Resultats de la cerca

Ja des del primer espectacle, Cavallet d’illusions 1980, eren presents els trets definitoris de la seva trajectòria una base constituïda per les formes clàssiques de la pantomima, elements del mim, el circ i el body art , un humor que parteix de la comicitat del món quotidià i una simplicitat deliberada Al llarg de la seva existència incorporà collaboradors segons els requeriments de cada obra entre d’altres, Andrzej Leparski, Pep Cruz i Toni Albà a la direcció Des del 1995 els membres estables de la companyia restaren reduïts a Faneca i Sagalés Realitzaren i produïren els espectacles Strip-…

Hom en coneix uns 700 a la Galàxia i uns quants centenars al Grup Local El nom prové del δ de Cefeu, representant de la classe, que fou descobert el 1787 En totes les corbes lluminositat-temps dels cefeides hi ha un augment brusc de la lluminositat des del mínim fins al màxim, seguit d’una disminució suau cap al següent mínim Parallelament es produeix un augment de la velocitat radial de l’astre seguida d’una disminució, fet que hom creu degut a una compressió de l’estel seguida d’una expansió N'hi ha dos tipus els cefeides clàssics o del tipus I, que pertanyen a la població I, i…

Deixeble del seu pare Iacopo i del seu cunyat Mantegna, fou influït també per la pintura flamenca i per Antonello da Messina Treballà al taller de Squarcione, a Pàdua Fou collaborador del seu pare i del seu germà Gentile Entre les seves obres de joventut hi ha la Transfiguració Civico Museo Correr, Venècia i L’oració a l’hort National Gallery, Londres Pintà també diverses Pietà i nombroses Madonne , tema que conreà tota la vida Diverses vegades treballà en la decoració del palau ducal de Venècia A partir del 1500, bé que sense abandonar la pintura religiosa Madonna de San Zaccaria , 1505,…

De família jueva, es dedicà als negocis des de jove Després del Trienni Constitucional 1823 s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal Tornà a Espanya 1835, i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern Tornà a ésser ministre d’hisenda 1836, 1837 i 1843 Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització, i, de l’altra, la supressió de la major part d’…

El “ chastro Teraçola ” apareix esmentat en un document del 1065, en les afrontacions d’un alou L’any 1099, Eriman donava a Santa Maria de Solsona les vinyes que tenia “ in terminibus Terrazole ” Al principi de la centúria següent 1106, Berenguer Ricard declarà Terrassola i els seus termes a favor de les esglésies d’Urgell i Solsona, les quals, al seu torn, li lliuraren en feu la part del mateix domini que tenia Berenguer Ramon de Puigverd, per tal que en fos castlà Babot, fill de Guillem Gispert i Godlèn, en el seu testament de l’any 1145 donà Terrassola “ Terraciolam ” meitat…

Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del llegat que féu als seus fills Guillem i Arnau, als quals deixava…

Església parroquial del petit poble de Montbrió de la Marca, al nord-est del terme municipal Malgrat que del lloc i el castell de Montbrió de la Marca se’n tenen referències des de la segona meitat del segle XI, cal esperar el final de la centúria següent per a tenir-ne de la seva església parroquial L’església de Monte Briso apareix esmentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà l’any 1194 a favor de l’església tarragonina Segons la relació de dècimes papals de 1279-1280, el rector de Montbrió hi contribuí amb 40 sous Al final del segle XV consta que la…

El seu territori fou ocupat inicialment pel rei Alfons I d’Aragó, a l’inici del segle XII, i definitivament a partir del 1151 pels senyors cognomenats Cambrils que lluitaven sota la bandera del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV En un primer moment el domini de l’indret correspongué als Cambrils L’any 1192 ja hi ha constància d’una església El 1209 el rei Pere I cedí tots els seus drets al terme de Lledó al bisbe de Tortosa, que així obtingué l’any següent que la parròquia de Lledó quedés adscrita a la diòcesi de Tortosa L’any 1314 el bisbe Francesc de Paolac visità la…

Estudià al Conservatori Imperial de Tòquio 1904-08 amb T Shibata direcció coral i H Wekmeister violoncel Posteriorment es traslladà a Berlín 1908, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf a la Hochschule für Müsik Durant aquesta estada a Alemanya ja es distingí com a compositor de música simfònica i de cambra El 1914 tornà al Japó i fundà l’Orquestra Filharmònica de Tòquio, considerada la primera orquestra japonesa de tradició occidental del país, que oferí el seu primer concert el 1915 El 1917 viatjà per primera vegada als Estats Units i al principi de l’any següent dirigí algunes…

Inicià els seus estudis amb Free Focke composició i Juan Allende Blín harmonia i contrapunt al Conservatorio Nacional de Música de Santiago 1940-47 El 1952 viatjà a Alemanya per estudiar a l’Acadèmia Detmold amb H Jelinek Tres anys després tornà a Xile i esdevingué membre de l’Agrupación Tonus Fou professor de música a Santiago 1955-61 i secretari de l’Asociación Nacional de Compositores Del 1962 al 1966 dirigí l’Archivo Musical de l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile i fou professor de composició fins el 1968 L’any següent s’installà a Tel-Aviv, on exercí…