Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
L’Urgell
Situació i presentació La comarca de l’Urgell, de 579,73 km 2 , comprèn un total de 20 municipis Les segregacions municipals establertes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i 1990 van fer que sis dels vint-i-sis municipis que la componien canviessin de comarca El 1987 els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Utxafava passaren a formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell, mentre que el municipi de Montornès de Segarra s’agregà a la comarca de la Segarra segons una disposició del 1990 Així doncs, la comarca va perdre extensió 93,25 km 2 La…
L’aprofitament dels recursos vius de la mar i els oceans
La pesca tradicional Al llarg de milers d’anys, abans de la invenció de l’agricultura, vuit o deu mil anys enrere, molts pobles caçadors i recollectors s’han alimentat, entre altres coses, de peix Les deixalles culinàries o els abocadors dels habitants paleolítics d’algunes parts d’Europa, d’Àsia i del nord d’Àfrica revelen que els crustacis, els molluscs i algunes espècies de peixos eren part important de llurs dietes A Europa, les restes de neandertals de les coves de Gibraltar s’han trobat associades a restes de molluscs, mentre que altres humans del Paleolític superior, com ara els…
La Ribagorça entre els segles VIIII XII
Art romànic
La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…
Restes arquitectòniques i arqueològiques de l’Empordà
Art romànic
Introducció Mapa arqueològic de l’Empordà J Badia A l’Empordà, sobretot en una zona ben delimitada a l’extrem nord de l’Alt Empordà, han estat localitzades un nombre força considerable de restes materials del període històric que hom comenta monarquia visigòtica, dominació sarraïna, inici del domini carolingi L’escassetat de fonts escrites sobre tota aquesta època fa doblement apreciable el coneixement d’aquest conjunt de restes i ruïnes Tanmateix, hem de considerar que, en la majoria dels casos, la insignificança dels vestigis en llur estat actual en fa molt difícil una anàlisi fiable i,…
El poblament humà de les estepes i les praderies
Els orígens remots dels humans de les estepes i les praderies El bioma de les estepes i les praderies és un dels més petits del món, ja que ocupa poc més de 1 200 milions d’ha Més de la meitat d’aquesta superfície 66% es troba a Euràsia el 22% se situa a l’Amèrica del Nord, el 8% a l’Amèrica del Sud i àrees molt més petites a l’Àfrica austral i a Nova Zelanda Aquest és, a més, un dels biomes més transformats per l’activitat econòmica dels humans tres quartes parts del territori que ocupa estan dedicades a l’agricultura, i la resta està més o menys afectada per pastures intensives Deduir, a…
La cultura del foc
“El foc és la primera meravella aquesta llum, aquesta ardència que s’encomana i tot ho torna brill No sé si és un pressentiment de la transfiguració espiritual de totes les coses Oh El foc, el foc… Les coses velles d’aquest món se n’han anat a l’altre passant pel foc” Joan Maragall, El Nadal de Sant Joan El foc del cel i el foc de sota terra La combustió, amb despreniment de llum i escalfor, en ser un dels primers processos químics que controlà la humanitat, esdevingué un element clau en la cultura humana perquè va possibilitar la transformació de la matèria o la cocció dels aliments El foc,…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…
Alemanya

Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…
La literatura: de l'edat mitjana al Renaixement
L’humanisme i la literatura italiana del segle XV Entre la fi del segle XIV i les primeres dècades del XV, a Itàlia es va iniciar un procés de transformació de la cultura que, un segle més tard, dominà tota la vida intellectual europea i donà lloc a l’ampli moviment d’idees del Renaixement Per a comprendre la singularitat i el sentit d’aquest procés és necessari tenir en compte els contextos que van fer possible el desenvolupament a Itàlia d’aquesta nova cultura, que anomenem humanisme , i descriure atentament alguns dels seus trets més essencials Les arrels italianes de l’humanisme La…
Tortosa

Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…