Resultats de la cerca

Hom considera els insectes dins del subtipus de mandibulats o antenats, grup que es caracteritza pel fet de presentar antenes i peces bucals En aquesta obra hom segueix el criteri monofilètic en la classificació de tots els artròpodes Alhora, els insectes es relacionen estretament amb els miriàpodes Tot fa pensar que els insectes o hexàpodes s’originaren a partir d’una forma protomiriapoide, que tindria una certa semblança amb els símfils actuals La classificació dels insectes La classificació dels insectes ha variat molt al llarg del temps en funció dels criteris filogenètics considerats a…

Sistemes aquàtics canviants, fauna i flora adaptables La coincidència del període eixut amb el càlid determina la principal característica dels sistemes aquàtics mediterranis la irregularitat dels cabals fluvials i els canvis del nivell d’inundació en llacs i llacunes naturals El règim hídric mediterrani té un cabal màxim de tardor associat al període principal de pluges, tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, excepte a Austràlia, on es produeix a l’hivern Però a les zones més humides n’hi pot haver dos, un a la primavera i l’altre a la tardor i passa el mateix a les conques…

Els vint anys transcorreguts des de la publicació del volum Fongs i líquens d’aquesta mateixa obra han estat extremament productius pel que fa als estudis dels fongs als Països Catalans A tall d’exemple, al Principat s’ha duplicat amb escreix el nombre de registres de 34615 citacions de fongs s’ha passat a 73621 i ha augmentat considerablement el de publicacions referides als fongs abans del 1990 s’havien publicat 240 treballs, mentre que d’ençà d’aquest any se n’han publicat vora 320 Aquest increment d’informació tan important ha permès que actualment es tingui coneixement de la presència al…

El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…

Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són agrupades en…

La disposició exserta dels estams i els estigmes del margall Lolium fa que, en florir, quedin exposats al vent com a adaptació a l’anemofília L’eficàcia de la pollinització anemòfila es veu així afavorida perquè no hi ha obstacles que frenin el vent que s’ha d’emportar el pollen fins a dipositar-lo en els estigmes Enric Curto La pollinització és el pas dels grans de pollen des de l’antera fins al primordi seminal, en el cas de les gimnospermes, o bé fins a l’estigma en les angiospermes Algunes plantes tenen flors cleistògames , és a dir, tancades permanentment, de manera que el pollen…

El penyal d’Ifac vist des de la badia de Calp, situada immediatament a ponent Ernest Costa El penyal d’Ifac 115, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La impressionant mola d’Ifac, al terme de Calp Marina Alta, s’aixeca abruptament sobre un litoral de platges i penya-segats baixos, trencant amb la seva característica silueta el suau perfil costenc d’aquest tram El notable contrast, imposat per la presència aïllada del Penyal, ha fet d’aquest indret un dels més coneguts i significatius del litoral valencià, fita indiscutible quan s’albira des de la mar i punt…

El garbí, un dels cims més populars de la serra de la Calderona, vist des de Segart Rafael Paulo La serra de la Calderona 16, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra de la Calderona, una de les darreres prolongacions del Sistema Ibèric, s’alça al nord de la comarca de l’Horta, formant una serralada d’aguts pics, que van perdent altura a mesura que s’acosten a la mar Des de sempre, ha estat una de les serres més estimades pels valencians, perquè és molt a prop de la ciutat de València, i el seu relleu, en general, és fàcilment accessible, sense importants desnivells,…

Situats a l’extrem sud-occidental de la costa d’Eivissa, Es Vedrà i Es Vedranell estan separats de l’illa per un freu de menys d’un quilòmetre d’amplada Yves Hennechart Es Vedrà i Es Vedranell 12, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els dos illots més imponents de la geografía illenca es troben al sud-oest d’Eivissa, davant de les escarpades costes de Sant Josep, entre Es Cubells i cala d’Hort Són Es Vedrà i Es Vedranell, illes de noms misteriosos, morfologia espectacular i interès natural extraordinari Segons la més estesa de les etimologies, Es Vedrà pren el seu nom de l’…

Contrast entre la roureda i l’alzinar, a l’obaga de la carena culminant del Montnegre Ernest Costa Les serres del Montnegre, del Corredor i de la Marina 16, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El tram de la Serralada Litoral Catalana situat entre el Besòs i la Tordera que separa el Maresme de les depressions del Vallès Oriental i de la Selva, comprèn una alineació de serres paralleles a la costa, poc elevades i de relleu força suau De sud-oest a nord-est hom pot distingir la serra de Marina, entre el Besòs i el coll de Can Bordoi la serra del Corredor 672 m, entre…