Resultats de la cerca
Es mostren 2097 resultats
Sant Martí o Sant Erasme de Pertegàs (Sant Celoni)
Art romànic
L’església de Sant Martí actualment anomenada Sant Erasme és situada a la dreta de la riera de Pertegàs, al nord de la vila de Sant Celoni, en el passeig dit de la Rectoria Vella El nom de Pertegàs apareix en diferents documents dels segles X i XI amb les següents terminacions Pertigatio, Perticacio, Petegacio , però és al final del segle XI que ja apareix l’acabament propi de la llengua catalana, Pertegaç , que ha donat lloc a Pertegàs La parròquia de Sant Martí de Pertegàs era construïda en terrenys alodials fora de la primitiva població de Sant Celoni, que feia més de dos segles que ja…
Castell de Palaldà (els Banys d’Arles)
Situació Vista aèria del nucli de Palaldà, centrat per l’església parroquial i les dues torres de l’antic castell ECSA - Camara JP Joffre Les restes del castell, conjuntament amb els vestigis de l’antic recinte fortificat, són a la part alta del nucli vell d’origen medieval del poble de Palaldà, prop de l’església de Sant Martí Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 15″ N - Long 2° 40′ 32″ E Per a arribar-hi des del Voló o Ceret, cal agafar la carretera D-115 i seguir-la fins als Banys d’Arles, des d’on, a la riba esquerra del Tec, es veu el conjunt del nucli de Palaldà, concentrat dalt d’un turó…
Santa Maria de Palau de Cerdanya
Art romànic
Situació L’antiga església romànica de Santa Maria era edificada al cementiri del poble de Palau de Cerdanya, però avui dia no en resta cap vestigi D’aquesta església desapareguda prové una pica baptismal d’època romànica que es conserva a l’actual temple parroquial de Santa Maria, situatal centre del poble, que fou bastit a la darreria del segle XVIII Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 45’ 7” N - Long 1° 58’ 8” E Per anar a Palau de Cerdanya des de la Guingueta d’Ix s’ha d’agafar la carretera D-70 cap a Osseja poc abans d’arribar-hi cal desviar-se per un trencall a mà dreta que en un curt…
La cerimònia de córrer les armes en honor de la reialesa
Art gòtic
Escena de la cerimònia de córrer les armes del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, al monestir de Poblet Els cavallers porten l’escut a la funerala en senyal de dol De vers el segon quart del segle XV i esculpida en alabastre, alguns autors l’atribueixen a Pere Joan, i d’altres, a Pere Oller Musée du Louvre, París – RMN/© MBeck-Coppola La cerimònia de córrer les armes era un dels actes protocollaris que tenia lloc en esdevenir-se la mort d’algun dels reis de la corona catalanoaragonesa i dels seus primogènits, almenys des del temps de Jaume I el Conqueridor, en la població on havia succeït…
Miró: Catalunya a fora
Dins l’ambient noucentista es va gestar una de les personalitats més universals de la història de l’art català Joan Miró 1893-1983 El contacte amb les avantguardes internacionals no va omplir el seu art de referències foranes i mimètiques, sinó que el va portar a construir i depurar un estil propi i característic, de colors purs i formes simplificades L’obra La Masia , començada a Mont-roig el 1921 i acabada a París el 1922, demostra aquesta gran llibertat en la creació, allunyada del que feien les avantguardes artístiques del moment Miró, d’alguna manera, ha estat el primer gran pintor de…
Art Nouveau en l'objecte escultòric, bibelots i bronzes de saló
El desig de renovació, de modernització o de nova actitud vital que representa el Modernisme es va concretar a sopluig de l’ Art Nouveau que es deixava sentir arreu d’Europa de fet, en certa manera, en va ser una conseqüència El variat conjunt d’estereotips que aplegava l’estil internacional va traspuar, amb més o menys insistència, en les diverses manifestacions artístiques del període modernista, com l’arquitectura, l’escultura o la pintura, però va ser sobretot en les arts aplicades on es va deixar veure amb més força i on, atesa la recuperació que experimentaren aquestes arts, va…
Santa Maria de Senterada o de Santa Grata
Art romànic
El primer document conegut referent al monestir de Senterada és un precepte de l’emperador Lluís el Pietós, emès a Frankfurt el 21 de juny de l’any 823, a precs del comte Matfred d’Orleans, pel qual rebia sota el seu domini, defensa i tuïció el monestir de Santa Maria, dit de Santa Grata, que havia fundat el bisbe Possidoni d’Urgell successor del bisbe Fèlix en virtut d’una concessió que el mateix emperador havia efectuat quan era rei d’Aquitània, és a dir, abans de l’any 814, junt amb la cella de Sant Fruitós de Balestui Alhora li confirmà la lliure elecció d’abat sota la regla de Sant Benet…
L’escultura del Romanticisme
El Romanticisme s’ha d’entendre no com un estil sinó com una concepció del món, com un fenomen històric associat amb els fonaments de la modernitat, perquè va significar la creació d’una cultura nacional diferenciada, original, moderna i europea, però basada també en el passat i la tradició En aquest sentit, és comprensible que, en general, el moviment romàntic fos molt respectuós amb l’Acadèmia, de manera que podem dir que el Romanticisme ni es va oposar al neoclassicisme ni el va reemplaçar en fou la continuació De fet, l’assimilació de la ideologia romàntica no va comportar un canvi de les…
El triomf de l’academicisme en la pintura
El darrer quart del segle XVIII i els primers anys del XIX són els dels triomf de la pintura acadèmica L’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona fixarà una normativa semblant a la de la Real Academia de San Fernando Aquest fet portarà a una uniformitat pictòrica present en l’obra de Pere Pau Muntanya, segon director de l’Escola de Barcelona, després de la mort de Pasqual Pere Moles Una major radicalització de caire neoclàssic la trobem en la proposta de Josep Bernat Flaugier, mentre que la llibertat antinorma és palesa en l’obra de Josep Pla el Vigatà Una nova classe social, la burgesia…
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…