Resultats de la cerca
Es mostren 2136 resultats
Santiago Rusiñol i Prats

Santiago Rusiñol i Prats
© Fototeca.cat / D. Campos
Pintura
Museologia
Literatura catalana
Teatre
Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista.
Vida i obra Pertangué a una de les famílies de l’alta burgesia catalana i es formà al costat del seu avi, Jaume Rusiñol, fundador d’una important manufactura tèxtil Acompanyat de Ramon Casas i Carbó , feu la volta a Catalunya amb carro, a la descoberta d’ambients i personatges inèdits Treballà en l’empresa familiar, però, a desgrat dels seus, s’interessà per la pintura El 1890 exposà la seva obra a la Sala Parés juntament amb Ramon Casas i Enric Clarasó, amb els quals continuà realitzant presentacions collectives fins el 1930 Decidit a rompre amb la imposició familiar abandonà les seves…
,
Sant Miquel de Palol Sabaldòria (Vilafant)
Art romànic
Situació Una vista del mur frontal de ponent, en el qual és visible un aparellat en opus spicatum F Tur És l’església de l’antic lloc de Palol Sabaldòria, emplaçat 1 km a llevant del poble de Vilafant, al cim d’un tossal una mica enlairat sobre el marge esquerre del Manol, que en aquest punt discorre entre ribes encinglerades Prop de les ruïnes del castell i de l’església medievals hi ha una gran casa anomenada Mas de Palol i una rajoleria on s’explota la terra argilosa de l’indret coneguda per la bòvila d’en Soler Avui el lloc s’anomena popularment Palol, sense cap afegitó Mapa 258M781…
Sant Valentí de Salarsa (Beget)
Art romànic
Situació L’església de Sant Valentí és la titular del poble de l’antic municipi garrotxí de Beget que l’any 1969 fou incorporat al ripollès de Camprodon El temple és al sud-oest de Beget, a la vall de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, formada per la unió del torrent del Bac Morell i la riera de Bolòs, procedents de l’antic terme de Freixenet És dalt un petit pujol, al vessant esquerre de la vall, que presideix, i en una situació privilegiada Mapa 256M781 Situació 31TDG549841 Per arribar-hi cal anar a Beget per la carretera C-151, de Ripoll a Coll d’…
Sant Feliu de Rocabruna (Beget)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant F Tur L’església de Sant Feliu és la titular de Rocabruna, poble de l’antic muncipi de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al de Camprodon El poble és a la capçalera del riu de Beget, el qual en aquest sector és anomenat riu de Rocabruna, al vessant meridional del Montfalgars L’església, situada a 972 m d’altitud, és al sector nord-occidental, vora el coll de la Boixeda, a l’interfluvi de la riera de Rocabruna i del torrent de les Arçoles, els quals, precisament, s’uneixen sota la muntanya on es troba el temple Mapa 218M781 Situació…
La vila de Sabadell
Art gòtic
Segell que utilitzava el procurador de la Ciutat de Barcelona a Sabadell 1468 AHS La vila de Sabadell és situada al centre de la comarca del Vallès Occidental, en una suau plana a la riba dreta del Ripoll La població s’originà durant el segle XI dins el terme del castell d’Arraona a partir de tres elements articuladors el mercat, l’església de Sant Salvador i una antiga cruïlla de camins, centrada per l’eix est-oest de l’antiga Via Augusta i el camí nord-sud de Barcelona a Manresa Les primeres mencions del mercat daten dels anys 1050 i 1064, en què apareix citat en relació amb l’església “…
Les aigües
El delta i la baixa vall de la Tordera inclouen un sistema aqüífer bicapa aqüífer superficial lliure i aqüífer profund captiu, fortament explotat per a l’abastiment de les poblacions de la rodalia SGOPU-CAPO L’aigua que arriba del cel, hi torna d’una o altra manera tancant un cicle, l’anomenat cicle hidrològic Com esmenta Davis 1966, Salomó, en observacions recollides en l’Eclesiastès AT, 17, diu "Tots els rius van a la mar i, malgrat que hi continuen fluint, la mar encara no s’ha omplert" Aquest fet aparentment inexplicable és una de les primeres referències al cicle de l’aigua en la Terra,…
Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac
Una imatge del vessant de llevant de Sant Llorenç del Munt, el més abrupte del massís La combinació de diferents nivells de cingles i rocams conglomeràtics amb boscos mediterranis alzinars i pinedes secundàries és el tret que resumeix les característiques del paisatge d’aquesta muntanya Ernest Costa Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac 14, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, a cavall de les comarques del Vallès Occidental i del Bages, s’integra dins el sector central de la Serralada Pre-litoral…
Planas i Flaquer, de Girona. Turbines, màquines per a la indústria paperera i construccions elèctriques
Planas, Junoy, Barné i Companyia Antoni Planas i Escubós donà impuls a l’empresa creada pel seu pare, introductora de la turbina a Catalunya i a l’estat Retrat publicat a Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Joan Planas i Castañer pertanyia a una familia establerta a Girona el 1823 i procedent de la comarca d’Osona El seu pare installà una fa-briqueta de filats i teixits de cotó, que era l’ofici que coneixia Girona, però, no era una ciutat de tradició tèxtil A mitjan segle hi havia tan sols dues empreses d’aquest estil la de Joan Planas i fill i la Viuda i fills de Bosch A Girona, en canvi…
Joan de Peralta, abat de Montserrat i bisbe de Vic (1491-1494)
L’any 1491, per ordre del rei Ferran II i actuant en nom seu l’infant Enric d’Aragó i de Pimentel, lloctinent general, i en presència de l’escrivà major Antoni Lombard, foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Peralta Barcelona – 1505, abat de Montserrat bisbe de Vic diputat militar Miquel Joan Gralla, cavaller de Lleida diputat reial Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran Albanell, canonge i vicari de la seu de Girona oïdor militar Guillem d’Oms i de Santapau, senyor de Santa Pau no jurà el càrrec oïdor reial Llorenç de Vilanova,…
Hidrologia 2013
Hidrologia
L’any hidrològic 2012-13 Aquest any serà recordat per la riuada de la Garona i de la Noguera Pallaresa del 18 de juny, la qual es va produir per la combinació de la pujada de les temperatures, les pluges abundants i la gran quantitat de neu –inusual per a mitjan juny– que encara romania acumulada a les muntanyes En poca estona, tota l’aigua de pluja i de la neu fosa es va concentrar al fons de la vall de la Garona, que va negar les poblacions d’Arties i de Bossòst, es va endur un pont de vianants a Salardú i va tallar les comunicacions per carretera entre Viella i la frontera francesa La…