Resultats de la cerca
Es mostren 1764 resultats
Islàndia

Estat
Estat insular d’Europa, a l’Atlàntic septentrional, pròxim a la regió polar, distant uns 300 km de Grenlàndia, 800 d’Escòcia i 1.000 de Noruega; la capital és Reykjavík.
La geografia física Constituïda per un sòcol basàltic jove, pobre en intrusions metàlliques i bombat a l’interior on l’altura, quasi sempre superior als 500 m, culmina a 2100 m al Hvannadalshnúkur, a la glacera d’Öraefajökull, al SE, Islàndia es caracteritza pel vulcanisme i el glacialisme, l’associació dels quals determina la singularitat del paisatge Té nombrosos cràters volcànics, alguns dels quals són molt explosius, com el Hekla i el Laki les colades de lava han blocat sovint les valls i han originat llacs, com el de Thingvellir també abunden les surgències d’aigües termals, a vegades…
Sant Iscle i Santa Victòria (La Maçana)
Situació Aquesta església és dins la Maçana, poble que es troba situat a 1 240 m d’altitud, a la confluència del riu d’Arinsal o d’Erts amb la ribera d’Ordino Un cop dins el nucli de població, cal deixar la carretera general i prendre la cruïlla de la carretera d’Escàs A pocs metres hi ha la plaça de l’església, davant el comú Situació x 1°31′00” — y 42°32′45” JFT Història La primera notícia escrita de la Maçana és del dia 25 d’abril de 1085, que Anne donà unes terres a Santa Maria d’Urgell, terres que eren situades in comitatu Urgello, in apendice de Sancti Aciscli, qui est situs in villa…
Els arquebisbes de Tarragona fins el 1300
Art romànic
Fructuós o Fruitós -259 És el primer bisbe conegut Se suposa que era natural de Tarragona i es desconeix la durada de la seva prelatura Va patir martiri a Tarragona, juntament amb els diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener de 259 Himeri a 385-v 390 Sembla que va ser nomenat arquebisbe durant el pontificat del papa Damas i va tenir una llarga prelatura, fins cap al 390 El 385, en resposta a una lletra seva amb catorze preguntes sobre qüestions eclesiàstiques dirigida al papa Damas, va rebre una llarga carta del seu successor, el papa Sirici que és la primera decretal pontifícia conservada,…
Castell de Cardona
Art romànic
Situació La imposant mola del castell, juntament amb l’església de Sant Vicenç, corona un pujol que es dreça a la banda nord-oriental de la població i domina una àmplia panoràmica Long 1°40’H” -Lat 41°54’56” Una vista aèria del conjunt del castell de Cardona amb les muralles i dependències, avui transformades en parador de turisme Vers ponent el conjunt és coronat per la torre de la Minyona, la part interior de la qual és romànica A llevant hi ha l’església, que aquí apareix mig tapada J Pagans-TAVISA Hom arriba a Cardona per la carretera de Manresa a Solsona FJM-AMB Història Aquest castell…
Espanya 2018
Estat
L’any polític espanyol va estar marcat per la primera moció de censura reeixida en democràcia El líder del PSOE, Pedro Sánchez, es va imposar l’1 de juny al llavors president espanyol, Mariano Rajoy PP, amb una aliança transversal de l’esquerra i les forces catalanes i basques L’entesa va emergir arran de la primera sentència del “cas Gürtel”, del final de maig, que veia provada la comptabilitat B del PP i condemnava el partit com a partícip a títol lucratiu, amb una multa de 245492,8 euros L’Audiència Nacional també va condemnar a trenta-tres anys de presó l’extresorer popular Luis Bárcenas…
Els Sert. Catifes i tapisseria
Domènec Sert s’incorporà a la fàbrica de teixits de mescles del seu cunyat Bonaventura Solà Poc després farà el mateix el seu germà Josep Els dos germans Sert i Rius crearen una gran empresa Un precedent Saurel, Beaury i Companyia Quan el farmacèutic barceloní Ronquillo escriu el primer volum del seu Diccionario , publicat el 1851, diu en parlar de les catifes que aquestes eren teixides en llana i que només les fabrica el Sr Surel L’esmentat Sr Surel era en realitat l’empresa Saurel, Beaury i Companyia, una empresa clarament de capital i socis francesos vinculada a la fracassada Societat…
Jordi Sanç, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València (1509-1512)
El 22 de juliol de l’any 1509, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jordi Sanç – 1525, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València diputat militar Jeroni Tord, donzell de la vegueria de Manresa diputat reial Joan Vicenç Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jaume Coll, canonge i prior de Vilabertran oïdor militar Joanot Ferrer, donzell oïdor reial Pere Joan Teixidor, ciutadà de Lleida Portada de les Constitucions aprovades a les Corts de Montsó del 1510 RM Encara que el paborde Sanç, diputat eclesiàstic del…
Guillem de Guimerà, gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital (1376-1377)
L’any 1376, la Cort reunida a Montsó elegí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Guillem de Guimerà Ciutadilla, Urgell segle XIV – Barberà de la Conca 1396, gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital diputat militar Joan Berenguer de Rajadell, cavaller diputat reial Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Galceran d’Anglesola, vicari general de l’arquebisbe de Tarragona oïdor militar Hug de Santapau oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona La Cort nomenà també els següents diputats per a les mostres de tropes i estimes de cavalls Galceran Satallada, pel…
Espanya

Mapa de les colonitzacions púniques i gregues
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom donat des de l’antiguitat a l'àmbit territorial i els pobles de la península Ibèrica.
El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a…
Jaume Ferrer II
Art gòtic
El segle XV és, sens dubte, l’època d’esplendor de la pintura medieval lleidatana, i una família de pintors de la ciutat d’aquest segle, els Ferrer, la més carismàtica i representativa d’aquesta expressió plàstica Nativitat que podria haver format part d’un retaule pintat conjuntament per Jaume Ferrer II i Pere Garcia de Benavarri vers el 1461 ©CMA El primer membre d’aquesta nissaga fou Jaume Ferrer I, apellatiu que el distingeix de l’homònim Jaume Ferrer, dit II, que caldria considerar el seu fill i que encarna la figura artística central o el màxim exponent de la pintura gòtica lleidatana…