Resultats de la cerca
Es mostren 894 resultats
El que cal saber de la insuficiència hepàtica
Patologia humana
És anomenat insuficiència hepàtica el defecte en les diverses funcions del fetge que es presenta quan, a conseqüència d’una altra afecció, la majoria de les cèllules hepàtiques es necrosen o moren La insuficiència hepàtica es pot presentar en forma lenta i progressiva, com s’esdevé en els estadis més avançats de la cirrosi, o bé de manera sobtada, tal com s’esdevé en alguns casos d’intoxicació per diversos fàrmacs o metzines, o en d’altres d’estat de xoc En el cas d’insuficiència hepàtica, hom recomana de seguir una dieta equilibrada, és a dir que tingui un contingut calòric adequat al pes…
El que cal saber de les alteracions causades pel sol
Patologia humana
Les alteracions causades pel sol són trastorns cutanis que es presenten quan la pell s’exposa desmesuradament al sol, o per una sensibilitat especial d’aquesta a les radiacions solars, d’origen genètic, o bé causada per alguna substància química que es troba a la pell Per prevenir les alteracions causades pel sol, cada persona ha d’adoptar les precaucions necessàries més adequades al seu tipus de pell Cal tenir en compte que com més blanca és la pell, més sensible és als efectes dels raigs solars, i, per tant, és més fàcil que es presentin trastorns en exposar-se al sol Hom no ha de prolongar…
caiac de mar

El caiac de mar o caiac de travessa es practica en llacs i mars
Ruben Adalia
Altres esports nàutics
Modalitat de piragüisme practicada amb un caiac de mar, coneguda també com a caiac de travessa, que es practica en llacs i mars.
L’embarcació –entre 3,7 i 7,3 m de longitud i entre 45 i 85 cm d’amplada–, coberta i equipada amb compartiments estancs per a la càrrega i les vitualles necessàries per a les travesses, és dissenyada per a suportar forts oratges El piragüista va assegut a l’interior, dins la cabina que es troba semicoberta per un faldó El tripulant propulsa i dirigeix l’embarcació mitjançant una pala de dos fulls, d’entre 210 i 240 cm de llargada, que endinsa alternativament en l’aigua en un moviment continu Arrelà a Catalunya en l’àmbit recreatiu a l’inici del segle XXI, motiu pel qual se la considerà una…
Blanqueig, tintoreria, aprestos i acabament
a filatura i el tissatge El fil o la peça teixida han de rebre un tractament que els doni les característiques que se’n demanen, abans d’entrar en l’etapa de confecció Són tractaments ben diversos en els quals la mecànica i la química tenen un paper essencial Són procediments aplicables a totes les fibres tèxtils Durant la segona meitat del segle XIX es va anar fixant a Catalunya una especialització industrial tèxtil al voltant del blanqueig, l’estampació, el tint i l’aprest del fil o dels teixits Són operacions molt diverses i algunes molt complexes Les indústries que les realitzen es…
notícia dorsal
Història del dret català
Del segle XI al XII, indicació que hom posava al dors d’un pergamí prenent nota de les dades necessàries per a redactar una escriptura.
Les notes o notícies dorsals es deixen de fer quan comença el sistema dels esborranys o scaedae , al s XIII
càlcul astronòmic
Transports
Conjunt d’operacions necessàries per a determinar la posició de l’observador a partir de l’observació d’un astre o d’un estel ( situació
).
urbanització
Urbanisme
Terreny delimitat artificialment on hom fa les operacions necessàries (traçat de carrers, clavegueres, xarxa elèctrica, etc) per a poder edificar-hi un nucli de població.
fisiologia ecològica
Biologia
Disciplina que estudia les funcions dels organismes a nivell d’ecosistema, esbrinant en el pla fisiològic el perquè de les necessàries adaptacions a medis variables.
sagristà | sagristana
Cristianisme
Clergue, religiós o laic que té cura d’una sagristia, de les coses necessàries per al culte cristià i de l’endreçament d’una església.
En els antics monestirs, collegiates i canòniques constituïa un ofici important sacrista que disposava d’un lot de béns, cosa que el convertí sovint en un petit magnat en les grans comunitats En les parròquies grans sagristà major era un clergue o beneficiat i en les petites rurals un cap de casa, els quals administraven els béns provinents del dret de sagristia Diversos concilis provincials i sínodes diocesans legislaren sobre el sagristà i l’obligaren a donar comptes de les seves gestions als abats, rectors o degans Les consuetes especifiquen els torns i la forma d’elecció…
consell de ministres
Política
Òrgan directiu de les Comunitats Europees que coordina la política econòmica dels estats membres i pren les decisions necessàries per a acomplir-ne els tractats.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina