Resultats de la cerca
Es mostren 18004 resultats
dadaisme
Art
Literatura
Moviment artístic i literari del segon i del tercer decennis del segle XX, també anomenat dadà, caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies.
Naixement i evolució del moviment Prové del nom dadà , adoptat a l’atzar per Hugo Ball, Richard Huelsenbeck, Hans Arp i Tristan Tzara Zuric, 1916 per a designar el corrent estètic en el qual s’inclogueren Designà, a més, una revista i una galeria 1916 Posteriorment, el terme ha estat utilitzat com a sinònim de dadaisme El dadaisme tingué com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d’Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes Els ready-mades de Marcel…
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
El Born. Museu d’Història de Barcelona

Vista del jaciment històric conservat a El Born. Museu d’Història de Barcelona
© El Born CC / Marçal Font
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt museogràfic i arqueològic sobre la Barcelona dels segles XVII al XIX que posa un èmfasi especial en el període centrat per la guerra de Successió (1702-14) i el mercat del Born, edifici de ferro i vidre aixecat després de l’enderrocament de la Ciutadella (1869).
Aquest espai museístic connecta el barri de la Ribera i el parc de la Ciutadella a través d’un passatge continu que va des del passeig del Born i la plaça Comercial fins al passatge Mercantil, que s’obre al passeig de Picasso El Born gira al voltant de dos grans eixos que, a més de l’interès intrínsec, mostren la transformació de la ciutat al llarg de tres segles D’una banda, el jaciment arqueològic, consistent en les ruïnes de la ciutat destruïda després de la derrota del 1714 De l’altra, l’edifici del mercat Les ruïnes foren descobertes arran d’unes obres de restauració i rehabilitació de l…
Joan M. Vives i Boter

Joan M. Vives i Boter
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Estudià al collegi de Santa Anna Començà el noviciat a Moià el 18 de setembre de 1892 i hi professà el 19 d’agost de 1894 Estudià filosofia i teologia a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Fou ordenat sacerdot el 17 de juny de 1901 S'estrenà com a mestre a Valls, en l’ensenyament primari A Vilanova i la Geltrú impartí assignatures de comerç, matèries en les quals s’especialitzà, i més tard passà dos anys del 1906 al 1908 entre Cracòvia Polònia i Cornigliano Itàlia Novament a Catalunya, residí als collegis d’Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró Fou consiliari de la Congregació del…
Antoni Masramon
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, matemàtic.
Biografia Començà el noviciat a Sabadell el 16 d’abril de 1827 i hi professà el 25 de maig de 1828 A Mataró cursà filosofia sota el mestratge del pare Vicenç Tió, que impartia una filosofia que incloïa les matemàtiques i seguia el text d’Andrés de Guevara y Basoazábal, a més d’usar diferents instruments L’any següent el pare Antoni hi defensà unes tesis i continuà amb l’estudi de la teologia i també es dedicà a les matemàtiques Fou nomenat professor de filosofia, i el 1831 nou dels seus alumnes defensaren unes conclusions El 1833 es traslladà al collegi de Sant Antoni de Barcelona com a…
Agustí Cuadras i Butinas

Agustí Cuadras i Butinas
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, ingressà en aquest orde a Moià el dia 1 de novembre de 1906 acabat el noviciat hi professà el 9 d’agost de 1908 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 20 de desembre de 1913 Fou enviat al collegi de Sant Antoni de Barcelona, on ensenyà assignatures de comerç 1913-16 Quan s’obrí la casa d’Alella i s’hi envià els júniors dels últims cursos d’estudis de teologia, hi anà com a professor de teologia i de sagrada escriptura Durant uns quants anys fou mestre dels júniors En…
Lluís Maria de Puig i Oliver
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en història Realitzà estudis de doctorat a la Sorbona Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona Compaginà la tasca acadèmica amb la política Procedent de Convergència Socialista de Catalunya, fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i el 1977 fou elegit secretari d'aquest partit a les comarques gironines i, el 1979, diputat al Congrés, càrrec per al qual fou reelegit ininterrompudament fins el 2004 Des de 1996 fins al 2004 fou coordinador d'afers internacionals del Grup Socialista Dins del…
música txeca
Música
Art musical conreat a Bohèmia i Moràvia i, per extensió, als territoris que actualment formen Txecoslovàquia.
Zona de contacte del món llatí i l’eslau, la música medieval txeca oscillà entre les dues concepcions litúrgiques, la llatina i l’eslava, amb períodes de predomini d’aquesta darrera, originada probablement a l’abadia de Sázava s XI A l’època de Carles IV 1346-78 hi hagué un centre de música litúrgica ambrosiana d’una influència notable també aparegué música profana d’ambient cortesà Poc després penetrà l’Ars Nova francesa, amb Guillaume de Machault, resident durant anys a la cort reial txeca La seva influència es palesà en l’obra de Záviš i de Jan de Jenštejn En aquests anys el teatre…
censura
Dret administratiu
Acte de control del contingut de llibres, impresos, comunicacions o altres mitjans d’exteriorització del pensament o de difusió d’informacions, per tal d’assegurar que són respectats determinats límits establerts d’ordre moral, polític, religiós, etc..
La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts El sistema de censura voluntària permet de publicar sense control previ, i el responsable de la publicació corre els riscs que se'n deriven, però si se sotmet a la censura i aconsegueix l’aprovació expressa o tàcita, resta eximit de tota responsabilitat pel que fa a la competència del censor però no pas de les responsabilitats…
gravat
La Torre de Londres en un gravat del segle passat de Thomas Hosmer
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Imatge obtinguda per estampació de la planxa o matriu gravada amb aquest efecte.
Pren també el nom de prova i d’ estampa Hom distingeix diversos tipus de gravats, segons els diferents tipus de planxa la qual rep el mateix nom amb què han estat impresos Així, hom en diu gravat original si és el mateix artista qui ha concebut l’obra i ha gravat la planxa, gravat d’interpretació si el gravador ha pres per model una obra pintada o dibuixada per un altre artista, gravat de reproducció si la planxa ha estat gravada per procés fotomecànic fotogravat i no pas per la mà de l’artista, gravat en relleu si el gravat de la planxa ha estat fet rebaixant la part…