Resultats de la cerca
Es mostren 2086 resultats
Sant Esteve de Pujol (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Una referència documental de l’any 1062 dona notícia de l’existència d’aquesta església, de la qual es desconeix el lloc concret on estigué situada Segons la mencionada escriptura, Adaleta de Ribelles i el seu fill Ramon Gombau vengueren a Roger Guillem un mas amb totes les seves pertinences, que era situat dins el terme de Ribelles i prop de la demarcació territorial de “ Sancti Stephani in locum que vocant Puiol ” així mateix, consta en les afrontacions territorials del mas que venien, el qual limitava per una banda amb les terres de l’ ecclesia Sancti Stephani A banda d’…
Owe Pellsjö
Escultura
Escultor suec.
Format a l’Escola de Belles Arts d’Estocolm El 1958 es traslladà a Màlaga, on entrà a formar part del Grupo Picasso Dos anys més tard s’installà a Barcelona i prengué part activa en el Cicle d’Art d’Avui, les exposicions MAN i el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, del qual s’ocupà de les relacions internacionals Exposà el 1964 a la Sala Gaspar La seva escultura, de volums corporis i formes sinuoses, prengué com a model certs elements del Modernisme i de Domènech i Montaner, en concret Exposà regularment a la galeria Pierre d’Estocolm Des del 1972 residí a Sölvesborg, on fou…
literatura
Escrit o parlament que divaga a l’entorn d’un tema concret, del qual desatén la part pràctica o interessant.
paràmetre
Electrònica i informàtica
Variable el valor de la qual és fix dins d’un sistema o procés concret però alterable fora d’ell.
De vegades és anomenat argument fictici
valor principal
Matemàtiques
Per a una funció inversa trigonomètrica com arcsinus, arccosinus o arctangent, valor numèric més petit pres en un interval concret.
Així, el valor principal d’arcsin 1/2 és π/6, és a dir, que trobar el valor principal és reduir tots els valors possibles d’acord amb el mòdul 2π radiants
temàtica
Conjunt de temes d’algun àmbit concret (científic, literari, etc) tractat per una obra, un autor o un període determinat.
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com…
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de sortida i els…
ribot
ribot de fusta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina del fuster que serveix per a rebaixar, adreçar, allisar, etc., les peces de fusta.
Hom l’anomena també plana Hi ha ribots de formes, dimensions, etc, diferents, coneguts amb noms diferenciats propis, segons el treball concret al qual són destinats, però el ribot comú o ordinari sol consistir en un bloc prismàtic de fusta, anomenat caixa, a l’interior del qual és fixada, obliquament al pla de la base del bloc, una fulla de ferro, de tall generalment recte, que sobresurt una longitud regulable de la cara inferior de la caixa i té al davant, segons el sentit de treball, una obertura per la qual surten els encenalls aixecats de la fusta en treballar-la Són ribots…
jutge ordinari
Dret
Història del dret català
Jutge que tenia el caràcter de permanent dins una demarcació o organisme així reial com baronial.
Tenia a càrrec seu la funció de jutjar afers o qüestions civils en matèria criminal actuava com a assessor del batlle, que seguia i sentenciava la causa En casos d’apellació d’una sentència, amb l’excepció del consolat de mar, que tenia el seu jutge d’apellacions, el monarca, el veguer o els barons elegien com a jutge especial d’apellació per a aquell cas concret un altre jurista, independentment de les causes que podien anar en última instància al consell reial En alguns llocs, sobretot en els baronials, el jutge ordinari era assessor dels procuradors o governadors generals,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina