Resultats de la cerca
Es mostren 5690 resultats
La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena
Avetosa a la zona de Sant Joan de l’Erm Ernest Costa La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena 28, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Torreta de l’Orri 2437 m i la veïna vall de Santa Magdalena són a la zona de transició entre els sectors central i oriental dels Pirineus Aquesta situació fronterera, apreciable tant a nivell climàtic com biogeogràfic, com també el considerable gradient altitudinal de la zona, es tradueixen en una elevada diversitat biològica Els materials litològics més abundants són els esquists, encara que existeixen petits…
La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses
La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba Ernest Costa La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses 217, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics, amb …
Cap d’olla negra
El cap d’olla negre Globicephala melaena canvia molt la forma del seu cos amb l’edat en els individus joves, el cap és més allargat i l’aleta dorsal té la base més estreta els adults, en canvi, mostren un cap que va prenent un aspecte globós característic i la seva aleta s’eixampla considerablement Els caps d’olla constitueixen una espècie polígama les femelles arriben a la maduresa sexual molt més aviat que els mascles i, per aquesta raó, les femelles reproductores són més abundants que els mascles actius sexualment L’aparellament acostuma a anar precedit de lluites virulentes entre els…
Balena amb bec de Cuvier
La balena amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris és força robusta i presenta un cap i unes aletes pectorals de mida petita La seva natació és vigorosa, i sovint treu el cap a fora de l’aigua mentre neda A causa del seu règim alimentari, a base de cefalòpodes de profunditat, necessita fer immersions de llarga durada Eduardo Saiz En la balena amb bec de Cuvier, les dues úniques dents tenen forma triangular, es troben situades a la punta de la mandíbula i només afloren en els mascles adults La forma del cos és, en general, força robusta, però el cap i les aletes pectorals són petits…
Altres barrancs menorquins
Cala Trebalúger, a la costa de migjorn de Menorca Els cursos fluvials dels barrancs menorquins moren a cales on sovint originen petits aiguamolls Oriol Alamany Altres barrancs menorquins 28, entre els principals espais naturals de Menorca L’esquema descrit per a Algendar es repeteix diverses vegades al migjorn de Menorca Es pot parlar de set grans barrancs més el més oriental és el de Cala en Porter, a Alaior posteriorment els de la Vall i Atalis aboquen a Son Bou Els segueix el de Binigaus, i després els de Son Fideu i Trebalúger, que moren a la cala d’aquest nom A l’oest d’…
El torrent de Na Borges
Paisatge plàcid del torrent de Na Borges Climent Picornell El torrent de Na Borges 211, entre els principals espais naturals de Mallorca El torrent més llarg de Mallorca és el de Na Borges, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km 2 Aquest curs d’aigua, avui temporal, neix a les proximitats del terme de Felanitx, i corre cap al nord aplegant les aigües del vessant septentrional de la serra de Llevant Constitueix un dels pocs barrancs mallorquins dignes del seu nom, i inclou, ja dins dels termes de Manacor i Petra, algunes parets calcàries ben notables,…
El palmerar d’Elx
Les plantacions de palmeres de dàtils Phoenix dactylifera , a Elx, com a altres localitats del migjorn valencià, donen lloc a imatges d’un curiós exotisme Ernest Costa El palmerar d’Elx 226, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El palmerar d’Elx és un conjunt de petits horts agrícoles estructurats en bancals quadrangulars, i de vegades triangulars, amb els marges plantats de palmeres datileres Phoenix dactylifera en tires senzilles, o dobles, coincidint amb el traçat de les séquies Des del conjunt d’horts limítrofs s’obté una perspectiva horitzontal que sols…
Les valls d’Ebo, Pop i Laguar
El margalló Chamaerops humilis és omnipresent a les muntanyes litorals valencianes, i mostra una bona capacitat de rebrot després dels incendis Ramon Dolç Les valls d’Ebo, Pop i Laguar 28, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A l’est de la vall d’Alcalà, i gairebé com una continuació d’aquesta, s’obre la vall d’Ebo, presidida pel poblet del mateix nom Destaca en ella el colpidor congost del Barranc de l’Infern, potser el paratge més impressionant d’aquestes comarques en un paisatge dominat pels fenòmens càrstics són famosos els avencs d’aquesta vall, el riu d’Ebo, també…
Les esmilacàcies
Liliàcies 1-5 i esmilacàcies 6 1 Galzeran Ruscus aculeatus a aspecte general amb flors i fruits sobre els fillocladis x 0,5 b flor femenina x 3 c flor masculina x 3 2 Esparreguera boscana Asparagus acutifolius a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor ix 3 3 Esparreguera de gat Asparagus albus a aspecte general x 0,5 b branqueta amb flors x 1,5 c detall d’una flor x 3 4 Raïm de guineu Paris quadrifolia a aspecte general x 0,5 b fruit x 2 5 Segell de Salomó Polygonatum odoratum aspecte general de la planta amb flors i fruits x 0,5 6 Arítjol Smilax aspera a aspecte…
Les coccocarpiàcies i les vezdeàcies
Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs…