Resultats de la cerca
Es mostren 633 resultats
muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades des de Mont-ral
© Fototeca.cat
Serra
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…
Sant Roc de Prullans, abans Sant Esteve (Tremp)
Art romànic
Situació Petit edifici rural del segle XII, ben conservat i precedit d’un petit absis ECSA - J A Adell La capella de Sant Roc es troba isolada en un indret on hi ha nombroses ruïnes, sense explorar, i de filiació totalment desconeguda Mapa 32-12289 Situació 31TCG108688 Per a anar-hi cal agafar una pista d’uns 2 km que surt prop del quilòmetre 2 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Història L’antic lloc de Prullans, situat al capdamunt del serrat del mateix nom, al nord de Castissent, però dominant la Noguera Ribagorçana al seu pas per Pont de Montanyana, és…
Sant Lleïr de Pobellà (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’aquesta església situada en un pendent de carena, amb restes d’una necròpoli i habitatges antics ECSA - A Roig La localització de les restes de la capella de Sant Lleïr es fa difícil per la manca de referències al voltant de l’assentament Probablement, però, és situada al capdamunt del barranc del Bosc, a 1 500 m d’altitud, al peu del turó de Sant Quiri, en una suau carena orientada a migdia Mapa 33-10214 Situació 31TCG350948 Per a accedir fins al seu emplaçament s’ha de seguir sempre l’antic camí que portava a Serra Espina, fins a la capçalera del…
Sant Aventí de Cérvoles, abans Santa Maria o Santa Eulàlia (Senterada)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est d’aquesta antiga església parroquial, bàsicament romànica, que presidia el poble ara abandonat de Cérvoles ECSA - A Roig L’església de Sant Aventí s’alça al capdamunt del poble abandonat de Cérvoles, enlairat a 500 m per sobre de la riba dreta del Flamicell Mapa 33-11252 Situació 31TCG289867 Per arribar fins al poble s’ha de seguir una pista de terra que surt a la dreta de la carretera de Pont de Suert, davant de la vella piscifactoria de Senterada El recorregut és de 7 km i abans s’ha de passar pel lloc del Burguet ARD Història El lloc de…
Sant Quiri (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Petita ermita situada en un cimal de més de 1800 m, que només es diferencia d’una borda pel seu absis ECSA - A Roig L’ermita de Sant Quiri, que dona nom a un cim i una collada propers, es troba situada dalt d’un puig de 1 839 m al terme de l’actual despoblat d’Ancs, al límit amb el municipi de la Torre de Cabdella Mapa 33-10214 Situació 31TCG367956 Per a arribar-hi cal agafar un corriol en direcció nord que surt del capdamunt del poble abandonat d’Ancs, i després d’una hora de forta pujada porta just davant l’ermita Cada any s’hi celebrava un aplec per la festa del sant ARD Història…
Santa Maria de Vallsanta (Guimerà)
Art romànic
Monestir cistercenc femení del qual resten importants ruïnes a ponent de la vila, al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla Es tracta d’un conjunt d’estil gòtic El monestir de Vallsanta va néixer de la necessitat de la comunitat de monges del proper monestir —ara santuari— de la Bovera de trobar un lloc millor on viure, amb l’aigua que els mancava al capdamunt de la Bovera Es creu que les obres del monestir començaren el 1235, per bé que la comunitat no va rebre l’autorització papal per al trasllat fins el 1237, en la mateixa butlla del papa Gregori IX que…
Vilatge de Sueix (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Indret conegut actualment com les Dues Roques, on hi hagué el vilatge medieval de Sueix ESG Façana meridional d’aquesta església, molt transformada, on s’obre el primitiu portal, refet ECSA - JA Adell L’antic vilatge de Sueix és situat a l’indret conegut actualment com les Dues Roques, a l’extrem occidental de l’altiplà de Gotarta, al S del barranc de l’Oratori o de Fontvella Mapa 32-10 213 Situació 31TCG149987 S’accedeix a aquest vilatge per la carretera que surt del barri de Sant Aventí, a l’E del Pont de Suert, i puja pel barranc de Raons cap a Gotarta Uns 2,5 km abans d’arribar a…
Vilatge de Noufonts (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Detall de l’aparell constructiu d’una de les estructures d’aquest vilatge ESG Les restes del vilatge de Noufonts i d’una possible fortificació són al cim d’una elevació que domina per l’esquerra la Noguera de Tor, gairebé davant per davant del poble de Castelló de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH149003 Per a arribar-hi cal prendre la pista asfaltada que surt per l’E del Pont de Suert, segueix el barranc de Raons i s’enfila després cap a Gotarta i cap a Igüerri En la cruïlla cap aquesta darrera població, s’ha de deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que baixa per l’esquerra…
música de Mongòlia
Música
Música desenvolupada a Mongòlia.
La població mongola, de tradició nòmada i ramadera, és dividida entre la Mongòlia Exterior, estat amb capital a Ulaanbaatar, la Mongòlia Interior, regió autònoma de l’Estat xinès amb capital a Hohhot, i la Xina La música vocal és predominant dins la música mongola Els instruments són en general un mer acompanyament per a la veu, però n’hi ha alguns que tenen una funció religiosa, en les cerimònies xamàniques Dins el conjunt de la música vocal es poden fer tres grans grups El primer grup és format pels cants èpics, interpretats exclusivament per homes Es tracta de cants de llarga durada, de…
Diner del bisbat de Vic, atribuït al bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà (1079-99)
La seu episcopal de Vic, amb el permís dels comtes, aconseguí el dret d’encunyar moneda des de molt antic, probablement al final del segle IX D’entre les seves emissions, la realitzada en època del bisbe Berenguer Sunifred, de Lluçà s’ha considerat un dels exponents més bells de la numismàtica medieval catalana perquè, lluny de la immobilitat i de la verticalitat de les iconografies coetànies, mostra composicions complexes on les figuracions palesen una elevada habilitat tècnica A l’anvers de la moneda i amb un gravat detallat i acurat, es mostren les efígies de sant Pau i sant Pere…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina