Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
Sant Martí de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Edifici reconstruït en gran part en època gòtica, però que conserva a les façanes sud i oest vestigis d’una construcció romànica T Pollina L’església parroquial de Sant Martí, també dedicada a sant Ponç, és situada a un extrem de l’antic caseriu que formava el poble de Tost, avui abandonat Mapa 34–11253 Situació 31TCG669815 L’itinerari per arribar a l’església és el mateix que condueix a l’antic castell de Tost MLlC-JAA Història La referència històrica més antiga del castell i del terme de Tost és de l’any 815 La vila de Tost apareix esmentada en un document del 982, en què el bisbe…
Bíblia de Ripoll
Art romànic
Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Lat 5 729 Bíblia de Ripoll Foli 323v amb diverses representacions allusives al cicle de Tobles Introducció És un còdex constituït per un sol volum Segons remarca Josep Gudiol, la lletra emprada és la Caro lina, ara bé, amb diferenciacions de la usual a França pel que fa als abreujaments * El volum consta de 465 folis de pergamí de 55 × 37 cm, escrits a tres columnes Destaquen les inicials i particularment les representacions historiades que illustren el text dintre dels seus marges, però també a tota plana Les darreres defineixen faixes horitzontals, més o…
Santa Maria de Barberà del Vallès
Art romànic
Situació Vista general de l’església de Santa Maria de Barberà TAVISA-J Todó La ciutat de Barberà del Vallès té dos nuclis de població separats, l’un dels quals forma un continu urbà amb el sud de Sabadell A l’extrem nord-est d’aquest nucli, arran de la fondalada del marge dret del riu Ripoll, a 145 m d’altitud, s’alça l’antiga església parroquial de Santa Maria de Barberà, coneguda per la Romànica i famosa per les pintures que guarda a l’interior Mapa L36-15392 Situació 31TDF273973 Per arribar-hi cal prendre la carretera que uneix Barcelona i Sabadell, en la qual, al punt quilomètric 8,450,…
La cultura entre el front i la rereguarda
La diferent repercussió que va tenir la revolta militar del 18 de juliol als Països Catalans va comportar, també, conseqüències distintes en el terreny de la cultura Al Principat, tot i la profunda divisió que es produí entre els diferents sectors de la intellectualitat, va refermar-se la vida cultural i literària, que en alguns aspectes es reorganitzà al servei de la nova situació i en d’altres provà d’adaptar-s’hi La immediata intervenció governamental en alguns camps, com la salvació del patrimoni o la renovació de l’ensenyament públic, la continuïtat d’institucions com l’Institut d’…
L'escultura de col·lecionisme
Sala dels Impressionistes Francesos a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1907 FF Les exposicions «Casas, Rusiñol i Clarasó» celebrades a la Sala Parés de Barcelona el 1890 i el 1891 van suposar l’inici de la renovació pictòrica catalana Les estades a París deis dos pintors havien orientat la seva producció cap a una pintura innovadora que en donar-la a conèixer a Catalunya va ser rebutjada en un primer moment per la crítica i el públic de gustos més convencionals Clarasó, en canvi, tot i que havia compartit amb Rusiñol una llarga estada a París, va participar en les…
Lingüística 2015
Lingüística i sociolingüística
En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…
Literatura 2019
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana Inauguració de l’exposició commemorativa, un dels actes de l’Any Brossa, “La xarxa al bosc Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980” © Fundació Joan Brossa - Sílvia Poch La celebració important del 2019 va ser l’Any Brossa Les lletres no només viuen dins dels llibres i l’ull que sap mirar pot trobar poesia en qualsevol lloc, fins i tot caminant pel carrer Joan Brossa ho sabia i, per això, més que un poeta, va ser un artista amb tota la magnitud de la paraula, perquè aquest creador avantguardista nascut a Barcelona va portar la poesia a formats que fins aleshores no…
Paviments, mosaics i rajoles
A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…
La dinàmica marina
El desplaçament de les masses d’aigua Malgrat la seva relativa imprecisió, encara ara s’utilitza molt la definició i la distinció de “ masses d’aigua ”, especialment quan unes difereixen força de les altres, tenen un origen diferent i, secundàriament, es troben al llarg de superfícies actives, com a conseqüència de moviments diversos que poden incloure ruptures i lliscaments al llarg de fronts, com també processos de mescla La circulació geostròfica Molt d’interès ha tingut i té l’estudi de la relació geostròfica entre els corrents marins i la distribució de la densitat de l’aigua El vent és…
Què és la festa?
Festa, comunitat i transgressió En les petites comunitats rurals en què han viscut, al llarg de la història, la majoria dels éssers humans, les festes construïen l’ordre del temps social –el calendari–, interrompien les rutines i les tasques quotidianes i, en concentrar la gent de l’indret en un únic espai, originaven una experiència de comunitat Els forjadors de la societat moderna, industrial i capitalista, guiats per l’ètica del treball com a vocació i per la maximització del guany, van considerar que unes celebracions com aquelles…