Resultats de la cerca

Situació Vista general del pati del palau, amb les galeries del segle XIII construïdes en època del bisbe Arnau de Gurb ECSA - M Catalán El Palau Episcopal és situat al centre històric de la ciutat, vora la muralla romana, entre el carrer del Bisbe, on hi ha la porta principal, la Plaça Nova i la plaça Garriga i Bachs MLIR Història La primitiva residència episcopal dels bisbes de Barcelona es trobava a l’actual carrer dels Comtes de Barcelona, tocant a la plaça de Sant Iu l’acompanyava un verger i més avall les cases canonicals Al final del segle XII o l’inici del segle XIII es va alçar una…

Vida La seva fulgurant carrera musical començà gràcies a la bellíssima veu que tenia No hi ha cap document que acrediti la seva formació com a nen cantor en algun centre de la seva ciutat natal, però és possible la seva presència com a tal a Sant Nicolau de Mons La llegenda diu que de molt petit fou segrestat per aquesta raó, però no hi ha cap dada que ho confirmi La primera dada biogràfica certa diu que a dotze anys entrà com a nen cantor al servei de Ferrante Gonzaga quan aquest, de retorn a Itàlia després de les campanyes militars al costat de Carles V, passà pels Països Baixos l’any 1544…

Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…

Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor 1394-99, es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I , pàg 274-301, de la present collecció En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora…

Taula central del retaule de Sant Julià que procedeix del desaparegut palau d’estiu dels bisbes de Lleida a Aspa, atribuïda a Jaume Ferrer II BL/©MLDC – XGoñi La segona etapa del gòtic internacional a Lleida és marcada, en primer lloc, pel darrer període d’activitat de Pere Teixidor, que havia començat a treballar en època del primer internacional i que podria ser el pintor que s’amaga rere l’anònim Mestre d’Albatàrrec vegeu el capítol “El taller de Pere Teixidor i l’inici de l’internacional a Lleida”, en aquest mateix volum, a qui s’atribueixen algunes obres procedents de Solsona que són…

Definició S’anomena malaltia tromboembòlica un trastorn complex, comú a diverses afeccions, que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, amb la qual cosa es priva d’una aportació sanguínia adequada el sector que irriga el vas en qüestió La denominació de la malaltia inclou una sèrie de conceptes determinats Així, s’anomena trombe el coàgul de sang que es forma a l’interior d’un vas sanguini o del cor, i trombosi el procés de formació…

Definició La miocardiopatia dilatada és una alteració anatòmica i funcional del miocardi causada per lesions específiques del teixit miocàrdic, com ara la proliferació de fibres de teixit connectiu o fibrosi, que provoquen una minva de la força de contracció del múscul cardíac i un augment exagerat del diàmetre de les cavitats ventriculars, i que evolucionen envers una insuficiència cardíaca Quan la disminució de la força de contracció del miocardi és intensa, es redueix el volum de sang expulsat pels ventricles cap a les artèries principals en cada contracció i, al contrari, s’incrementa el…

Definició La demència és un trastorn mental greu de causa orgànica que es caracteritza per una decadència global de les funcions intellectuals, en general de curs progressiu i crònic, que genera una desintegració de les conductes personals i socials de la persona El terme demència deriva del llatí, del prefix de, que significa ‘sense’ i de la paraula mens, que significa ‘intelligència’ Bé que antigament aquest mot era emprat per a fer referència a trastorns molt diversos en què s’apreciava una deficiència intellectual, actualment només és utilitzat per a fer referència a trastorns originats…

Definició Rep el nom de menisc cadascun dels fibrocartílags que formen part de diverses articulacions com ara el genoll, l’articulació témporo-maxillar i l’esterno-clavicular Les anomenades lesions de menisc són les que afecten l’articulació del genoll, on aquestes estructures cartilaginoses són més voluminoses, i consisteixen, bàsicament, en llur trencament o desinserció Anatomia El genoll és l’articulació més voluminosa del cos humà i una de les que ha de suportar pressions més elevades quan una persona s’està dreta A diferència de la resta d’animals vertebrats, l’home és capaç d’estar-se…

Definició L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment Com que la disminució de la massa de teixit ossi és, fins un cert punt, un procés fisiològic que es presenta normalment amb el pas dels anys, l’osteoporosi només és considerada una veritable malaltia quan genera…