Resultats de la cerca

Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram lutitoevaporític intermedi,…

Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…

Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…

Característiques de grup Els dictiòpters, blatodeus i mantodeus són insectes essencialment terrestres, de dimensions mitjanes o grans, que viuen predominantment a les regions tropicals i subtropicals Dins d’unes característiques generals a tots ells, n’hi ha dos grups clarament diferenciables, el de les paneroles dictiòpters blatodeus i el dels pregadéus dictiòpters mantodeus, per la qual cosa, al llarg de la història, han estat considerats successivament com a subordres o com a ordres independents Hi ha, però, tota una sèrie de caràcters que els són comuns Són insectes que gairebé no volen i…

Colònia de graptòlits monogràptides conservada excepcionalment en volum, en una llicorella siluro-devoniana de Cervelló Baix Llobregat La colònia, que fa uns 16 mm d’amplada, ha conservat el seu volum gràcies a la substitució, durant el procés de fossilització, del seu periderm o esquelet per minerals de ferro als quals cal atribuir el to grogós que pren la mostra La disposició radial dels rabdosomes suggereix l’existència d’un pneumatòfor o aparell surador, al qual devien anar units els individus vius zooides Jordi Vidal / MGB Els graptòlits constitueixen un grup d’organismes …

Característiques generals Caràcters zoarials A i B i zoecials la resta en els briozous actuals i fòssils del Mesozoic i del Cenozoic A i B zoaris de ciclostomats C aspecte dels zoecis d’un queilostomat anasc C’ i C " talls lateral i transversal d’un zoeci D aspecte dels zoecis d’un queilostomat cribrimorf D’ i D " talls lateral i transversal d’un zoeci E aspecte dels zoecis d’un queilostomat ascòfor E’ i E " talls lateral i transversal d’un zoeci Maria Rieradevall, a partir de fonts diverses Els briozous constitueixen un dels grups més grans d’invertebrats aquàtics Es tracta d’…

El concepte de taigà La paraula d’origen turquès ‘taigà’ en iacut “tia” vol dir ‘bosc’ s’ha introduït sòlidament en gran part de les llengües de tot el món Existeixen moltes definicions científiques i usos quotidians del terme taigà, però allò que aquesta paraula designa més sovint són els boscos amb predomini de coníferes que s’estenen per l’ampla franja que, circumdant el planeta per tot l’hemisferi nord, es troba sotmesa a les dures condicions climàtiques de la part més septentrional de les zones temperades Què és i què no és la taigà La taigà també s’anomena bosc boreal, ja que ‘boreal’,…

Dels animals unicellulars als pluricellulars Una característica essencial dels éssers vius o organismes és l’intercanvi de substàncies amb el món exterior Per un animal o una planta, viure significa apropiar-se d’alguna cosa que no és al seu interior Aquesta cosa pot ser l’oxigen, el diòxid de carboni de l’aire o de l’aigua, les sals minerals del sòl o de l’aigua, o substàncies complexes com els sucres, els greixos, les proteïnes i les vitamines Les plantes verdes fabriquen, per l’acció de la llum solar, les substàncies que els són necessàries per al metabolisme Són laboratoris complexos on…

Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…

Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’estructuració i per alçar-se com a…