Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
mandioca
Botànica
Agronomia
Alimentació
Planta herbàcia perenne o fruticosa, de la família de les euforbiàcies, de fins a 3 m d’alçària, d’arrels tuberoses i de fulles digitades.
Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i,…
càries dentària

Evolució d’una càries dentària
© Fototeca.cat
Odontologia
Procés patològic, d’etiologia no ben definida, que causa la destrucció de les dents.
Consisteix en una pèrdua de les sals minerals pròpies de les substàncies dures de la dent, seguida d’una dissolució dels seus elements orgànics Els teixits durs de la dent són destruïts, i la polpa dentària sofreix un procés inflamatori i necròtic Segons quina és la part de la dent afectada, hom parla d’una càries de l’esmalt, de la dentina o del cement Hom pot considerar tres teories etiopatogèniques de la càries Segons la teoria endògena la lesió originària és produïda per un procés bioquímic enzimàtic a l’interior de la dent La teoria estructural es basa en factors higiènics, climàtics sol…
icosanoide
Química
Molècula de senyalització paracrina i autocrina que es forma per l’oxidació dels àcids grassos poliinsaturats de vint àtoms de carboni.
Hi ha diferents famílies d’icosanoides Les principals són les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens De cada família hi ha tres sèries segons derivin de l’àcid dihomogammalinolènic, de l’àcid araquidònic omega-6 ω-6 o de l’àcid icosapentaenoic omega-3, ω-3 i a cada sèrie hi ha diferents compostos Intervenen en els control de processos molt diversos, principalment en la inflamació o la immunitat, i com a missatgers en el sistema nerviós central El seu efecte depèn de la família, la sèrie i els compost en particular Per exemple, les prostaglandines que deriven de l’àcid araquidònic…
Robert Atkins

Robert Atkins
Alimentació
Dietètica
Medicina
Metge cardiòleg nord-americà.
Fou fundador i cap mèdic de The Atkins Center for Complementary Medicine de Nova York El 1951 es graduà a la Universitat de Michigan i el 1955 rebé el títol de metge de l’Escola de Medicina de la Universitat de Cornell Exercí la curació natural com a alternativa als medicaments farmacèutics i a la cirurgia en moltes malalties debilitants Se centrà en la importància d’una dieta apropiada juntament amb un reforç nutricional per a prevenir i combatre les malalties cardíaques, la diabetis i l’obesitat Escriví diversos llibres que promouen la nutrició amb el control dels glúcids i les…
Examen de matèria fecal
Patologia humana
L’ examen de matèries fecals consisteix en la recollida d’una mostra de les deposicions evacuades, en general al llarg d’alguns dies, que posteriorment és observada directament, sotmesa a diverses reaccions químiques i analitzada microscòpicament En l’actualitat, l’examen de matèries fecals se sollicita bàsicament per detectar una esteatorrea o presència d’elevades quantitats de greix, sang, paràsits i quantitats importants de cèllules immunitàries, o, també, per a realitzar amb aquesta mostra un coprocultiu Per detectar una esteatorrea hom sollicita una mostra de les matèries fecals…
Gat mesquer o geneta
El gat mesquer Genetta genetta , també anomenat geneta, és un vivèrrid de dimensions mitjanes, pell amb punts negres i cua llarga i anellada de negre i blanc Té el cap estret i llarg, acabat en un musell fi El seu disseny facial és característic hi destaquen unes taques blanques infraoculars limitades per taques de color negre Antonio Bea És inconfusible Pel seu aspecte, el gat mesquer o geneta recorda un gat domèstic, però en proporció té les potes molt més curtes, el musell més punxegut i la cua més llarga D’altra banda, sobre la capa es disposen taques negres que tendeixen a formar línies…
Japó 2012
Estat
Les dimensions catastròfiques del tsunami del març del 2011 es van fer paleses en un històric increment del deute sobirà japonès, calculat en un 200% del PIB Si bé l'economia va mostrar els primers signes de recuperació el tercer trimestre de l'any, amb un creixement de l'1,5%, l'enorme dependència de les importacions de cru després de les restriccions a l'energia nuclear van incrementar el dèficit comercial a 2490 bilions de iens L'any 2012 va ser testimoni, doncs, de diversos intents de les institucions per a redreçar la situació econòmica Al febrer, el Banc del Japó va anunciar canvis en…
microalbuminúria
Medicina
Excreció urinària d’albúmina de 30-300 mg/dia.
La mesura de mínimes concentracions d’albúmina a l’orina no està inclosa en les tècniques quotidianes d’un laboratori clínic, però la seva determinació amb tècniques més sensibles en pacients seleccionats té un gran valor predictor de la funció renal i del risc cardiovascular En els pacients diabètics pot preveure una proteïnúria d’aparició posterior que pot acabar en una insuficiència renal crònica també marca un factor de risc de mortalitat per patologia cardiovascular tant en pacients diabètics com en no diabètics S'ha postulat que un control deficient de la glucèmia, l’augment de la…
confessió de fe
Cristianisme
Síntesi escrita de la fe d’una església, especialment protestant.
L’expresssió passà de significar l’acte amb el qual hom fa professió de la seva fe, i que ja es dóna a l’Antic Testament, a la peça en la qual hom expressa el contingut doctrinal de la pròpia fe i, per extensió, al grup religiós que es determina per referència a ella En tant que peça literària, hom anomena símbol les confessions de fe de l’Església primitiva, professió de fe, les catòliques d’època moderna, i confessió de fe , les de la Reforma, nascudes de la necessitat de definir-se els diversos grups davant l’Església de Roma i entre ells L’ocasió fou la Dieta d'Augsburg, d’on…
Venceslau I
Història
Emperador romanogermànic i rei de Germània (1378-1400), rei dels Romans (1376-78), rei de Bohèmia (Venceslau IV: 1363-94, 1395-1400), príncep elector de Brandenburg (Venceslau I: 1373-78) i duc de Luxemburg (Venceslau II: 1383-87).
Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger 1389 Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù Joan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina