneix les seves dues meitats Al sud-oest, dominant les muntanyes properes a l’estany, la serra de Rocacorba Ernest Costa L’estany de Banyoles 14, entre els principals espais naturals del sistema transversal A la comarca del Pla de l’Estany, al sud dels Pre-pirineus orientals, es localitzen dos conjunts d’estanys corresponents als embuts d’aflorament d’un sistema hidrològic de tipus càrstic El més important es troba molt a prop de Banyoles i està integrat per un gran estany, el de Banyoles, i una desena de petits estanyols i…
Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat)
Art romànic
Situació Vista aèria de la capella, l’absis de la qual ha estat totalment restaurat fa pocs anys R Camprubí La capella és situada a llevant del castell de Sacama, i construïda, al mateix eix axial que aquest, sobre unes altes roques 466 m espadades a llevant Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història El document del 963, en què Eigofred adquirí del comte el castell de Sacama, no menciona la capella Sí que esmenta, en canvi, un oratori, sense especificar-ne la dedicació, que es diu que era situat als límits del terme del castell, al coll de Aluminarías avui els Llumasos, per la qual cosa no…
Santa Maria del Freixe (Mieres)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis en el qual fou oberta la porta actual d’entrada J M Melció Aquesta petita església es troba a l’extrem meridional del terme, al vessant septentrional del Collet de Bas-tarra, a l’aiguavés de la riera de Llémena, en un lloc que centra el veïnat de la població esparsa Per arribar-hi cal agafar el camí que surt de sota l’església de Sant Pere de Mieres, per la seva banda de tramuntana Al cap de 200 m, després d’haver passat dues cases, hom trobarà una cruïlla Cal agafar el camí carreter de mà esquerra, el qual tot seguit travessa…
Sant Martí de Baussitges (Espolla)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des de migjorn Hom hi pot veure l’arc de la porta d’entrada, rebaixat i a migjorn el massís mur que feia de base a un campanar d’espadenya de mides considerables F Tur L’antic poblat de Baussitges era format per masies disperses per terres de l’Albera, a l’alta vall de la Regarda o riera de Sant Genís —afluent de l’Orlina—, a la part de tramuntana del terme municipal d’Espolla, sota les altres carenes dels colls de la Maçana i de la Carbassera Mapa 220M781 Situació 31TEG003998 Per visitar l’església de Sant Martí de Baussitges ens hem de situar a la…
Santa Llúcia de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de la nau, de volta un xic apuntada, i amb el presbiteri rectangular obert per l’arc del desaparegut absis ECSA - JA Adell L’església de Santa Llúcia és al nucli de població de Santa Llúcia de Mur, situat sobre la pista que de Guàrdia de Mur puja cap al castell i la canònica de Mur JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG231628 Història El lloc de Santa Llúcia fou, originàriament, de jurisdicció dels senyors de Mur La seva església apareix documentada l’any 1094, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, amb els seus fills Pere, Arnau i Bernat, donaren al…