Resultats de la cerca
Es mostren 2025 resultats
Els ambients rics en falgueres
Requeriments ecològics Atès el mecanisme reproductiu del seu cicle biològic, les falgueres, igualment com les molses i hepàtiques, precisen l’aigua com a vehicle per a la reproducció Recordem que els pteridòfits són arquegoniades on l’ovocèllula és fecundada per espermatozoides flagellats, que es desplacen en medi aquós L’aigua fa falta, com a mínim, en aquesta etapa del cicle vital, així com en el moment de la germinació de l’espora i en el desenvolupament del protallus Però, a diferència de les molses i hepàtiques, les falgueres han assolit un veritable sistema conductor, en molts aspectes…
La indumentària de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Peça de seda Fragment de la capa de sant Ermengol conservada al Museu Diocesà d’Urgell cedida per J Ainaud El Museu Diocesà d’Urgell conserva, dins el gran grup de teixits procedents de la catedral, una peça de seda núm 1 604 trobada, en diversos fragments, l’any 1939 dins l’arca que guarda les suposades despulles de sant Ermengol, bisbe d’Urgell 1010–1035, juntament amb una altra peça núm 1 602 Segons sembla, aquest teixit correspon a una casulla o capa litúrgica L’estat de conservació és força dolent L’any 1966 fou restaurat pel Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, i retornà a la Seu…
Arquitectura 2014
Arquitectura
Àfrica Després que la crisi posés en evidència la necessitat de canviar els paradigmes de l’arquitectura, el 2014 va confirmar un significatiu tomb disciplinar vers la lògica constructiva, l’aprofitament dels recursos existents i l’assumpció d’una ètica professional que respecta les condicions de cada lloc No és estrany, doncs, que l’atenció s’hagi dirigit vers l’arquitectura que es desenvolupa als marges dels circuits oficials, com és el cas de l’Àfrica, on va arribar l’arquitecte de Mollerussa Xavier Vilalta, per a construir el Mercat Lideta d’Addis Abeba Etiòpia, una obra permeable, oberta…
Arquitectura 2011
Arquitectura
Àsia i l’Orient Mitjà A la Xina, a la plaça de Tian’anmen de Pequín, va reobrir el Museu Nacional que, amb 191900 m 2 , és el més gran del món L’edifici agrupa els antics Museu de la Revolució i Museu d’Història de la Xina, i és obra d’un equip mixt format per arquitectes d’Hamburg GMP, von Gerkan, Marg und Partners i l’estudi local CABR La proposta es basa en la integració dels espais i colleccions i en la millora de les connexions, a més de la revitalització de l’entorn urbà A Nanjing, Steven Holl és autor d’un altre museu dedicat a les arts i l’arquitectura un volum de perfil contundent…
la Ribera Baixa

Comarca del País Valencià a la regió de València; cap de comarca, Sueca.
La geografia Comarca costanera, els seus límits només són precisos al S, on s’alça la serra de Corbera, últim contrafort del sistema ibèric i divisòria amb la Valldigna Safor Cap al N, la ratlla amb l’Horta és marcada per l’Albufera, bé que físicament el pas és imperceptible A l’E, marquen el límit amb la Ribera Alta la unió del riu Magre i el Xúquer La Ribera Baixa comprèn els dipòsits deltaics del curs baix del Xúquer, que formen un pla total que vers el N enllaça directament amb els dipòsits deltaics del Túria resta entre ambdós l’Albufera El terreny és format per argiles, graves i arenes…
Tresor de la catedral de Tortosa
Art romànic
Arqueta Fins a la Guerra Civil Espanyola 1936-39, al tresor de la catedral de Tortosa es conservaven dues arquetes àrabs de característiques semblants En l’actualitat només en resta una, amb el núm d’inventari 163 segons el catàleg fet per J Ferrandis, mentre que l’altra, amb el núm d’inventari 162, va desaparèixer a conseqüència de l’esmentat conflicte bèllic Es tracta d’una arqueta de base rectangular, amb una tapa trapezoïdal El fons és de marqueteria de fusta amb incrustacions d’ivori Tots els seus costats es troben decorats exteriorment d’acord amb un criteri homogeni i, exceptuant la…
El convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès
Art gòtic
L’església de Sant Francesc, gairebé l’única resta gòtica del desaparegut convent franciscà de Vilafranca del Penedès, és un testimoni de l’arquitectura conventual que es va anar estenent per Catalunya durant el segle XIII, època de canvis que també es van produir a la vila i que es reflectiren en el creixement, la prosperitat i les noves construccions En aquesta etapa s’originaren unes necessitats que els franciscans van compartir i a les quals s’adaptaren L’estret lligam entre la vila i la Corona, atès que el rei hi tenia un palau, possiblement va afavorir l’establiment de l’orde a la vila…
Puigmal-Costabona
Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda septentrional…
L’alta vall d’Àneu
Els bedollars, com ara aquest a prop d’Alós d’Isil, tendeixen a colonitzar molts pendents de l’Alt Àneu en haver-hi disminuït la pressió ramadera Jaume Orta L’alta vall d’Àneu 14, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La capçalera de la Noguera Pallaresa —denominada aquí alta vall d’Àneu— es troba a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i de la Vall d’Aran L’envolten un conjunt de crestes força retallades i elevades que donen lloc, en conjunt, a un relleu molt abrupte Al nord, és limitada per la llarga carena estesa entre el tuc de l’Home 2713 m i el Mont Roig…
Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura
Les dunes de Guardamar foren plantades amb pins pinyers Pinus pineai —l’espècie de pi més adaptable als sòls sorrencs— per a la seva fixació l’alineació dels arbres és encara ben evident Ernest Costa Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura 119, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’albufera d’Elx i el cap Cervera s’estén un extens camp de dunes, d’uns 24 km de llarg i una ampiàría que oscilla entre els 500 i els 1200 m, que representa la mostra més important d’aquest tipus de costa als Països Catalans Aquest conjunt dunar, amb alineacions que…