Resultats de la cerca
Es mostren 2209 resultats
La promoció social
La vida pública Possibilitats de promoció social A la zona objecte d'estudi, la promoció social no va ser diferent de la del conjunt de les zones més romanitzades de l'Imperi Romà, i la variació de la seva estructura es va produir, per tant, més per evolució cronològica que per condicionaments locals La promoció social entre les diverses classes fou un fet que es va produir des d'època republicana en territori itàlic, si bé va arribar molt més tardanament a l'àmbit provincial, que té clars indicis d'aquest fenomen en època de Cèsar i una progressiva generalització a partir d'August L'escalada…
La vila de Reus
Art gòtic
La fundació i el seu desenvolupament Vista aèria del nucli antic de Reus, envoltat pels ravals seguint el perímetre de les muralles, actualment desaparegudes ECSA – JTodó Durant els primers temps, la vila anomenada Reddis fou objecte de diverses transaccions entre el príncep Robert d’Aguiló i l’Església de Tarragona 1129 i 1154 i entre l’arquebisbe i el capítol tarragoní 1159, i revertí finalment a favor de la cambreria, dignitat canongial creada a la dècada del 1170 Tot i això, la senyoria directa romangué en possessió de l’arquebisbe, el qual, ja el 1154, infeudà el domini a favor de…
Sant Cugat del Vallès
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir des del seu sector occidental TAVISA-J Todó Vista des de llevant del cenobi amb les restes del seu antic clos fortificat TAVISA-J Todó El monestir de Sant Cugat del Vallès és situat al centre de la població a la qual dóna el nom, i la seva església és, actualment, la parròquia del poble Les dependències del monestir són ocupades pel Centre de Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF237919 Història Els orígens antics L’arqueologia, molt més que la documentació, ha demostrat els fonaments antics sobre…
Ciutat de Vic
Història La situació Pla de la ciutat de Vic amb els edificis romànics assenyalats Informació A Pladevall - J Vigué En refer-se la ciutat després de la reestructuració de Guifré el Pelós, el sector alt, on les restes arqueològiques que van apareixent revelen una ocupació en època romana, i una segona, ben documentada, a partir del segle IX, devia quedar com una fortalesa, refeta aprofitant els enderrocs de la ciutat, abandonada, almenys després de la destrucció d’Aissó Aquesta fortalesa es degué organitzar entorn de l’antic temple romà anomenat des del final del segle X turris comitale La…
El Barcelonès al segle XI. La primera onada de prosperitat
Art romànic
Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat de la frontera Malgrat l’estat de confusió en què es trobaven els regnes dels taifes, el…
El domini visigòtic de l’Empordà
Art romànic
En l’apartat anterior han estat comentats ja alguns dels aspectes del coneixement —sempre escàs— que hom té del territori empordanès durant el domini visigot, entre el final del segle V i els darrers anys de la segona dècada del segle VIII S’ha fet un repàs dels pocs testimonis documentals i de les restes materials de les comunitats i llocs de culte cristià d’aquest espai geogràfic, englobant-hi les èpoques paleocristiana i visigoda Cal tenir en compte que, sovint, es fa difícil d’escatir si aquestes restes —gairebé sempre de poca entitat o poc estudiades— són anteriors o posteriors a l’…
Claustre de la catedral de Girona
Art romànic
Precedents De l’antiga seu romànica de Girona, el claustre, juntament amb el campanar, és la part més important que s’ha conservat, representants ambdós, però, de moments històrico-artístics diferents dins el mateix període romànic La torre formava part, com l’església, de les edificacions iniciades en el segle XI * , mentre que el claustre es troba entre les empreses del segle XII Tot i que les notícies conegudes relatives al procés de construcció del conjunt episcopal són més aviat esporàdiques i sovint no massa concretes, disposem de referències al llarg dels segles XI i XII sobre diverses…
Les estratègies productives
Gran gerra d'emmagatzematge, Cova 120, Sales de Llierca, ~4300 cal aC MCG / GS En els darrers anys s'ha observat un creixent interès pel coneixement de l'organització econòmica i social de les societats prehistòriques No obstant això, la investigació continua centrada en sèries cronològiques i en la definició d'entitats arqueològiques cultures, horitzons o fàcies Això implica la dedicació de grans esforços a fer l'inventari de jaciments i dels diferents tipus de materials ceràmica, pedra, os i metall, sovint amb una finalitat només taxonòmica Un gran nombre d'aquests estudis s'ha centrat…
Vimbodí i Poblet
Vimbodí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació El terme municipal de Vimbodí, el tercer més extens de la comarca, és al SW de la comarca i limita amb els termes garriguencs de Vinaixa, Tarrés i Fulleda al sector NW i amb els de Vallclara W, Prades del Baix Camp, al SW-S, Rojals, agregat del municipi de Montblanc SE i l’Espluga de Francolí E en un punt confronta amb el terme de Mont-ral S, de l’Alt Camp El territori s’estén pels vessants septentrionals de les Muntanyes de Prades, relleu integrat en el PEIN Pla d’espais d’interès natural i que inclou la vall i el bosc de Poblet, declarat paratge natural d’interès…
L’arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona)
Art romànic
Palau per al Lloctinent En una part de les dependències del Palau Reial Major, en virtut de l’acord de les corts de Montsó de l’any 1546, es construí, pagat per la Diputació del General, el palau per al Lloctinent reial a Catalunya, avui seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó L’Arxiu de la Corona d’Aragó és el resultat de l’evolució institucional de l’antic arxiu reial de Barcelona En la història de l’originari arxiu de la corona cal distingir tres períodes El primer aniria des de l’originari arxiu dels comtes de Barcelona, format per algunes caixes o arques de la localització de les quals no en…