Resultats de la cerca

1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…

La caiguda de Barcelona i el virregnat de Joan d’Àustria Després de la caiguda de Barcelona 1652 a mans de Joan d’Àustria o Joan Josep d’Àustria, a Catalunya les institucions i les constitucions van restar en peu, però res no va ser el mateix Centenars de catalans van ser condemnats per crim de lesa majestat Don Joan va obligar a separar y quitar de lo público tota la documentació dels anys de rebellia, per a evitar confusión i per a demostrar reprovació política La consulta del Consell d’Aragó 14-IX-1652, elaborada, entre d’altres, per tres valencians —el vicecanceller Cristòfor Crespí de…

Situació El monestir de Sant Pere de la Portella és situat a la part més alta de la conca de la riera de la Portella, afluent per l’esquerra del Llobregat els edificis foren construïts damunt l’aiguabarreig d’aquesta riera o torrent de Solís amb el torrent de Cal Moliner, a l’extrem de ponent de la muntanya de la Quar l’indret resta, però, enclotat entre la Serra de Picancel i la Serra de Campdeparets Aquest monestir figura situat en el…

És el banc de negocis català més important del segle XIX Va tenir dues etapes de glòria des del 1856 fins al 1865 i des del 1875 fins al 1882, aprofitant la conjuntura favorable Entremig, la suspensió de pagaments el 1866 i la sorprenent recuperació La seva principal obra és la xarxa ferroviària catalana El seu protagonisme l’exerceix de manera ben diversa, bé com a banquer —amb la concessió de crèdit i la subscripció d’obligacions—, bé com a constructor de la línia, bé com a accionista La creació Antoni Brusi i els seus amics El 29 de febrer de 1856 un decret del govern autoritzava la…

Hom va pensar que seria idoni incloure en aquest projecte d’Ars Cataloniae un volum on es valorés d’una manera crítica el camí recorregut fins al moment per la historiografia artística dels Països Catalans i que apuntés les mancances i passes a seguir per tal de prosseguir en la construcció d’una història nacional de l’art català, que alhora sigui científica i internacional El nostre objectiu, modest i arriscat alhora, és doncs fer un balanç dels darrers anys d’estudis dins la història de l’art català dels períodes renaixentista i barroc La recerca cap a les manifestacions artístiques…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE…

En els darrers trenta anys la cultura catalana ha tingut, en les seves múltiples expressions, un revifament molt considerable L’arribada de la democràcia, la reconstitució de la Generalitat, la millora de les infraestructures, la normalització lingüística, entre d’altres fets, han ajudat a aquest regeneracionisme cultural de primer ordre En aquest ambient, la historiografia catalana de l’art també ha pogut superar dificultats de tota índole de períodes anteriors i ha pogut entendre millor –i explicar millor– la història de l’art del país En el cas de l’estudi de l’art, l’arquitectura, el…

L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…

La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat…

Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…