Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Sargon I d’Accad
Història
Rei semític d’Accad (2371-2316 aC), dit el Gran, fundador d’aquest regne i de la dinastia d'Accad
.
Segons les fonts, era d’origen humil i fou abandonat per la seva mare a l’Eufrates Fou coper d’Ur-Zababa, rei de la dinastia IV de Kish, contra qui es revoltà, i després de prendre el poder bastí una nova capital, dita Accad o Agadé Exemple clar de monarca guerrer, conqueridor i fundador d’imperis, decidit a unificar Mesopotàmia, baté primer Lugalzagissi, rei de la dinastia III d’Ur, que controlava Umma, Ur, Larsa i Nippur, viles que conquerí, i sotmeté després la zona del golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord Arribà, pel SE, fins a l’Elam, derrotà Subartu i…
Tebes

Escena de cacera a la tomba de Nakht, Tebes
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Egipte situada a la vora oriental del Nil, uns 700 km al SE del Caire.
No començà a tenir un paper important fins a la dinastia XI 2133-1991 aC, quan els caps de la província emprengueren la guerra contra la X heracleopolitana, que acabà amb la victòria de Mentuhotep II sobre aquesta Capital d’Egipte del 2040 al 1991 aC, no tornà a ésser-ho fins a partir del 1567, quan Ahmosis, príncep de Tebes, fundà el Regne Nou 1567-1085 aC És aquest el període de màxima esplendor de la ciutat, car, a més d’ésser la seu d’un fort regne que controlava Núbia i Síria-Palestina, la seva principal divinitat, Amon, era el déu més important d’Egipte A partir, però, de la dinastia…
inscripcions sinaítiques
Escriptura i paleografia
Arqueologia
Conjunt d’inscripcions trobades a la península del Sinaí i que daten del tercer mil·lenni aC fins, aproximadament, al segle III dC.
Són de tres tipus egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees Les egípcies , unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra 45 texts i Serābīṭ al-Khādim 333, els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air 27 i a Wādī Nasb 1 Són, junt amb les de Wādī Hammamat al desert oriental egipci i Hatnub nomós XV de l’Alt Egipte, les més importants de les trobades a pedreres i mines Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols el nom del sobirà, a…
cel
Religió
Regió superior considerada com a sojorn de Déu i dels benaurats.
Les cosmogonies de les diverses religions Xina, Egipte, Israel solen començar amb la separació inicial i física entre el cel i la Terra i atribueixen a la realitat del cel físic tota una sèrie de prerrogatives teològiques és l’estada dels déus, que moltes vegades personifiquen les forces de l’atmosfera déu del llamp, déu de la pluja, etc, és el lloc dels esperits, que, d’acord amb llur puresa o amb llur proximitat a Déu, habiten en una sèrie de cels escalonats hinduisme, budisme, antics mexicans, judaisme, i, quan l’evolució religiosa ha arribat a la creença en la immortalitat individual de l…
escriba
Història
A l’Orient Pròxim i Mitjà antics, persona versada en l’escriptura del seu país.
A Mesopotàmia gaudí d’un gran prestigi a causa, sobretot, de la complexitat de l’escriptura cuneïforme, que li exigia un alt grau d’especialització N'hi havia de moltes menes dels temples, de l’exèrcit, etc i, a diferència d’Egipte, hi ha documentades també dones escriba, per bé que de forma excepcional És, però, a Egipte on apareix, potser més ben definida, la figura de l’escriba Era el funcionari per excellència qui dominava l’escriptura egípcia en controlava l’administració, indispensable per a tothom i per a tot D’això, n'era ben conscient, com ho proven una colla d’obres destinades a la…
religió egípcia
Religió egípcia
Religió pròpia de l’Egipte faraònic.
Pròpiament no hi hagué mai una sola religió, sinó un conjunt de teologies Les més importants foren l' heliopolitana , a Heliòpolis, entorn de Ra i del culte solar, l' hermopolitana , pròpia d’Hermòpolis i amb Thot com a divinitat principal, la memfita , originària de Memfis, que esdevingué preponderant durant una gran part del Regne Antic Ptah n'era el déu principal, i la tebana , radicada a Tebes, la qual sustentava la primacia d'Amon Durant el regnat d'Akhenaton, sorgí la d’Al-Amārna o atoniana puix que Aton n'era l’única divinitat Enfront d’aquesta diversitat teològica, el…
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1373-1423) ( Bernat IV de Cabrera ) i de Bas (1381-1423) i comte de Mòdica (1393-1423), conegut també per Bernardí.
Amb alguns dels seus familiars fugí de Catalunya després de l’execució del seu avi, Bernat II de Cabrera Fou lliurat com a ostatge del seu pare al senyor de Pruyana, i després a Pere I de Castella, que el retingué pres a Carmona fins que Enric de Trastàmara l’alliberà en un canvi de presoners Els seus familiars aconseguiren que el rei Pere el Cerimoniós li restituís una part dels béns confiscats al seu pare el vescomtat de Cabrera 1373 i més tard el de Bas 1381 El rei el prengué sota la seva protecció i, d’acord amb ell, tallà l’intent de remoure els processos contra els Cabrera per part de l…
Josep Martínez i Aloy
Historiografia catalana
Polític i historiador.
Llicenciat en dret 1877, desenvolupà una remarcable carrera política com a membre del partit conservador Fou president de la Diputació de València 1914-15 i alcalde de la ciutat 1907 i 1917, de la qual esdevingué cronista municipal des del 1891 Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de l’Acadèmia de Llengua Catalana de Barcelona Exercí com a director del Museu de Belles Arts de València, i formà part d’associacions dedicades a la promoció de la història i la cultura del país, com…
Santàngel

Armes dels Santàngel
Família de conversos que tingué l’origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del segle XIV, habitava al call de Calataiud i morí dins la fe ancestral.
Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo , que prengué el nom de Luis Santángel els altres, amb el mateix cognom, prengueren el d’Alfonso, Juan, Pero i Martín Luis i Juan, que foren advocats, i en especial misser Luis, que fou salmedina de Saragossa, es distingiren en el servei de la corona Però Luis, arran d’uns avalots a Saragossa, fugí al regne de França, on morí El seu germà Martín Santángel entrà a l’orde dominicà, on arribà a ésser inquisidor general de la corona catalanoaragonesa Quant a Pero…
Renània
Història
Regió històrica que comprèn les terres solcades pel curs mitjà del Rin.
Habitada per pobles cèltics i germànics, fou conquerida per Cèsar 57 aC i parcialment romanitzada arran de les migracions germàniques dels s III-IV s’hi establiren els francs i els alamans formà part del regne d’Austràsia, i Carlemany reconegué el seu paper preeminent dins l’Imperi en fixar la capital a Aquisgrà Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i pel de Mersen 870 s’incorporà al regne de Germània A partir del s XI, com a les altres regions de l’imperi Germànic, a Renània el feudalisme comportà la constitució de nombrosos principats, seculars Palatinat, Kleve,…