Resultats de la cerca
Es mostren 678 resultats
Sant Miquel d’Espinzella (Viladrau)
Art romànic
Situació Alçat, secció transversal i secció longitudinal, a escala 1200, de l’església, on es pot veure clarament el recinte inferior que ocupa tota l’àrea de la capella M Anglada Aquesta capella forma part del conjunt d’edificis que constitueixen el casal d’Espinzella que acabem de descriure No n’indiquem, doncs, ni la situació ni l’itinerari Història Aquesta església es troba situada dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc d’Espinzella Fou sempre una capella vinculada als senyors de la domus d’Espinzella i depenent de la parròquia de Sant Martí de Viladrau El terme de Taradell…
Sant Pere de Valldaneu (Sant Martí de Centelles)
Situació Planta de l’església, a escala 1200 És un edifici d’una nau amb un absis quadrat, molt alterada i en estat ruïnós G Orriols L’antiga església parroquial es troba al sector de migjorn del terme municipal, en un dels racons més amens i pintorescs del Congost, al Valle Danielis , topònim que, després de sofrir una colla de variacions fonètiques, ha passat a donar el de Valldaneu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 37,5 —y 22,3 31 tdg 375223 Per arribar-hi cal anar a Aiguafreda Es troba a 2,5…
Convent de Sant Domènec (Tarragona)
Art romànic
L’orde dels dominics o predicadors s’establí a Tarragona vers mitjan segle XIII hi ha, tanmateix, divergències entre alguns historiadors respecte a la data exacta del seu establiment a la ciutat E Morera i J M Recasens, seguint les dades facilitades per J Blanch, situen la fundació del convent dels dominics l’any 1248, la qual fou feta gràcies a la mediació de l’arquebisbe Pere d’Albalat, mentre que les despeses de la construcció de l’edifici foren sufragades pel comú de la ciutat Altres historiadors, com G Barraquer, donen com a data fundacional l’any 1253 A banda d’aquesta divergència en l’…
Convent de Sant Francesc (Tarragona)
Art romànic
L’establiment de l’orde dels franciscans a Tarragona se situa anys abans del 1242 i consta, segons el cronista N Feliu de la Penya, que el 1249, el bisbe de Vic els donà l’església de Sant Salvador del Corral a fi que, al seu costat, edifiquessin la seva residència conventual Tanmateix, suposant que la fàbrica s’arribés a construir, no sembla pas que la seva utilització perdurés gaire temps, ja que al segle XIV el convent fou traslladat extramurs de la ciutat, dins la zona que comprèn l’actual església de Sant Francesc, a la Rambla Vella, i l’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís Pons d’…
Queralt

Armes dels Queralt
Llinatge noble procedent dels Timor, senyors del castell de Timor i castlans —i més tard senyors— del de Queralt.
Després d’una certa vacillació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt mort després del 1167, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor, el qual, en fer-se monjo de Poblet, deixà en testament 1167 aquelles castlanies al seu nebot Gombau d’Oluja, malgrat tenir una filla, Ermessenda de Queralt El 1213 Arnau de Timor, senyor de Timor, rebesnebot de Pere I, que havia heretat la…
conquesta de Nàpols
Militar
Campanya militar de conquesta del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana…
poble d’Israel
Poble protagonista de la història bíblica.
Segons les tradicions del Gènesi , els avantpassats d’Israel foren els patriarques hebreus Abraham, Isaac i Jacob o Israel, i els dotze fills d’aquest darrer foren els progenitors de les dotze tribus del poble La realitat històrica, però, degué ésser molt més complexa Segons la crítica historicoliterària, l’arqueologia i el coneixement de la història dels grans pobles veïns d’Israel, els avantpassats d’aquest poble foren pastors seminòmades d’origen amorreu, emigrats cap al segle XVIII aC a Canaan, lloc des del qual la majoria passaren a installar-se a Egipte, on un dels seus, Josep, arribà a…
Cartoral de Carlemany
Historiografia catalana
Col·lecció documental de l’Arxiu Diocesà de Girona, formada per dues col·leccions de còpies d’escriptures transcrites (cartoral).
La part més antiga, que comprèn 200 folis, fou escrita entre el 1209 i el 1219 la segona part, relligada posteriorment, fou escrita entre el 1318 i el 1323 i conté 38 folis L’obra és una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal El llibre es coneixia ja amb aquest nom durant el segle XVI, nom que prové d’una lectura defectuosa del primer document copiat, un privilegi del rei Carloman de l’any 881 Es desconeixen els autors de les còpies, però es constata una gran semblança entre la primera part i el Llibre gran de la Sagristia major de la catedral de…
Isona

Vista del nucli d’Isona
© CIC-Moià
Vila, i cap administratiu, del municipi d’Isona i Conca Dellà situada a 659 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Solans.
Antigament, la població fou emmurallada, com ho demostren encara algunes torres i un antic portal, situat a la plaça que Madoz anomenava Vella, el 1847 Aleshores, la plaça del Raval era situada en un extrem de la vila, i l’edifici que fou del capítol d’Urgell s’usava com a presó L’antiga església parroquial de la Verge de l’Assumpció, gòtica, fou parcialment destruïda i les imatges cremades durant la Guerra Civil de 1936-39, a causa de l’estacionament del front durant gairebé un any a la zona Se’n conserven algunes fotografies de la primeria…
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina