Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
Santa Engràcia (Tremp)
Art romànic
El primer esment conegut d’aquest indret, i per tant de l’església que li donà nom, data del final del segle X, en un document de vers l’any 970 en què els homes de Santa Engràcia ajudaren el comte Isarn a termenar un alou que aquest tenia a la vila d’Enviny El lloc de Santa Engràcia apareix esmentat en escasses ocasions en la documentació dels segles XI, XII i XIII Així, l’any 1074 és citat com a límit, a ponent, del castell de Castelgonem , i l’any 1079, com a límit, a llevant, del castell de Castellet el 1173 es documenta la donació al monestir de Gerri, per part dels comtes…
imitació

Exemple 1 - J.S. Bach: El clavicèmbal ben temprat, volum II, fuga III, BWV 848
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Represa o reproducció d’un tram melòdic en una o diverses veus diferents a la que inicialment l’ha enunciat o exposat.
La imitació és un dels recursos contrapuntístics més importants i el seu ús dona lloc al contrapunt imitatiu Es tracta d’un recurs compositiu que garanteix una notable coherència perquè, atès l’aprofitament d’un mateix tram melòdic, suposa una notable economia temàtica sense el risc, d’altra banda, d’incórrer en la monotonia, ja que es desplaça entre les diferents veus, que d’aquesta manera es reparteixen l’interès melòdic Exemple 2 - JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum I, fuga XVI, BWV 861 © Fototecacat/ Jesús Alises Pel que sembla, el concepte d’imitació inclou tot i que és difícil…
Tètol cuanegre
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…
diner melgorès
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a Catalunya a la moneda (diners de billó) encunyada pels comtes de Melgor entre mitjan segle X i darreria del segle XIV.
Inicialment moneda comtal, passà, a principi del segle XIII, a ésser senyorial, episcopal i ciutadana alhora, ja que hi tenien drets el senyor de Montpeller, llavors comtes reis catalans, els bisbes de Melgor, com a comtes en feu papal del comtat de Melgor i els cònsols de Montpeller L’any 1218 els guanys es repartien en 4/6/2 diners per lliura 240 diners entre els seus respectius possessors, i foren reduïts a 2/2/1 l’any 1261 Des del final del segle XII la bona llei del melgorès i la seva estampa invariada li donaren una gran acceptació a tot el Llenguadoc i encara a Aragó i Catalunya, i…
Castell de Rallui (Beranui)
Art romànic
El lloc de Rallui és citat per primera vegada en una adquisició de la comtessa Toda de Ribagorça vers l’any 936 Rallui fou un indret relativament important perquè defensava el flanc dret de la vall de l’Isàvena i es trobava a mig camí entre Ovarra, centre religiós, i Tor-la-ribera, centre polític de la contrada Com a conseqüència d’una incursió dels “pagans”, el vilatge de Rallui quedà destruït i els seus habitants fugiren en totes direccions, fins i tot a terres musulmanes Llavors els comtes Sunyer i Toda de Ribagorça vengueren a l’abat Galí d’Ovarra i a Ricolf Oriolf el feu i…
Sant Cristòfol de Lliçà de Vall
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de Lliçà es troba en un petit altiplà dins el barri conegut històricament com la Sagrera, fora del centre actual de la vila La primera notícia referent a la parròquia de Lliçà de Vall es troba al cartulari de Sant Cugat, en un document datat l’any 946 quan els esposos Senderet i Elisabet donaren al senyor i a la casa de Sant Cugat un alou consistent en terres i vinyes al terme de Lliçà de Vall, al lloc de Perafita Durant els segles X i XI, el Cartulari de Sant Cugat recull diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és anomenada…
Sit blanc
Espècie de la tundra principalment litoral, és un migrador parcial i a la major part de països europeus apareix com un divagant hivernal En total, als Països Catalans se’n coneixen 17 citacions, corresponents a 10 hiverns entre 1960-61 i 1983-84 A causa que la major part de les citacions són d’individus aïllats màxima de 12 exemplars el 031260 a Cubelles i que es mouen l’hivern barrejats dins els estols de sits, fringíllids i pardals, es creu que poden passar molt desapercebuts i que és possible que el sit blanc sigui hivernant regular, però en un nombre molt baix, per la qual cosa és difícil…
Becadell sord
Als Països Catalans, el becadell sord és un ocell freqüent en ambdós períodes migratoris, i a l’hivern és més aviat local i escàs No és citat a Andorra Els becadells sords comencen a arribar a les nostres terres a partir del setembre, però la migració postnupcial no ateny la seva màxima fins al mes de novembre La migració de primavera s’inicia el febrer i continua fins a l’abril, amb un marcat pic d’observacions durant el mes de març Hi ha, així mateix, algunes observacions fora d’aquestes dates que podrien referir-se a ocells estiuejants no reproductors un ocell el 080684 al…
Santa Maria de Feners (Anserall)
Art romànic
Situació Antiga ermita, avui abandonada i sense culte, envoltada per un exuberant marc vegetal ECSA - M Anglada Aquesta capella és a una altitud de 1 250 m, en una cota 150 m més alta i al mateix vessant que el poble d’Argolell Mapa 34-10215 Situació 31TCG719999 Per anar-hi cal continuar el camí que surt d’Argolell cap a tramuntana durant cosa d’1 km L’ermita és a uns 20 m del camí MAB Història Poques són les dades històriques conegudes d’aquesta ermita En la visita pastoral del 1758 era una capella annexa de l’església de Santa Eugènia d’Argolell i el visitador féu constar que “és capella…
Santa Maria de la Sala de Comalats (Passanant)
Art romànic
El poble de Sala de Comalats, avui pràcticament deshabitat, és situat a la banda sud-oriental del terme, en una petita vall formada pel barranc de la Sala Una de les primeres mencions de l’indret data de la darreria del segle XI, concretament entre els anys 1079 i 1080 A partir de mitjan segle XII, el lloc de la Sala de Comalats era una de les propietats que la família Cervera tenia en aquesta àrea, car l’any 1172, en testar Ramon de Cervera, llegà els drets que tenia a Comalads al seu fill Pere A mitjan segle XIII aquest indret fou donat pels Cervera a l’orde de l’Hospital, i aquest, al seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina