Resultats de la cerca

L’àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus és una de les àguiles més abundants a casa nostra Es distingeix en vol pel plomatge clar del pit, que s’aprecia a la fotografia de dalt, i les ales fosques per sota, i, sobretot, per la cua llarga i proveïda d’una barra fosca que en justifica el nom vulgar A la fotografia de baix s’observa un poll acabat de néixer Joan Real i Xavier Parellada L’àguila cuabarrada, anomenada també perdiguera, és sedentària als Països Catalans ocupa des de la Catalunya Nord fins al migjorn valencià, i és accidental a les Illes El seu hàbitat són les…

L’esparver cendrós Circus pygargus és un dels nostres esparvers, una de les característiques del qual és el seu costum de fer el niu a terra, com es veu a la fotografia, en camps de conreu o en herbassars És difícil de distingir de l’esparver d’estany pròpiament dit Circus cyaneus , bé que en el mascle, en vol, s’aprecia el color grisós del carpó que li és característic, contra el carpó blanc d’aquest Xavier Ferrer Als Països Catalans l’esparver cendrós és una espècie estival en pas i un nidificant localitzat Els principals nuclis reproductors a Catalunya es troben a les…

El morell de plomall Aythya fuligula es distingeix pel color negre intens del dors i, sobretot, pel plomall negre, que ostenten tant els mascles com les femelles A la fotografia s’aprecia el diferent acoloriment dels flancs, blancs en el mascle a l’esquerra i marrons en la femella a la dreta Joaquim Gosàlbez Migrador i hivernant regular molt escàs i localitzat, preferentment, al litoral a la major part del territori Molt irregular a Mallorca, accidental a les Pitiüses i absent a Andorra Els primers exemplars arriben des de la segona quinzena d’octubre Quan el pas es fa més…

Morfologia La sargantana cendrosa Psammodromus hispanicus presenta un dibuix molt característic, que s’aprecia a la fotografia, de línies longitudinals clares interrompudes per barres fosques És, d’altra banda, un animal de moviments extremament ràpids Javier Andrada Aquesta sargantana és petita i esvelta el cap i el tronc només arriben a uns 5 cm, mentre que la cua és dues vegades més llarga El cap és petit, una mica deprimit i de musell més aviat rodó el cos és moderadament deprimit Té les escates dorsals discretament grosses, carenades i imbricades, i formen de 28 a 38…

El botxi Lanius excubitor és més gros que l’escorxador ateny 24 cm, i es reconeix pels colors grisencs del mantell, el negre de les ales i la taca allargassada de la zona de l’ull Al dibuix s’aprecia la llargada de la cua i la forma del bec, alhora que s’illustra l’hàbit alimentari d’aquest depredador d’insectes i rosegadors Aquesta qualitat de depredador, que és ben manifesta en la forma del bec i de les potes, es complementa amb la seva manera de menjar, comparable a la dels rapinyaires, perquè fixen la presa amb la pota, i hi recolzen tot el tars al damunt, mentre l’estripen…

L’orde de Sant Joan de Jerusalem podria haver tingut casa a Barcelona a mitjan segle XII Amb tot, la manca de documentació no permet afirmar-ho Sembla que la “casa” de Barcelona només era una institució sobre el paper per administrar unes propietats del Vallès L’únic document del segle XII que evidencia una activitat important a la ciutat per part dels hospitalers fa referència a una sèquia del Llobregat que el rei, el 1198, volia prolongar fins a Montjuïc Els hospitalers la van fer í n’explotaren els molins a canvi de donar al rei la quarta part dels rèdits A partir d’aleshores es registra…

Situació Vestigis de la façana nord i de l’absis de l’església, situats al costat del castell de Sant Llorenç, a segon terme cedida per P Bertran Les restes d’aquesta església es troben al costat SE del castell de Sant Llorenç, al sector més enlairat del recinte jussà del conjunt Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit a la monografia precedent FFLI Història Aquesta església fou seu d’un petit priorat dependent de Sant Pere d’Àger En els seus orígens fou simplement la capella i la parròquia del castell de Sant Llorenç d’Ares o del Montsec…

Situació Restes del recinte fortificat que envoltava l’església de Sant Miquèl, amb una porta d’arc de mig punt que era l’únic accés ECSA - JA Adell Aquesta església és situada al nucli antic del poble de Dulhac, que és al SE de Pèirapertusa, assentat sobre un pendent de la vall que drena el rec de La Font, afluent del Verdoble Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′01″ N - Long 2° 34′03″ E Hom arriba a Dulhac per la carretera D-14, que ve de Cucunhan i va cap a Rofiac La carretera D-14 entronca a Cucunhan amb la carretera D-123, que travessa el grau de Maurin i enllaça el Perapertusès amb la…

Situació Les ruïnes d’aquesta fortalesa es drecen damunt una roca escarpada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes d’aquest castell se situen al poble abandonat de Pinyana, que és emplaçat damunt una roca escarpada a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, aigües avall de la resclosa de Santa Anna, la qual domina el congost de Pinyana Mapa 32-13 327 Situació 31TBG992395 Per a accedir-hi, cal agafar la carretera que puja a la presa de Santa Anna, i uns 300 m abans cal desviar-se a la dreta cap al campament de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre En arribar…

Entre el 961 i el 988, el cartulari de Sant Miquel de Cuixà conté almenys onze escriptures de donació d’alous al territori de Torrelles villa Torrelias , Torrilis , o Turrilias Aquests alous consistien en masos, terres, horts, vinyes i salines, la possessió dels quals fou confirmada el 1011 per la butlla de Sergi IV L’església d’Elna era igualment beneficiària, el 963, d’una important donació de part de l’arxipreste Amalricel seu mas senyorial amb totes les seves dependències Sant Genís de Fontanes hi posseïa també un alou el 981 Quant a l’abadia empordanesa de Sant Pere de Rodes, aquesta…