Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
Joan Colomines i Puig

Joan Colomines
© Família Colomines
Literatura catalana
Política
Medicina
Escriptor, metge i polític.
Trajectòria política Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona 1966, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya 1969 i de l’Assemblea de Catalunya 1971-76, i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic TOP Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i Cornadó i Jordi Colomines Companys, del Partit Popular de Catalunya 1973, partit sobiranista d’ideologia socialista que…
,
Manual del frau electoral
La Guàrdia Civil garantint el triomf del candidat oficial a la Seu d’Urgell, “La Campana de Gràcia”, Barcelona, 31-5-1885 BC La desnaturalització dels processos electorals, incloent-hi la intervenció governamental per garantir-se’n un resultat favorable, va ser un fenomen consubstancial als règims liberal-oligàrquics europeus A l’espanyol, l’ús d’eixes tècniques d’adulteració es remunta als inicis mateixos de l’Estat liberal El règim de la Restauració no feu més que sistematitzar eixes pràctiques i intentar dotar-les d’una coordinació més o menys centralitzada a fi d’assegurar l’alternança…
Els sistemes urbans: expansió i difusió
Durant la segona meitat dels anys setanta, els trets que havien caracteritzat l’evolució de les ciutats i el territori dels Països Catalans conegueren un assenyalat canvi de tendència En efecte, entre el final dels anys cinquanta i la meitat dels setanta aquest àmbit d’estudi havia experimentat el creixement demogràfic més ràpid, en termes absoluts, de la seva història Aquest creixement —associat a l’expansió econòmica i al procés d’industrialització— fou, en bona part, fruit de moviments migratoris procedents d’altres regions i, com és sabut, es produí de forma molt concentrada en el…
Les esglésies amb arcs de diafragma de la Catalunya Nova
Art gòtic
Puig i Cadafalch i Lavedan parlen de les “esglésies de la reconquesta” de Jaume I en referir-se a uns temples, predominantment rurals, que es van aixecar als nous dominis cristians una vegada conquerits a l’islam el País Valencià i Mallorca Aquest mateix tipus d’església es troba també a les terres de l’Ebre, aleshores ignorades pels estudiosos, i totes comparteixen característiques estilístiques comunes són petites, d’una sola nau, extremament simples, sense decoració, i amb les cobertes sostingudes per arcs de diafragma Una altra característica comuna d’aquests edificis és que molts d’ells…
Lleida
Vista de la Seu Vella de Lleida i la ciutat al seu voltant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…
Gavà

Torre Lluc, seu del Museu i la Casa de Cultura de Gavà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a la costa, a la part W del delta del Llobregat.
Situació i presentació El terme municipal s’estén des del litoral fins a la serra de Ponent, darrers contraforts del massís de Garraf Limita amb els termes de Sant Climent de Llobregat NE i de Viladecans E per la riera de Sant Llorenç, que fa de partió de termes ja prop de la seva capçalera sota la serra de Roca Salena, més amunt dels contraforts del Sitjar, fins a l’estany de la Murtra, ran del litoral A migdia hi ha la mar, i a ponent el municipi confronta amb el de Castelldefels des de la Pleta del Cérvol 314 m, pel turó d’en Vinader 186 m, i un petit tram de la riera dels Canyars, que…
Santa Maria de les Franqueses (Balaguer)
Art romànic
Situació Dues vistes d’aquest antic monestir cistercenc, fundat el 1186 per la comtessa Dolça d’Urgell des de la banda de migjorn a baix s'evidencia el seu grau de deteriorament ECSA - E Pablo ECSA - J Giralt El monestir de Santa Maria de les Franqueses és situat al sud del nucli urbà de Balaguer, al marge dret del riu Segre i al mig de l’horta Mapa 32-14359 Situació 31TCG173265 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que partint de Balaguer mena a Menàrguens i a Lleida després d’haver fet uns 2 km, s’ha d’agafar una altra carretera que surt d’aquesta en direcció est Cal seguir-la tot fent…
L’aprofitament dels recursos vegetals a les formacions esclerofil·les
Collir sense plantar Com tots els biomes, les mediterrànies proporcionen recursos vegetals espontanis de diferents menes, que són susceptibles de ser aprofitats per les poblacions humanes directament, tal com es troben a la natura, o prèvia aplicació de tecnologies senzilles Es pot tractar de plantes alimentàries, productores de fibres o d’altres matèries primeres, com ara essències o productes químics de diversa índole o simplement ornamentals Algunes poden dur incorporada una càrrega simbòlica o se’ls poden atribuir propietats màgiques L’aprofitament d’aquestes plantes i dels seus recursos…
Sarral
Sarral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Situat al sector nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, tenia 35,03 km 2 El municipi actual limita amb els termes de Forès, Rocafort de Queralt i Conesa al N, les Piles al NE, Pontils a l’E, el Pont d’Armentera i Cabra del Camp aquests dos, de l’Alt Camp al SE, Barberà de la Conca al S i SW i Solivella a l’W El terme actual s’estén per la serra que separa la conca del riu d’Anguera de la del Gaià entre el coll de Deogràcies al N i els vessants septentrionals de la serra del Cogulló al S i pels…
agricultura
Agronomia
Art de conrear la terra.
Enclou també les ciències, pràctiques i indústries que l’home utilitza per a obtenir, mitjançant l’explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles En l’actualitat, bé que deslligats intrínsecament de la producció, les operacions de mercat, els estudis socials, i la fabricació i obtenció de màquines i materials emprats en els camps, són involucrats dins aquest concepte Els productes agrícoles són, en primer lloc, la font bàsica d’aliments per a la nutrició humana carn, ous, farines, llet, fruites, verdures, formatges, etc En…