Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren…

Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…

Fou qualificat per Miquel Batllori d’helenista, cosmògraf i matemàtic d’alçada Després de prendre els hàbits el 1738, ensenyà retòrica i filosofia al collegi de Sant Martí de Girona i matemàtiques als collegis de nobles de Calatayud i Barcelona Es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres Durant la dècada del 1750, publicà a Girona algunes oracions retòriques en llatí i grec i una obra sobre filosofia jesuítica, però el seu interès principal foren les matemàtiques i les qüestions científiques en general Quan Carles III decretà l’expulsió dels jesuïtes el 1767, es trobava…

Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un fracàs…

Vida i obra Fou canonge de la seu de Barcelona, catedràtic de dret canònic a l’Estudi General i vicari general de la diòcesi Entre altres opuscles, publicà diversos sermons panegírics en castellà Publicà en castellà diversos panegírics i relacions de festes i un Jurídico desengaño 1709 en defensa de les prerrogatives del bisbe de Barcelona i diversos sermons en català La seva obra més important és Ateneo de grandesa sobre eminències cultes, catalana facúndia ab emblemes illustrada 1681, primera part de la que havia de ser una trilogia del mateix títol Tenia previst de publicar dues obres…

La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi, tornà a…

Cursà els primers estudis de llatí i de filosofia al seminari de Vic, ciutat on s’havia traslladat la seva família, de tradició liberal, en produir-se l’alçament dels Malcontents el 1827 Amplià estudis de matemàtiques i d’arquitectura a Barcelona, i el 1835 es traslladà a Madrid, on ingressà a l’escola d’enginyers de camins, i n'obtingué el títol el 1841 S'allistà a la milícia nacional madrilenya i assolí el grau de tinent d’una companyia de granaders Com a enginyer de l’estat fou destinat, successivament, a Terol, Tarragona, Girona i Barcelona, on s’establí el 1849 Interessat en…

Desenvolupament enciclopèdic El protagonista de la novella reviu un episodi cabdal de la seva vida, la coneixença d’Alexis, un adolescent en estat de gràcia, expressió d’una bellesa perfecta que el colpí i sotragà pregonament Es tracta d’un sacerdot rural, de poca salut, però amb una sensibilitat tan extraordinària que el fa capaç de gaudir de la bellesa fins a nivells convulsius L’episodi que reporta fou de curta durada, però d’efectes trasbalsadors A la vegada, aquest sacerdot és un poeta i un humanista, traductor del poeta llatí Domici Mars, del qual apunta que…

Aquesta collecció fou editada després de la seva mort esdevinguda el 1937 per l’Institut d’Estudis Catalans amb el títol Diplomatari de l’Orient català 1301-1409 Collecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1947 Rubió i Lluch s’inicià en l’estudi de la història de l’Orient medieval i, en particular, de l’expedició catalana a partir de 1879-80, amb la lectura de les obres de K Hopf, a les quals seguí l’estudi de les fonts bizantines i neohellèniques editades i, a partir del 1884, la recerca de fonts documentals en els arxius de…

La relació entre la contracció d’aquest múscul i els músculs cricoaritenoides és el que determina la distensió muscular que acompanya la fonació de la veu de falset, tot obtenint com a resultat sonor una veu de timbre més lleuger i de registre més agut respecte a la veu de pit El terme falset trobava el sentit del seu ús a causa de la seva projecció sonora inter fauces i no per una acceptació convencional de veu falsa o fingida Manuel García 1847 fou qui observà que aquest terme provenia del llatí fauces i no de falsus Al llarg de la història, però, ha estat objecte d’ambigües…