Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
rondallística
Literatura
Estudi de les rondalles.
El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular , però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre 1871-85, seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català , publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas Entre altres collectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i especialment de Joan…
corrent continu
Electrònica i informàtica
Corrent elèctric constant.
Té sempre el mateix sentit i la seva intensitat és constant o bé varia lleugerament entorn d’un valor constant formant una petita ondulació Els generadors electroquímics piles, bateries, etc i les dinamos són els principals generadors de corrent continu Per a transformar el corrent altern en continu són emprats els convertidors o, més correntment, els rectificadors Al començament de la utilització de l’energia elèctrica fou emprat el corrent continu per a les xarxes de distribució, però actualment és emprat exclusivament el corrent altern, i el corrent continu només ho és en…
balança de torsió
Física
Dinamòmetre de torsió, basat en la deformació de dues molles espirals o en la deformació per torsió d’una cinta metàl·lica, sota l’acció del moment del pes del cos aplicat a l’extrem d’un canastró.
La balança presenta una escala circular degudament mesurada en càrregues, corresponents a diversos angles de torsió, tots ells dins la regió en què el sistema que es deforma té un comportament perfectament elàstic Un ajust de zero, indicat per la coincidència amb el zero de l’escala de dos índexs, fix l’un i solidari al canastró l’altre, deixa la balança en condicions de funcionament En carregar la balança, l’índex mòbil es desplaça juntament amb tot el canastró Hom obté el valor de la mesura donant una torsió contrària a una de les molles o a un dels extrems de la cinta fent…
balanç
Dret
Comptabilitat
Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç periòdicament, que té…
addició
Matemàtiques
Operació consistent a fer correspondre a cada parell d’elements d’un determinat conjunt un altre element del mateix conjunt, anomenat suma.
La definició específica d’addició varia segons els elements als quals hom la vulgui aplicar Entre nombres naturals, el resultat de l’addició, és a dir, la suma, és el nombre natural que representa el conjunt que és reunió de dos conjunts sense elements comuns que representin els addends Si A té dos elements, A = {a,b}, i B té tres elements, B = {c,d,e}, la reunió A∪B = {a,b,c,d,e} té cinc elements, 2 + 3 = 5 Entre nombres reals, el resultat de l’addició és obtingut sumant o restant els valors absoluts dels addends segons que aquests siguin del mateix signe o de signe contrari El signe de la…
allisatge
Matemàtiques
Conjunt de mètodes per al tractament de dades estadístiques de tipus cronològic o sèries temporals, que tenen per objecte fer previsions a curt termini basades en les dades anteriors.
Hom tracta de separar la fluctuació aleatòria de la llei subjacent del fenomen, allisant els valors històrics anteriors La més emprada és la tècnica anomenada de les mitjanes mòbils , que pren com a previsió la mitjana aritmètica de les N darreres dades Hom pot veure fàcilment que S t +1 = S t + X t — X t-N /N Si es tracta, p ex, de preveure les vendes d’un producte per al més següent t+ 1, hom pren la mitjana dels darrers dotze mesos, amb la qual cosa hom suposa que s’eliminaran les variacions aleatòries El mètode de l' allisatge exponencial representa una elaboració de l’anterior que…
modalitat
Lògica
Qualitat de les proposicions o dels judicis modals.
Segons Aristòtil, la modalitat, o mode com S i P s’uneixen en el judici, pot ésser de quatre tipus de possibilitat , d' impossibilitat , de contingència i de necessitat La similitud entre possibilitat i contingència contingent és allò que alhora pot donar-se i no donar-se, i àdhuc entre impossibilitat i necessitat necessari és allò que no pot no donar-se, ha estat factor determinant del fet que la lògica postaristotèlica hagi cregut necessari de corregir la taula d’Aristòtil, insistint en un ulterior estudi de la modalitat de possibilitat Més radical fou la postura de Kant en establir la…
art filipí
Art
Art desenvolupat a les Filipines a partir de la colonització de la corona de Castella.
La seva expansió inicial té relació amb l’arribada dels ordes religiosos i la fundació de Manila, el centre artístic més important, on foren construïts monuments renaixentistes i barrocs, com els de la fortalesa de Santiago 1582 i de l’església de Santo Domingo 1615 Als s XVIII i XIX, hom hi introduí els estils dominants arreu d’Europa cal esmentar l’obra de l’arquitecte neogòtic Felipe Roxas i la del català Hervàs, autor de la catedral de Manila 1878-79, neobizantina En l’època actual l’arquitectura segueix les tendències d’avantguarda és important l’obra de P Antonio i CArgüelles L’…
fluorescència de raigs X
Física
Medicina
Emissió de raigs X secundaris per part d’una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X.
Si els fotons primaris tenen prou energia expulsen electrons dels nivells interns dels àtoms de la mostra, i les transicions per les quals els electrons més externs es reordenen en els nivells de menor energia produeixen l’emissió secundària o fluorescent, la qual té efecte en forma de línies espectrals d’unes longituds d’ona característiques de cada classe d’àtoms És un fenomen que ha estat d’un gran valor per a l’estudi de l’estructura electrònica dels àtoms i que és base d’un mètode molt sensible i específic d’anàlisi elemental inorgànica, qualitativa i quantitativa, molt…
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats,…