Resultats de la cerca
Es mostren 1461 resultats
La difusió de la cultura popular
En qualsevol disciplina, l’estudi i la difusió van estretament lligats perquè el fet d’investigar aporta la informació necessària per a la posterior divulgació, si hi ha els instruments adequats per a fer-ho I aquesta difusió, quan es fa correctament, contribueix a una millora de la percepció de l’objecte d’estudi, en aquest cas, la cultura popular catalana Actualment, però, hi ha un seguit de deficiències en aquest circuit, degudes en part al desconeixement però també a l’oblit intencionat d’alguns sectors Tot i que globalment els darrers anys hi ha hagut algunes millores –recerca, amb la…
Anant pel món
Paisatge i ambient Durant el viatge a través dels continents emprarem amb freqüència el terme "paisatge", que ens ajudarà a descriure les característiques "físiques" més notables de les terres que coneixerem Aturem-nos un moment per a definir el significat d’aquest terme i veure quines analogies i diferències presenta respecte a l’expressió "medi ambient", que també apareixerà sovint més endavant Què és el paisatge Imaginem-nos que pugem a dalt d’un turó en mirar al nostre voltant veurem prats, boscos, vinyes, cases ací i allà, altres turons al fons, etc Doncs bé, tots aquests elements, i…
El marc històric del romànic de la Segarra
Art romànic
El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…
La indústria
Les fonts d’energia al servei del treball La Revolució Industrial transformà una bona part de les formes existents de treball a partir de l’aplicació de noves fonts d’energia, a conseqüència de l’aparició de les màquines i del nou sistema de producció El progrés de la humanitat es troba vinculat estretament a l’aprofitament de les forces de la naturalesa La força de les mans és ben poca cosa Per això es buscà el suport dels animals domèstics primer sols i després arrossegant un carro, carreta o carrossa, gràcies a la descoberta de la roda Actualment, i com a record, encara es mesura la…
Església de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Introducció Les construccions que integren el monestir s’organitzen mitjançant la formació de terrasses a la muntanya de Verdera i per aquest motiu se situen en nivells diferents L’església, edifici cabdal dins el cenobi, es dreçaa la banda de tramuntana del conjunt arquitectònic i al replà més baix A migdia de la basílica hi ha el claustre, al voltant del qual es disposen les principals dependències del monestir la sala capitular, l’arxiu i la biblioteca, el refetor, la cuina i el dormitori Cal dir que la distribució de les edificacions entorn del claustre és l’habitual en l’arquitectura…
L’organització eclesiàstica i cultural sota els visigots
Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…
Europa
Vista dels penya-segats del comtat de Devon, a la Gran Bretanya
© Corel Professional Photos
Continent
Continent situat entre els 71° 08´ (al cap Nord) i els 36° de latitud nord (a la Punta Marroquí, al sud de la península Ibèrica) i entre els 9° 31´ de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67° 20´ de longitud est (al sector polar dels Urals); és l’extrem nord-occidental de l’antic continent.
És separat de l’Àrtic per l’oceà Glacial Àrtic, d’Amèrica per l’oceà Atlàntic, d’Àfrica per l’estret de Gibraltar i per la mar Mediterrània, i és unit a Àsia sense transició hom pren com a divisòria convencional els Urals, la mar Càspia, els rius Emba i Manyč bé que de vegades hom l’ha feta passar per la serralada principal del Caucas, la mar Negra i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels 10522 140 km 2 699285000 h est 1993 La geografia física El relleu i la geologia Europa és el continent més baix, després d’Austràlia Té una altitud mitjana aproximada de 300 m dos terços de la superfície…
Alemanya

Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…
El món a cavall de dos segles: una introducció
El context històric en què van transcórrer la infància i els anys joves de Lluís Companys és el de les últimes dècades del segle XIX i la primera del XX, uns anys marcats per l’aplicació d’uns avenços tècnics i científics que van canviar la manera de viure i les relacions socials Són els anys dels fills de les últimes revolucions europees del segle XIX, la Comuna de París 1871 i la Revolució de Setembre del 1868 espanyola Però Companys fou un home del segle XX, gens provincià i per al qual la religió havia deixat de ser, de facto, l’eix que mou la vida Formà part de la generació d’artistes…
Sant Pere d’Áger
Art romànic
Situació Vista del conjunt de la canònica des del costat nord-oest, on s’observa l’estructura del transsepte ECSA - F Tur Vista aèria de la canònica de Sant Pere, que fou seu de l’abadiat exempt més important de Catalunya ECSA - M Catalán El conjunt de l’antiga canònica de Sant Pere d’Àger és a la part alta del nucli urbà de la vila d’Àger, dins l’àmbit de recinte sobirà JAA Mapa 32-12 289 Situació 31TCG147526 Història Els orígens L’origen del monestir de Sant Pere d’Àger té un conjunt de punts foscos que la documentació conservada no permet pas escatir Inicialment sembla que el seu fundador…