Resultats de la cerca
Es mostren 2210 resultats
Els sifonàpters: puces
Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…
Bibliografia general N-Z
Art gòtic
Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona…
L’escultura del Neoclassicisme
El terme neoclassicisme defineix el moviment estètic de base intellectual, sorgit al començament del segle XIX, que es caracteritza per la recuperació dels models –cànons i temes– del classicisme grecoromà Així, l’esgotament de les fórmules del Barroc va derivar cap a la recerca de la línia pura i el predomini de temàtiques mitològiques Tanmateix, aquest estil va coexistir amb reminiscències del Barroc i, alhora, amb tendències que ja assenyalaven una concepció romàntica Per bé que a Catalunya els representants més destacats del neoclassicisme van sobresortir en el camp de l’escultura, un…
Història corporativa dels enginyers tècnics industrials de Catalunya
1856-98 l’Associació d’Enginyers de 1a i 2a classe La primera associació d’enginyers que hi hagué a Espanya fou l’Associació d’Enginyers que es va crear a Madrid al febrer del 1856, amb majoria d’enginyers catalans, la qual cosa va ser fruit de la necessitat d’anar a la capital de l’Estat per a obtenir el títol d’enginyer en la seva màxima categoria El mateix any, poc després de l’aparició d’aquesta Associació a Madrid, un grup d’enginyers de Barcelona, sense fer distincions entre enginyers de primera o de segona, van començar a veure oportú de constituir una Associació semblant a Barcelona A…
Llinars del Vallès
La parròquia de Sant Joan Sanata, obra gòtica del segle XVI (Llinars del Vallès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall alta de la riera de Mogent, al fons de la Depressió Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…
arqueologia medieval
Historiografia catalana
Ciència renovada a mitjan segle XX que, amb una metodologia pròpia, tracta de perfeccionar el coneixement de la història dels segles V al XV, aportant-hi, per mitjà d’excavacions, els elements materials que completen els testimonis escrits i proporcionen una nova visió de la vida quotidiana d’aquells segles.
Si bé des del segle XIX es practicava a Europa una arqueologia descriptiva de l’art, proporcionant estudis de monuments i objectes preferentment religiosos de l’Edat Mitjana, com les peces de la indumentària litúrgica o bé els altars, les sepultures, les creus, els calzes, etc —cal remarcar la publicació de l’obra de mossèn Josep Gudiol i Cunill Arqueologia Sagrada 2 vol, publicats respectivament el 1902 i el 1930 i altres articles i fulletons sobre aquest tema—, en finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, diverses nacions europees es veieren obligades a replantejar-se la reconstrucció…
Bagà

Detall de la plaça Major de Bagà
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem N del Berguedà, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver deCerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i…
Castelló de la Plana
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès entre la mar i els últims contraforts del Sistema Ibèric.
La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…
1518-1714: Vitalitat política i creixement institucional
L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…
Sant Joan (Sant Joan les Fonts)
Situació Una perspectiva aèria de Sant Joan les Fonts, vora el riu Fluvià, amb la capçalera J Todó-TAVISA El poble de Sant Joan les Fonts, on es troba emplaçada l’església, és a 342 m d’altitud, al centr de la comarca, a tramuntana d’Olot, entre el riu Fluvià, que és a la seva esquerra, i la carretera que va a Castellfollit de la Roca, a la Vall de Bianya, al brancal de la Canya que la uneix amb Olot iamb la carretera d’Olot a Girona Mapa 257M781 Situació 31TDG605740 Sant Joan les Fonts és a 4 km d’Olot per la carretera que va a Besalú L’església del monestir és a 5 minuts del poble, a la…