Resultats de la cerca

El canvi de fesomia de les ciutats Exposició pública d’un quadre , J Ferrer i Miró, c 1888 MNAC-MAMB / JCal-JS © MNAC Durant el segle XIX, el procés de creixement dels centres industrials i l’augment demogràfic a les zones urbanes van comportar l’ampliació dels nuclis antics de moltes ciutats Així, per exemple, el 1857 un Reial Decret establia les bases de l’Eixample de Madrid, i el 1859 s’aprovava el projecte d’Ildefons Cerdà per a Barcelona Seguiren els projectes d’ampliació de Vigo, Bilbao, Sant Sebastià, Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Badalona, Valls,…

El desig de renovació, de modernització o de nova actitud vital que representa el Modernisme es va concretar a sopluig de l’ Art Nouveau que es deixava sentir arreu d’Europa de fet, en certa manera, en va ser una conseqüència El variat conjunt d’estereotips que aplegava l’estil internacional va traspuar, amb més o menys insistència, en les diverses manifestacions artístiques del període modernista, com l’arquitectura, l’escultura o la pintura, però va ser sobretot en les arts aplicades on es va deixar veure amb més força i on, atesa la recuperació que experimentaren aquestes arts, va…

Històricament el poder civil ha tendit a dotar-se d’una litúrgia i d’una simbologia pròpies, moltes vegades carregada de connotacions quasi religioses i plasmada en una sèrie d’objectes i d’elements que interessen especialment des de la perspectiva de les arts decoratives i sumptuàries els atributs de la reialesa i de les altes dignitats, la decoració i el mobiliari de les seus d’institucions i d’organismes de govern, la indumentària i les ensenyes corporativesEn definitiva, tot allò que té a veure amb la posada en escena i els rituals del poder La màxima expressió d’això es troba naturalment…

Els nous corrents estètics dels anys setanta En realitat, els corrents estètics que marquen els anys setanta a Espanya van aparèixer, en una bona part, al llarg de la dècada anterior els uns, fruit de les polèmiques teòriques, no alienes a la ideologia marxista els altres, fruit de la influència d’estils forans A mitjan anys seixanta continuava encara la polèmica de confrontació entre la pintura figurativa i la pintura informalista Però aquest vell debat —que havia assolit el seu punt àlgid uns anys abans— perdia força ara no es discutien tant qüestions estètiques com posicions polítiques i…

Literatura catalana Aquest 2017 es va commemorar l’any Puig i Cadafalch, en el 150è aniversari del seu naixement i coincidint, casualment, amb els 100 anys de la seva presidència de la Mancomunitat de Catalunya 1917 També es va celebrar el centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, el qual va fundar organismes cabdals, com l’Escola d’Administració Pública o l’Institut d’Estudis Catalans Igualment, el 2017 va ser l’Any Bertrana, i es van celebrar els 150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i els 125 del naixement de la seva filla Aurora També es va celebrar el centenari del naixement…

La dissimilitud de la distribució de la industria dins els Països Catalans fa evident la concentració i la importància de la que radicava al Principat Durant la dècada del 1860 el procés industrialitzador continuava centrat prioritàriament en el tèxtil L’inicial desplaçament de la força motriu basada en les màquines de vapor i la implantació decidida dels recursos hidràulics va determinar la localització parcial de la indústria catalana a l’entorn dels salts d’aigua Ara bé, el vapor continuà sent una força de primer ordre particularment en els llocs on es podia transportar el carbó anglès…

Caixa de Manresa 1865-1994 Manresa, el 1865 Manresa, en postals del començament del segle XX La ciutat de Manresa també s’ha industrialitzat Aquest és un denominador comú de la seu de les primeres caixes d’estalvis catalanes Manresa serà la gran capital industrial de l’interior, que prendrà el protagonisme inicial a ciutats com Reus o Igualada La raó és la força hidràulica, la font energètica a més bon preu que té Catalunya Ni Reus ni Igualada tenen aigua aprofitable i aquí començarà el seu declivi industrial, ja que el carbó que han de cremar no fa competitius els seus productes…

Un dels trets que va caracteritzar l’evolució dels països occidentals a la darreria del segle XIX i el començament del XX va ser l’esforç que van realitzar per tal d’adaptar la maquinària administrativa a la nova societat de masses i a la creixent competitivitat internacional que s’imposava En l’àmbit català es va deixar sentir la influència del model de la prestigiosa Alemanya Aviat es va contestar la tendència espanyola a centralitzar i a uniformitzar l’administració amb la tendència a la descentralització i al reforçament del municipalisme, en part gràcies a l’estímul exercit pel…

Joaquim Mir 1873-1940 Sol i ombra 1894 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Durant la darrera dècada del segle XIX, un grup d’artistes catalans de la generació postmodernista que aleshores tot just encetaven la seva carrera, lligaren els seus camins en el que hom coneix com La Colla del Safrà, dita així per una particularitat estètica clau –no pas l’única– dels seus paisatges pictòrics la saturació de grocs i ocres a què sotmetien sovint les seves composicions Aquest apellatiu potser el va donar algun escèptic visitant a la Sala Setena de l’Exposició de Belles Arts i Indústries…

La implantació del Romanticisme, com a reflex ideològic de la Renaixença, va consistir en el redescobriment dels valors històrics i tradicionals que van comportar la represa de la consciència nacional i van cristallitzar en el catalanisme –tant en l’art i la literatura com en la política El realisme, en canvi, va anar guanyant terreny com a resultat d’un nou interès per la realitat propera, és a dir, d’una assimilació dels valors positivistes que implicava una actitud de compromís amb el temps que es vivia Tanmateix, cal tenir en compte que la consolidació progressiva del realisme no va…