Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
Tenochtitlán
“És així que enlloc no es pogueren establir, d’arreu foragitats, pertot arreu perseguits Passaren per Coatepec, passaren per Tollan, passaren per Ichpuchco, passaren per Ecatepec, i després per Chiquiuhtepetitlán, i després encara per Chapultepec, on molta gent s’acabà establint I ja existia senyoria a Atzcapotzalco i a Coatlinchán, però Mèxic no existia encara tot eren bogars i jonqueres on ara hi ha Mèxic” “ Còdex Madritense ” Tot eren bogars i jonqueres on ara hi ha la ciutat de Mèxic, en efecte Però el còdex mexica —és a dir, asteca—, no es referia a l’actual urbs, sinó a la fabulosa…
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
protozous

Plasmodium malariae
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
Protistologia
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.
Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…
Les cloromonadofícies o rafidofícies
Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies que no tenen…
Les zanniquel·liàcies
Zanniquel-liàcies 1 Zanniquèl-lia Zannichellia palustris a aspecte general x 0,5 b flor masculina formada per un únic estam i flor femenina amb quatre pistils, tots en el mateix verticil x 3 c detall dels fruits x 3 Eugeni Sierra Es tracta d’una altra família de plantes aquàtiques distribuïda per tot el món que comprèn quatre gèneres i set espècies pròpies de les aigües dolces o una mica salabroses Viuen completament submergides i, pel seu aspecte, es poden confondre amb alguns potamogètons o amb les rúpies, descrits anteriorment A partir dels rizomes s’originen tiges…
El prat de Lluriac
El bernat pescaire Ardea cinerea no és un ocell reproductor a Menorca, per bé que s’hi pot tot observar freqüentment a l’hivern i en les èpoques de pas, fins i tot a les zones humides de menor entitat Yves Hennechart El prat de Lluriac 21, entre els principals espais naturals de Menorca Sa Tramuntana de Menorca és la contrada amb els materials més impermeables de les illes, grans i vells dipòsits argilosos generats pels terrenys silicis del Paleozoic i Mesozoic No és gens estrany, doncs, que sigui favorable a l’embassament de torrents i a la formació d’aiguamolls extensos De fet, va ser l’…
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…
Els coraciformes: blauets, puputs i abellerols
Els coraciformes del nostre país són bons representants de les característiques d’aquest grup d’ocells tropicals, especialment pel que fa a la vistositat del seu plomatge Efectivament, tant en el blauet Alcedo atthis com en l’abellerol Merops apiaster , a dalt, el gaig blau Coracias garrulus i la puput Upupa epops , a baix, de la qual veiem un detall del cap, trobem tonalitats i combinacions de colors de les més riques de la nostra avifauna Marcella Chinchilla i Lluís Solé Els coraciformes Coraciiformes constitueixen un grup ben divers d’ocells tropicals o subtropicals de colors vius…
Rascló
El rascló Rallus aquaticus no és un ocell que es deixi veure fàcilment, tot i que és força abundant als nostres aiguamolls i basses, sempre que disposin d’un cinyell de joncs o canyissos al voltant Més petit que la fotja i la polla d’aigua ateny 28 cm, el caracteritzen el llarg bec vermell i el ratllat negre i blanc dels costats, que s’aprecia a la fotografia José Damián Navarro Medina El rascló, és un ocell sedentari i nidificador per tot el territori estudiat, llevat d’Andorra, on no és citat, i de les Pitiüses, on només es presenta en migració i durant l’hivern Fora del període…
Bec de serra gros
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina