Resultats de la cerca
Es mostren 1933 resultats
L’espai social
En l’estudi de la cultura, els espais habitats o de relació estan carregats de símbols, i així com habitualment s’ha considerat l’espai domèstic un espai femení, l’espai social de relació s’ha considerat un espai fonamentalment masculí Els espais de relació són de quatre tipus i es poden considerar concèntrics al voltant del nucli familiar El primer, ja a la casa familiar, és la sala o menjador i es pot definir com un espai social en el qual succeeixen aquells fets que impliquen uns membres de la família i els membres socials que impliquen aquests en les seves relacions amb l’exterior El…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…
Xile

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, situat a l’extrem sud-occidental del continent americà, limitat al N pel Perú, a l’E per Bolívia i l’Argentina, al S pels oceans Atlàntic i Pacífic i a l’W pel Pacífic. La capital és Santiago.
La geografia física El relleu i la geologia Hom ha parlat sovint del caràcter insular de Xile Efectivament, el país és envoltat per la mar, la muntanya i el desert es pot parlar, doncs, d’una illa o, millor dit, amb els seus 4000 km de llargada, d’una espècie de subcontinent reduït a la seva façana marítima i gairebé desproveït de zona interior, ja que l’amplada mitjana és de 200 km Hom distingeix a Xile tres unitats de relleu d’una gran importància a l’E la serralada dels Andes, a l’W la serralada de la Costa, i enmig d’ambdues, la Depressió Longitudinal Durant l’era terciària es produïren…
La funció de la ciutat i el mercat
L’alta edat mitjana és el moment de major atonia de les ciutats en tota la història europea, fins al punt que sovint es considera la desaparició de la vida urbana com una de les característiques definitòries de l’època prefeudal L’imperi Romà ha estat definit com una xarxa urbana, de manera que la decadència de l’Imperi comportà la decadència de les ciutats Per tant, a l’alta edat mitjana no es pot parlar pràcticament de ciutats si el concepte ha d’englobar el significat de vida urbana L’herència romana, quan es pogué salvar, restava reduïda al record de l’àmbit de dependència territorial, de…
Monarquia carolíngia i poder comtal
Quan, cap al 720, els musulmans van passar els Pirineus, els francs, que ocupaven la Gàllia, estaven en plena transformació Fou aleshores precisament que, després de més d’un segle de divisions internes, de fragmentació política en regnes, de lluites entre monarquia i aristocràcia i d’inestabilitat social revoltes contra l’impost, fugides d’esclaus, els francs iniciaven un procés de restauració política, a la base del qual hi havia l’organització d’un sistema d’explotació del treball a gran escala el domini clàssic o bipartit Una família de majordoms de palau els pipínides, després coneguts…
El passat hispanovisigòtic
Moneda bizantina de l’emperador Honori, segles IV-V MMAE / GC Si en la ficció històrica hom se situa a la Catalunya carolíngia segles IX-X i mira enrere, el primer que veurà serà el passat hispanovisigòtic, un període d’uns dos-cents o dos-cents cinquanta anys durant els quals una part o la totalitat de la Península Ibèrica, més algunes terres ultrapirinenques bàsicament la Septimània, van ser governades per monarques gots Cronologia política Les restes del passat visigòtic Els gots eren un poble germànic procedent de l’est d’Europa que van envair, successivament, l’imperi Romà d’Orient i el…
Entrebancs polítics i econòmics per a una política científica pròpia
L’any 1977, en l’àmbit de recerca del Congrés de Cultura Catalana, es va establir la conclusió següent “Els Països Catalans, si volen bastir el seu futur sobre unes bases sòlides, no poden de cap manera desatendre o ajornar la vertebració d’una política científica pròpia” En les conclusions s’especificava, entre altres objectius, que caldria crear un consell científic i tecnològic dependent del govern autonòmic, transferir als organismes d’autogovern els centres i el patrimoni del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, acostar la inversió pública en recerca a la dels països amb…
El lloc de la literatura en la societat postmoderna
Portada del núm 43 de “Lletra de Canvi”, Barcelona, 1997 Image El canvi dels anys vuitanta Hi ha dos factors que han marcat clarament l’evolució de la literatura catalana d’ençà dels anys vuitanta la seva institucionalització arran de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i l’evolució general de la societat catalana cap a uns determinats modes de producció i consum cultural que es poden qualificar de postmoderns La literatura catalana ha hagut de convertir-se en una literatura constituïda, a la qual s’ha demanat que ofereixi qualitat i prestigi a l’idioma, que fonamenti la…
Els canvis del sistema educatiu
El sistema educatiu de Catalunya, el País Valencià i les Illes ha canviat profundament durant els últims anys, seguint diferents dinàmiques interrelacionades, entre les quals es poden destacar el procés de descentralització política derivat de la Constitució del 1978, la continuada expansió escolar i les reformes portades a terme en tots els nivells de l’ensenyament No és gens fàcil descriure en poques pàgines un procés tan complex, atès que la majoria de reformes importants tenen un abast estatal, pel fet que són…
Europa: les noves regles del joc
Placa municipal d’adhesió a la Unió Europea GS L’1 de gener de 1986 va entrar en vigor el tractat d’adhesió de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees, constituïdes per la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer CECA, la Comunitat Europea d’Energia Atòmica CEEA i la Comunitat Econòmica Europea CEE, les quals havien estat creades respectivament pels tractats de París 1951, la primera, i de Roma 1957, les dues segones D’aquesta manera finalitzaven unes complexes negociacions polítiques, diplomàtiques i comercials dutes a terme per les noves estructures democràtiques espanyoles amb la…