Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Síria 2011
Estat
A partir del mes de març es van produir manifestacions per a reclamar llibertats i reformes polítiques i l’aixecament de l’estat d’excepció El 15 de març, desenes de sirians es van manifestar a la capital, Damasc, en contra de l’autoritarisme, els tribunals d’excepció i la corrupció Entre els manifestants es trobaven nombroses famílies de presoners polítics Les manifestacions van prosseguir els dies següents a Damasc i a Daraa, al sud del país, on l’actuació repressiva de les forces policials va fer nombroses detencions El 28 de març, el Govern, dirigit des del 2003 pel primer ministre…
conquesta de Sardenya
Història
Campanya militar de conquesta de l’illa de Sardenya, dominada bàsicament per pisans i genovesos i sota la sobirania pontifícia, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó del 1323 al 1326.
Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic…
La diversitat natural
La diversitat del món queda ja ben palesa si es tenen només en compte els elements i factors de la natura La combinació de les diverses característiques físiques i biogeogràfiques configura àrees ben contrastades que es poden anomenar regions naturals En la definició d’aquestes àrees hi tenen un paper fonamental cinc grups d’elements el relleu, el clima, les aigües, els sòls i la vegetació natural Cada grup reuneix fets i aspectes ben diferents En el relleu, per exemple, es poden distingir els materials geològics, els moviments tectònics soferts elevacions, enfonsaments,…
La presa d'Ilerda pels bagaudes i els sueus
Làpida cristiana de Theodora, necròpoli de l'estació, Lleida, segle IV MAIEI / AP Els textos d'Hidaci Hydat olymp CCCVII, 142 i de sant Isidor de Sevilla Isid Historia Gothorum Vandalorum Sueborum , 87 referents a la presa d'Ilerda pels bagaudes de Basili i pels sueus de Requiari, el 449, difereixen molt poc entre ells De fet, en la seva brevetat, ambdós textos constitueixen un exemple illustratiu de la difícil situació d'una zona concreta on la inseguretat, la violència, l'absència d'autoritat o les efímeres aliances feren que representés a la perfecció, a manera de reflex local, allò que…
El temps: la quarta dimensió en geologia
Els paràmetres temporals que ens són immediats, com les hores, els dies, els mesos, els anys o fins i tot els segles, es mostren inservibles quan ens hem d’acarar a l’estudi de la història de la Terra Els períodes geològics són molt més llargs Per això, el temps és tota una quarta dimensió geològica A la nostra escala percebem el paisatge i la geografia com a immutables Veiem les roques com a elements inerts dels quals, i només molt de tard en tard, ens arriben notícies d’una esllavissada, d’un terratrèmol o d’una erupció L’alçament progressiu d’una serralada, la meteorització implacable de…
Canadà 2013
Estat
El primer ministre del Canadà, Stephen Harper, malgrat disposar d’una sòlida majoria parlamentària, va veure com al llarg d’aquest any diferents escàndols polítics de senadors nomenats personalment per ell desprestigiaven la seva imatge i feien perdre el suport al seu partit Possiblement, el cas més greu de tots va ser el de Patrick Brazeau, detingut sota els càrrecs d’assalt i d’assalt sexual, motiu pel qual va ser suspès com a senador fins al judici Brazeau, un indi algonquí, va ser nomenat senador el 2009 i es va convertir en el membre més jove de la Cambra Ja en aquell moment hi va haver…
Julià Ribera i Tarragó
Historiografia
Música
Historiador, arabista i musicòleg.
Vida Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per la músicologia, la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València, on es doctorà en dret En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris…
Paranoia
Patologia humana
Definició La paranoia és un deliri interpretatiu, de caràcter transitori o progressiu, estructurat en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intellectuals La paraula paranoia procedeix del grec antic, llengua en què en sentit figurat significa ‘esperit no centrat’ o ‘pensament parallel’ Actualment, però, hom empra tant el substantiu paranoia com els adjectius paranoic o paranoide tot fent referència a diversos trastorns que es caracteritzen per una marcada tendència a interpretar erròniament uns determinats fets o circumstàncies que vinculen la…
historiografia humanística
Historiografia catalana
Historiografia escrita durant el període de l’humanisme renaixentista, que dominà Europa als segles XV i XVI.
La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…