Resultats de la cerca

Les poblacions de gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae del País Valencià mostren un disseny molt variable mentre que alguns exemplars presenten una coloració poc contrastada, altres exhibeixen taques fosques dorsals separades per una línia vertebral més clara Vicent Sancho El gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae és un endemisme ibèric que es coneix des de fa relativament poc temps, ja que es va descriure l’any 1986 La seva consideració d’espècie és controvertida, ja que, si bé els estudis genètics basats en el DNA mitocondrial reforcen la diferenciació d’aquesta…

La mostela Mustela nivalis és de talla petita presenta un cos allargat que es caracteritza pel fet que la cua és coberta de pèls curts i sense pinzell terminal negre A la fotografia es pot observar la característica separació ben definida entre el color bru del dors i el blanc de les parts inferiors Pep Garcia Garcia És el més petit dels mustèlids la longitud del cos cap inclós és de 150-250 mm a les Balears, de 170-260, la de la cua és de 30-70 mm a les Balears, 50-100 la longitud del peu posterior és 23-40 a les Balears, 27-40 i la de l’orella, de 9-19 mm El seu pes és de 45-180 g a les…

La xivitona vulgar Actitis hypoleucos , amb el seu mantell bru ben contrastat amb pit i abdomen d’un blanc convençut, és ben diferenclable de les altres Tringa actualment, de fet, hom la colloca en un gènere diferent n’és, a més, la més menuda menys de 20 cm, i es desplaça per terra amb uns batecs de cua molt característics L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres La xivitona vulgar nidifica de forma repartida, però en un nombre molt escàs, a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Probablement, també deu criar a Andorra, malgrat que encara no…

El corb mari gros Phalacrocorax carbo és un ocell de grans dimensions 89-92 cm, de plomatge negrós i amb el coll i el bec allargats El caracteritza la taca blanca de les galtes i en els exemplars en plomatge nupcial, com el de la fotografia, les plomes blanques laterals del cos Noteu, també, la forma del bec, característica dels ocells falacrocoràcids Josep Maria Barres Tradicionalment, aquest corb marí ha estat, exclusivament, un hivernant força comú, i se’l troba al litoral dels Països Catalans Els individus són sempre de la raça continental P carbo sinensis sorprenentment, però, una…

L’any 987 apareix esmentada per primera vegada Santa Maria de Valle Vitraria aquest nom es creia primer relacionat amb el vidre, però Balari i Jovany va arribar a la conclusió que vitraria era el nom de l’herba coneguda com a “morella roquera” i precisament la vall n’era plena Tot i així, a l’escut hi apareixen també dues copes de vidre Dins el territori de Barcelona, limitava amb Sarrià, Santa Creu d’Olorda, Sant Gervasi de Cassoles i Sant Cugat del Vallès, i també era coneguda com a Sant Cebrià d’Aiguallonga l’actual Valldoreix perquè en depenia Probablement no fou destruïda durant la…

El nom de Sarrià aparegué per primera vegada en un document de l’any 986 Es tractava d’una venda “ en el terme de Sirriano ” L’església de Sant Vicenç surt esmentada l’any següent en el testament sagramental de Moció, el qual mana que es vengui el terreny al costat de l’església Sarrià pertanyia al territori de Barcelona La seva extensió era el doble de l’actual, ja que englobava moltes partides que posteriorment es convertiren en parròquies i, més tard, esdevindrien barris de la ciutat Pedralbes, les Corts i Sant Gervasi de Cassoles A partir del segle XI les cites són cada cop més freqüents…

Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i…

Definició Les afeccions de la vàlvula tricúspide o valvulopaties tricúspides són trastorns caracteritzats per una alteració de la funció de la vàlvula que comunica l’aurícula dreta amb el ventricle dret Aquesta alteració pot consistir en una insuficiència tricúspide , en què una part de la sang reflueix anormalment des del ventricle cap a l’aurícula dreta o bé en una estretor o estenosi tricúspide , en què es dificulta el pas adequat de la sang des de l’aurícula dreta fins al ventricle del mateix cantó Anatomia i fisiologia La vàlvula tricúspide es compon de tres valves implantades en l’…

Definició Els pòlips nasals constitueixen tumoracions prominents de la mucosa nasal que sorgeixen a conseqüència d’una inflamació crònica i poden originar obstrucció i rinorrea Causes La formació de pòlips nasals és un trastorn relativament freqüent Apareixen en relació amb una inflamació crònica nasal a causa de la qual l’epiteli s’eixampla i es forma una prominència que penja de les parets de les fosses nasals de l’epiteli que la cobreix La inflamació de la mucosa sol ésser originada per una rinitis crònica de causa allèrgica el 10 % dels casos o vasomotora la major part dels casos El…

Quan hom ingereix una beguda alcohòlica, l’alcohol etílic que hi és contingut s’absorbeix ràpidament en el tub digestiu, travessant les seves parets sense necessitat de sofrir cap transformació prèvia Aproximadament el 20% és absorbit en l’estómac i la resta en l’intestí prim Un cop absorbit, i atès que l’alcohol és soluble en aigua, passa a formar part del plasma sanguini, i arriba amb la sang als diversos òrgans, i també al líquid cefalorraquidi, a l’orina i a l’interior dels alvèols pulmonars en concentracions que mantenen una relació constant amb la de la sang Als 5 minuts de la seva…