Resultats de la cerca
Es mostren 3644 resultats
Sitges
Sitges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Garraf, al sector costaner del massís de Garraf, des de la platja de Covafumada (al límit amb el terme de Castelldefels, al Baix Llobregat) fins a l’antiga quadra de Miralpeix.
Situació i presentació El terme municipal de Sitges, de 43,85 km 2 , és situat a la balconada del massís de Garraf que dona a la mar, coneguda per les Costes de Garraf Limita al N amb Sant Pere de Ribes que també tanca el terme per l’W, Olivella i Begues aquest del Baix Llobregat i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat— Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges que inclou les urbanitzacions…
Exposicions i galeries d'art
Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…
Hospital Vell de Santa Tecla (Tarragona)
Art romànic
Situació Antic hospital de la seu, davant del mur meridional de la catedral, recentment restaurat i rehabilitat com a seu del Consell Comarcal del Tarragonès ECSA - J Ramos L’antic hospital de Santa Tecla és situat al carrer de les Coques, davant per davant del mur del costat meridional de la catedral Recentment rehabilitat, és avui dia seu del Consell Comarcal del Tarragonès JJMB Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història La fundació d’aquest antic hospital data de l’any 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló 1163-71 va llegar, en el seu testament, entre d’altres moltes deixes, la…
la Pedrera
Façana de la Pedrera o casa Milà, obra d’Antoni Gaudí (1906-10)
© Arxiu Fototeca.cat
Nom amb què és conegut popularment el conjunt de dues cases de veïns d’Antoni Gaudí construïdes per a Pere Milà i Camps a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona (1906-10).
Centrada per dos patis —un a cada casa—, la planta dels pisos és absolutament lliure, de manera que cap habitació no és igual a les altres, i la recta, en teoria, hi és pràcticament absent L’exterior, de pedra, representa una evolució en l’estil de l’autor pel seu despullament gairebé total de decoració —llevat dels treballs de forja de portes i baranes—, substituïda per la constant ondulació de la superfície, que recorda conformacions rocalloses erosionades Els fets de la Setmana Tràgica desaconsellaren al propietari d’incloure signes religiosos a la façana de la casa, motiu pel qual no fou…
carreratge
Història del dret
Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.
Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers de poblacions…
casa cuina
Arquitectura
Habitatge elemental construït al fons d’un cos o d’un solar, generalment només de planta baixa i a vegades amb un sol pis; restava sense edificar en forma de pati la part anterior del solar, des del carrer.
Abunden encara relativament des de Malgrat fins a Arenys de Mar El mot apareix ja al segle XVII i perdura en els títols de propietat
Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a l’esquerra del Llobregat, al límit, a llevant, amb la comarca del Vallès Occidental.
Situació i presentació El Llobregat fa de partió, a ponent i a migdia, amb el municipi d’Esparreguera, des del torrent de Sant Salvador, a l’antic balneari de la Puda de Montserrat, a la sortida del congost del Cairat, fins al roc de la Mona, a migdia, on coincideix també amb el terme d’Abrera el límit meridional prossegueix després per la riera de la Mona fins al coll de les Barones i pel torrent de Sant Jaume, a llevant, confronta amb Viladecavalls Resten a la dreta del torrent les partides de Mas Soler, de la quadra del Pou, de les Saborides i de la Vinya Vella fins a la capella de Sant…
L’atenció
Educació
Què és l’atenció Segur que més d’una vegada t’han dit “estigues atent”, o “no pares atenció al que et dic” L’atenció és un procés psicològic imprescindible per a la realització de qualsevol activitat mental i, per tant, molt important per a l’estudi i l’aprenentatge L’atenció consisteix a seleccionar uns determinats estímuls i no fer cas de la resta A cada moment, els nostres sentits envien centenars d’informacions al cervell i és impossible prestar atenció a totes Imagina-t’ho Imagina’t que estàs estudiant a la teva habitació En aquest moment, a través dels diferents sentits, principalment…
La ciutat de Tarragona
Art gòtic
L’escut de la ciutat en les cobertes del Libre dels Consells , del 1369 AHTa – LPiñol La ciutat romana i visigòtica Tarragona té tres elements que configuren la seva fesomia urbana la situació en un turó costaner, la proximitat al Francolí i el fet d’haver estat una de les capitals provincials de l’imperi Romà Al nucli iber de Tarrakon, prop del Tulcis Francolí i sobre una badia natural, s’hi va afegir durant la segona guerra Púnica 218 aC una base militar dalt del turó on ara hi ha la ciutat Naixia, així, una dicotomia que s’ha repetit cíclicament al llarg dels segles oppidum iber /…
Arquitectura civil i urbanisme del segle XVII
Mentre la Catalunya del sis-cents anava superant les successives crisis econòmiques i s’imposava una línia ascendent que culmina en la gran expansió del segle següent, políticament la guerra dels Segadors va partir el període en dues meitats ben diferenciades, la segona de les quals condueix el país a la pèrdua dels privilegis i de les prerrogatives Si es divideix el segle en períodes a partir de criteris formals, es poden diferenciar les etapes següents del 1600 al 1660, va perviure al principi un classicisme «renaixent», que més endavant va donar lloc a un classicisme «barroc» del 1660 al…