Resultats de la cerca

El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupilla vertical, les dents verinoses molt grosses fins a 5 cm i el tronc rodó massís i ample L’espècie més important és l' escurçó del Gabon B gabonica , que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts Unes altres espècies importants són l' escurçó bufador Barietans , que viu en zones àrides i té vida nocturna, i…

Redactat en català, amb tota seguretat a Barcelona, en diferents etapes i pels escrivans del tribunal del consolat, a fi de tenir a mà les normes disperses que s’observaven a la Mediterrània sobre aquelles matèries Té per base les Costumes de la Mar , redactades entre el 1260 i el 1270 Amb algun escàs element procedent de la Lex Rhodia de iactu , conté normacions estrictament catalanes, amb d’altres d’origen pisà, genovès, venecià, marsellès, etc L’any 1279 una bona part d’aquest recull originari ja compilat fou incorporat als Costums de Tortosa Al s XIV rebé, a Barcelona, la redacció…

Els primers repertoria de texts legals fets pels juristes de Girona daten del s XIV i són coneguts per còpies del començament del s XV el més antic originàriament és inscrit en una miscellània jurídica i en una traducció catalana procedent de Ripoll, i n'hi ha altres versions a Barcelona una adaptació del dret gironí al Ripollès, a París, a El Escorial i a Madrid Sovint hi consta el nom del propietari dels còdexs originaris d’on han estat extretes les versions d’ací ve el nom de costums d’Arnau Soler, Pere Albert que cal no confondre amb el jurista del s XIII, Jaspert Folcrà, Pere Serra,…

L’orca Orcinus orca es distingeix immediatament de l’orca falsa Pseudorca crassidens per les seves dimensions i la seva coloració i, quan es tracta de mascles a la dreta, per la forma i les dimensions de la seva aleta dorsal Les orques inclouen entre les seves preses cetacis de grandària superior a la seva, com el rorqual comú o la balena del nord Per poder-los agafar d’una manera efectiva, els atrapen per les aletes pectorals i la caudal, els immobilitzen i els forcen a l’asfíxia En casos extrems, poden arribar a arrencar les aletes de la seva presa i incapacitarla per a la fugida A l’…

El pinsà mec és un hivernant irregular als Països Catalans, si bé cada any, si fa no fa, se’n pot veure algun exemplar o grup barrejat amb pinsans comuns Aquesta tendència a barrejar-se amb pinsans fa que moltes vegades passi desapercebut Així i tot, a Mallorca, Eivissa i Formentera i en zones centrals i meridionals del País Valencià se l’ha de considerar com a molt ocasional Els primers pinsans mecs ens arriben del NE d’Europa a partir de la segona quinzena d’octubre, o fins i tot abans, i romanen entre nosaltres fins al final de març, encara que se’n poden anar veient alguns durant els…

El gaig Garrulus glandarius és un còrvid boscà, en contrast amb la resta d’ocells del seu grup, relacionats sobretot amb els conreus És un ocell de cos gros ateny 34 cm, fàcilment identificable per les plomes blaves i negres de les ales Quan vola d’un arbre a l’altre, destaca del color bruno-grisós del cos la taca blanca del carpó Nia als arbres i s’alimenta de llavors, fruits i tota mena d’insectes Marisa Bendala Aquesta espècie és sedentària, nidificadora i abundant a les zones boscoses de la Catalunya Nord, d’Andorra, de la resta del Principat i del País Valencià En aquests territoris…

El falcó pelegrí Falco peregrinus és el falcó per excellència, el que simbolitza la rapidesa i l’efectivitat de l’ocell depredador i ha estat emprat en falconeria, per aquestes virtuts És característica la forma punxeguda de les seves ales en vol i el contrast de color entre el mantell i el pit, clar i tacat característicament, que mostra l’exemplar fotografiat prop de Barcelona Oriol Alamany El falcó o esparver blau, tot i ésser força escàs a centreeuropa, on les poblacions es van refent dels greus estralls dels pesticides organoclorats, és un ocell encara freqüent als Països Catalans Al…

Situació L’església de Sant Joan era la capella del castell de Montesquiu, el qual centrava un poblat medieval avui desaparegut L’actual despoblat de Montesquiu és situat al sud-est de Vallbona de les Monges MLIR Història Aquesta església en els seus orígens era anomenada Sant Joan de Colobrer i així és com apareix esmentada en la referència més antiga d’aquest temple L’any 1164 Ramon de Cervera, amb la seva dona Ponceta i d’altres parents, van posar sota la guàrdia i batllia de Santa Maria de Vallbona i de la granja del Sant Esperit el castell de Colobrer o de Montesquiu i els donaren l’…

Situació Vista de ponent de l’església de Merlant amb el característic campanar d’espadanya, tan comú a les esglésies rurals de la comarca F Tur L’ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant és situada a la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la de la riera de Garrumbert, a la falda del vessant d’aquesta darrera, enmig d’un bosc de gran frondositat Mapa L38-12295 Situació 31TDG761665 Per accedir-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot un cop deixat l’estany a l’altura del quilòmetre 12, cal entrar a mà esquerra en la urbanització Caselles d’Avall, d’on surt un camí…

Hom inicia en aquesta pàgina l’estudi dels grups d’animals deuterostomats, és a dir, els quetògnats, els hemicordats, els equinoderms, els procordats i els cordats Els caràcters que fan que considerem aquests grups relacionats entre ells no són fàcils de veure, ja que en general es tracta de processos embriològics, és a dir, la manera com es desenvolupen els organismes a partir de l’ou, que els separa clarament de tots els organismes que hem vist fins ara artificialment agrupats com a protostomats Efectivament, en el desenvolupament embrionari dels deuterostomats, la boca no es forma a partir…