Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Espanya 2015
Estat
La notícia política més rellevant a l'Estat espanyol es va produir a les acaballes de l'any, amb la celebració de les eleccions a les Corts espanyoles, el 20 de desembre Els resultats d'aquells comicis van posar de manifest la profunda transformació del mapa polític espanyol i la fi del bipartidisme que havia regit en el sistema de partits L'hegemonia del PP i del PSOE va quedar trencada per la irrupció, en primer lloc, de Podemos --la formació encapçalada per Pablo Iglesias, que recollia l'esperit de l'anomenat moviment del 15-M-- i de Ciutadans, la formació nacionalista espanyola, nascuda a…
Castell de Sales (Sales de Llierca)
Art romànic
Situació Un aspecte de les importants restes del castell J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, als contraforts de les muntanyes d’Entreperes Des de l’indret on hi ha el castell hom albira tot el riberal del Fluvià, des de més enllà del riu Llierca fins a l’altre riba del riu Borror Mapa 257M781 Situació 31TDG707774 Seguint la carretera que va d’Olot a Besalú, a Argelaguer surt, a mà esquerra, la carretera de Tortellà Arribant a Tortellà, poc després del trencall d’on surt el camí que va a aquesta població, hi ha a mà dreta, la carretera que porta a Sales de Llierca Des d’ací…
Ciutat d’Ausa o Auso (Vic)
Estructura urbana Plànol del nucli antic de Vic, amb indicació dels indrets on s’han localitzat estructures i materials romans A Caballé La ciutat romana d’Ausa, identificada amb el vicus Ausonensis medieval i l’actual ciutat de Vic, es troba situada al bell mig de la Plana de Vic, en un punt estratègic on conflueixen els rius Mèder i Gurri, tributaris del Ter Des del segle VI aC, i sobretot a partir del III aC, diversos autors clàssics com Aviè, Estrabó, Titus Livi, Polibi i Polini, entre d’altres, esmenten el poble iber dels ausetans Hom els situa a les terres de l’interior de Catalunya, a…
L’arqueologia dels masos
Art gòtic
Introducció El mas ha estat tradicionalment el germà pobre de l’arqueologia medieval La seva menor entitat arquitectònica l’ha privat de la qualificació de “monument” i per tant s’ha vist exclòs de les restauracions que han permès estudiar arqueològicament multitud d’esglésies i castells del nostre país A banda d’alguna excavació puntual ja una mica antiga, només una línia de recerca acadèmica se centra avui en l’estudi dels masos, i encara només circumscrita a la zona del Collsacabra, a Osona Les intervencions arqueològiques han quedat reduïdes fins al present a aquells vestigis que han…
Els hospitals urbans
Art gòtic
Els precedents La major part dels hospitals coneguts a Catalunya d’abans del segle XIII corresponen a dependències de conjunts monàstics o a hospitals de camí per contra, les evidències arquitectòniques d’hospitals urbans són pràcticament inexistents, llevat de l’hospital de Sant Julià de Besalú, de la part baixa de la façana de l’hospital de Santa Tecla de Tarragona i de l’hospital d’en Colom a Barcelona, incorporat a partir del segle XV al complex d’edificis de l’hospital de la Santa Creu Voltes de creueria d’una ala de la planta baixa de l’hospital de Santa Maria de Lleida ECSA – GSerra…
Les esglésies de la diòcesi de Tortosa
Art gòtic
Els límits històrics de la diòcesi de Tortosa, configurats arran de la reconquesta dels segles XII i XIII, comprenien l’actual regió de Castelló de la Plana i també un sector aragonès de parla catalana, al límit meridional de les actuals províncies de Terol i Saragossa Algunes parròquies i comarques d’aquests sectors li foren segregades entre el 1957 i el 1960 a causa de l’intent d’adaptar les demarcacions eclesiàstiques al mapa provincial espanyol En aquestes parts històricament de la diòcesi tortosina, com també a la zona castellonenca que encara hi roman vinculada, hi ha importants…
Les corticiàcies
Les corticiàcies formen una família de molts gèneres i espècies, d’aspecte macroscòpic semblant, sovint crustaci crustoteci les diferències són principalment microscòpiques Amb tot, algunes espècies, com la de la fotografia, Pulcherricium caeruleum , són fàcils de reconèixer a simple vista en aquest cas, pel pigment blau intens August Rocabruna / SCM Aquesta família, presa aquí en sentit ampli, a l’expectativa de més estabilitat en la seva divisió en famílies més petites i homogènies, comprèn sobretot fongs en crosta resupinats, o en ocasions efuso-reflexos amb el marge alçat i fins i tot…
Les fagàcies
Fagàcies 1 Castanyer Castanea sativa a cúpula espinosa o pelló, oberta, mostrant els tres fruits que conté x 0,5 b fruit o castanya x 0,5 2 Faig Fagus sylvatica a brot florit amb fulles joves, de marge ciliat, aments masculins globosos i llargament penduculats, dues cimes femenines i alguns catafilles lanceolats, ja secs, a punt de caure x 0,5 b cúpula fructífera madura, oberta en quatre valves, amb els dos fruits o fages a l’interior x i c faja, allargada i de secció trígona x 1 3 Roure martinenc Quercus pubescens ’ a brot amb fulles a mig desplegar-se i aments masculins x 0,5 b fulla…
Els zigentomes: peixets de plata i afins
Característiques de grup Els antigament considerats tisanurs, els peixets de plata, també anomenats peixets de paper, es diferencien dels peixets de coure pel seu cos aplanat i pels dibuixos de les esquames quan n’hi ha, que són molt més senzills D’altra banda, els peixets de plata no salten, bé que es mouen amb una gran agilitat Viuen gairebé a tot arreu i normalment són lucífugs i molt actius al capvespre Els seus hàbitats són molt diversos i es troben àmpliament distribuïts Coneixem especialment els que viuen en indrets relacionats amb l’home, dins de les cases, si bé moltes altres…
El paisatge vegetal de les terres baixes litorals del Millars al Xúquer (territori mediovalentí)
Entre els rius Millars i Xúquer, coincidint pràcticament amb el domini de la màquia litoral, es disposen les baixes cotes del territori mediovalentí És la continuació de les planes litorals catalanídiques, però amb un rerapaís organitzat altrament pels relleus ibèrics, les darreres digitacions del qual atenyen aquestes terres baixes litorals Ultra pels nítids límits que suposen el Millars i el Xúquer al N i al S, i el mar a l’E, el territori queda desllindat a l’W per la isohipsa 200-300 m aproximadament al NW, la Serra d’Espadà eleva la cota termenejadora El territori comprèn les comarques…