Resultats de la cerca

Al començament funcionà com un laboratori dedicat al tiratge de còpies i elaboració de títols, fins que el mateix any ja començaren a dirigir la primera producció de la casa, Emboscada trágica Seguidament incorporaren Domènec Ceret de director, guionista i protagonista d’una sèrie de curts còmics, Los cuentos baturros 1915-16, el gran èxit de la qual motivà la filmació, també per D Ceret, de la Serie excéntrica Cardo 1915-16, personatge que imitava Charlot, i de Calines y Gedeón, detectives 1916, de la qual només es feu un episodi La bona marxa del negoci feu que la casa es decidís a rodar…

Vida De jove viatjà per Europa i s’installà a París, on treballà per a la Gaumont 1909 i després per a l’Éclair, confeccionant i traduint títols i rètols El 1911 collaborà en guions del realitzador Léonce Perret, per a qui escriví el de Le Gosse de Paris 1912 A Barcelona muntà una seu de l’Éclair, el laboratori Manufactura del Film 1914 i captà vistes aèries de Catalunya També dirigí el seu primer film, Tauromanías La vocación de Rafael Arcos o Los oficios de Rafael Arcos o Grandeza y decadencia de Rafael Arcos , 1914, curt semidocumental per a l’Éclair rodat als estudis de Ricard de Baños i…

Bibliografia Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Ainaud, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya Col Dolça Catalunya, vol I , Barcelona, Ed Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Alcolea Gil, S Escultura catalana del segle XIX Del…

El territori és planer en una gran part s’hi destaca el puig d’Inca o Santa Magdalena del Puig —hi ha una ermita— 304 m alt, el qual domina un ample panorama Geològicament, forma part de les sèries plegades de la serra de Tramuntana, amb afloraments del Triàsic, Liàsic, Cretaci, Oligocè i Burdigalià, sobre els quals se situen discordants els materials transgressius del Vindobonià S i E, en una gran part recoberts de terra rossa amb una gran abundància de crostes calcàries Les terres conreades ocupen 5159 h 88,6% del terme Hi predominen els cultius de secà 2838 ha d’ametllers i…

S'inicià al segle XIII amb texts tan importants com la versió de les Vides de sants , però no prengué unes característiques diferenciades de la literatura de la resta dels Països Catalans fins a partir de l’aïllament que suposà la frontera establerta en 1659-60 pel tractat dels Pirineus que inclogué també l’Alta Cerdanya A partir del segle XVIII el gust francès substituí a poc a poc el gust castellà barroc imperant fins aleshores, a la vegada que es produïa una depuració de l’estil i de la idea religiosa Representen sobretot aquest moment òptim Simó Salamó i Melcior Gelabert,…

Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes burgesos…

Situació Vista aèria de la planta de l’església, descoberta al peu de la gran roca on s’aixecava el castell de Maldanell durant les excavacions dels anys 1982-83 ECSA-JR González Els vestigis d’aquesta església són al peu de la gran roca on s’assentava el castell de Maldanell, a llevant JRG Mapa 33-15 389 Situació 31TCG373010 Història Una de les primeres referències indirectes de l’església de Maldanell data de l’abril del 1082, quan el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda feren donació a Sant Vicenç de Cardona de totes les esglésies que hi hauria en el futur al…

Desenvolupament enciclopèdic Escrita en alemany Die Balearen In Wort und Bild geschildert , aparegué de manera anònima en set volums després de la primera visita de l’autor a les Illes 1867 S’estructura en quatre llibres –dedicats a Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca– dividits en dues parts la primera fa una descripció de caràcter general, i la segona, més específica, analitza els nuclis urbans i les zones rurals De caràcter enciclopèdic, tracta amb gran detall els aspectes geogràfics, demogràfics, econòmics, socials i culturals de cada illa, i també la situació administrativa i…

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…

Josep Esteve i Thomas o Tomas va néixer a Torà Segarra Visqué uns quants anys a Guissona, tornà a Torà i l’any 1845 s’installà a Igualada La capital de l’Anoia estava en plena efervescència de la indústria cotonera La Igualadina treballava amb una de les primeres màquines de vapor introduïdes a Catalunya, i Vilà, Subirats i Companyia construïa la que havia de ser una gran fàbrica Al voltant d’aquestes dues grans empreses hi havia una gran quantitat de petits tallers de filadors i teixidors de cotó El 1848 Josep Esteve comprà una forta quantitat de cotó en floca i realitzà un gran benefici en…