Resultats de la cerca
Es mostren 2564 resultats
L’art romànic al Baix Cinca
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó La comarca actual del Baix Cinca s’organitza bàsicament al llarg del riu Cinca, des de la població de Saidí fins a Mequinensa El riu fa de columna vertebral d’aquest territori, fet que li dona uns trets característics poc o molt diferenciats Això no obstant, cal tenir present que té moltes característiques semblants a les d’altres territoris propers, com poden ser alguns sectors de les comarques del Segrià o de la Llitera Encara més, podem assenyalar el fet…
El convent de Sant Francesc de Cervera
Art gòtic
Sistemàticament negligit en els estudis sobre arquitectura gòtica catalana, l’església del convent de Sant Francesc de Cervera és, com veurem, una construcció d’un interès molt superior a l’atenció que ha merescut Com passa amb altres convents franciscans hispànics, també en el cas del de Cervera es presumia, almenys des del segle XV, una llegendària fundació de part del mateix sant Francesc durant el seu pas per Espanya cap al 1211 El cert és que, com deixa clar el pare Sanahuja Sanahuja, 1933, d’on extraiem les nostres dades i citacions, la referència certa més antiga és una donació…
Pierre Vilar
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Descendent d’una família de petits viticultors i fill de mestres, feu els estudis secundaris a Montpeller i ingressà en l’École Normale Supérieure de París, un centre educatiu universitari de prestigi, destinat a la formació del professorat d’ensenyament secundari Hi restà del 1924 al 1929, i tingué per companys d’estudi, entre d’altres, Jean Paul Sartre, Paul Nizan i Raymond Aron Pel que fa als estudis universitaris a la Sorbona, el 1925 trià d’especialitzar-se en geografia, sota la direcció d’Albert Demangeon Vilar no fou l’únic de la seva generació que trià aquesta opció, que l…
Arqueologia 2009
Arqueologia
Cada any, les excavacions arqueològiques forneixen un degotall difícilment quantificable de troballes d'envergadura i rellevància desigual A més a més, també hi ha peces antigues que són reexaminades Aquest any va estar marcat pel debat entorn del bust de la reina egípcia Nefertiti dinastia XVIII del Neues Museum de Berlín Segons Henri Stierlin, la peça fou realitzada el 1912 com a part d'un estudi sobre els pigments naturals emprats pels antics egipcis en les seves pintures Els responsables del museu, però, han adduït que el 1982 el bust fou sotmès a proves que van demostrar la seva…
Telecomunicacions 2009
Telecomunicacions
L'any 2009 va estar marcat per una forta activitat reguladora tant en l'àmbit estatal com en l'europeu, causada en part per les expectatives que genera l'alliberament de freqüències reservades a la televisió analògica digital dividend i a la nova directiva europea que permet la utilització de la banda de 900 MHz per als serveis UMTS, el que es coneix com a refarming , i per la participació catalana en el satèllit SMOS de l'Agència Espacial Europea El mercat La polèmica que sobre el desplegament de les xarxes d'accés de nova generació NGaN, New Generation access Network i les obligacions que…
Espanya 2009
Estat
El factor econòmic va marcar l'any, com pràcticament a tot el món El 2009 va ser un any en què l'economia espanyola es va trobar immersa de ple en una greu crisi econòmica, en el marc del que alguns experts han anomenat la Gran Recessió Internacional Però el fet és que en el cas espanyol la crisi ha estat especialment dura, sobretot quant a la destrucció de llocs de treball Espanya va ser un dels estats de la Unió Europea que més greument va patir els efectes d'aquesta crisi A diferència de les principals economies europees, com la dels EUA i altres economies mundials, que durant la segona…
arpa

Arpa Salvi, segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…
L’escola catalana d’il·lustradors després del 1348
Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d’un pintor de…
L’antimodernitat del Noucentisme
En sortir del Modernisme, Eugeni d’Ors 1881-1954 va definir un nou moviment, anomenat Noucentisme, a través d’un Glosari en forma d’articles sobre l’actualitat cultural i política publicats entre el 1906 i el 1921, sobretot a La Veu de Catalunya La ben plantada és una novella en la qual d’Ors va exposar l’ideal d’un catalanisme classicista El moviment, que al seu origen era més aviat polític i literari, es va consolidar en el camp artístic amb el naixement de l’agrupació Les Arts i els Artistes 1910, amb la publicació de l’ Almanach dels Noucentistes 1911, dirigida en l’aspecte artístic per…
La pintura mural en el romànic més tardà
L’art a cavall entre els segles XII i XIII presenta un conjunt de particularitats que sovint han fet que fos un moment oblidat o molt poc valorat pels historiadors de l’art, molt capficats en el moment romànic o ja en les novetats gòtiques De fet, els moments «de transició» acostumen a ser poca cosa més que l’excusa per començar o per cloure un determinat període artístic, que és on realment es desenvolupa l’activitat investigadora S’ha de tenir present, però, que la història i els seus diferents moments no tenen un principi i un final estrictes, sinó que el pas del temps és sempre fluid, i…