Resultats de la cerca
Es mostren 1875 resultats
Caimari
Música
Família d’orgueners mallorquina.
Originaris d’Alcúdia, formen un llinatge que comprèn organistes, fusters i orgueners, actius durant tot el segle XVII i fins a mitjan segle XVIII Segons Antoni Mulet, el primer membre documentat d’aquesta família fou Jaume Caimari, que a vint-i-cinc anys 1597 era organista Aquest fou seguit per un altre Jaume, en aquest cas fuster, els fills del qual, Joan, Miquel mort el 1671, Damià 1640-1712 i Sebastià 1651-1723, destacaren com a orgueners Els dos darrers construïren orgues grans i de bona qualitat arreu de Mallorca Damià fou succeït pels seus fills Jaume i Damià 1692-1767, i Sebastià, per…
Parc Científic i Tecnològic de Terrassa Orbital 40
Complex científic, tecnològic i empresarial inaugurat al juliol del 2010 i situat al municipi de Terrassa (Vallès Occidental).
És un dels deu pols d’innovació de Catalunya definits per la Generalitat de Catalunya Ocupa uns 620000 m 2 al nord del terme municipal, a l’encreuament de l’autovia B-40 i l’eix E9 En són els promotors l’Ajuntament de Terrassa, el Centre Tecnològic Leitat i la Universitat Politècnica de Catalunya UPC En l’àmbit docent, al campus universitari de Terrassa, hi són presents les següents institucions d’educació superior Escola d’Enginyeria de Terrassa EET, Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa EUOOT, Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa…
forà | forana
Història
Fins al s. XVIII, habitant d’un mas, una parròquia o un lloc adscrit a una ciutat o una vila.
A Mallorca i a Eivissa, els forans constituïen un estament específic mà de fora o mà forana i tenien participació com a tal en el govern municipal Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà , que es reunia alternadament a Sineu i a Inca una delegació d’aquest sindicat formava part del Gran i General Consell , del qual constituïa un terç del total de representants A partir de mitjan s XIV només una minoria era propietària de la terra, molts conreaven els camps de rics ciutadans i uns altres…
Convent de Santa Clara (Perpinyà)
Art romànic
El convent de l’orde de les clarisses, fundat l’any 1263, tingué el seu primer estatge extramurs de Perpinyà, no lluny de la porta de Sant Martí, prop del camí de Tuïr Molt aviat gaudí de la protecció dels bisbes d’Elna i del papat en aquest sentit, hom sap que l’any 1271, el papa Gregori X, mitjançant una escriptura prengué aquesta comunitat sota la seva protecció i empara, i també es comprometia a defensar tots els béns que tenia o que pogués adquirir en el futur Posteriorment, el papa Joan XXII, el primer de maig de 1323, concedí a dit convent els mateixos privilegis i Indults que havien…
els Tretze
Història
Junta revolucionària agermanada les Germanies.
Era formada per tretze persones una de les quals el dirigent o instador que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l’autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l’elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis tenien la seva residència a la ciutat de València A imitació de la junta central, a les poblacions importants se'n constituïren, també amb el nom dels Tretze, de…
Ali Lmrabet
Periodisme
Periodista marroquí.
Estudià història a la Sorbona de París i posteriorment ingressà en el cos diplomàtic del seu país Destinat a l’Argentina, després de ser arraconat per haver denunciat les pràctiques corruptes de l’ambaixador, començà a collaborar en diversos diaris marroquins El 1997 esdevingué redactor en cap del principal setmanari independent, Le Journal , des d’on donà a conèixer la realitat de la dictadura de Hassan II del Marroc Al començament de l’any 2000 fundà el setmanari Demain , que fou prohibit el desembre d’aquell mateix any Tornà a publicar-se en un registre satíric el 2001 com a Demain…
Castell de Blancafort
Art romànic
El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell…
El convent de Santa Clara (Barcelona)
Art romànic
El convent de Santa Clara de Barcelona, avui desaparegut, representa la primera fundació de l’orde de les clarisses a Catalunya, un cop arribades a la ciutat el 1233 Agnès de Peranda i santa Clara d’Assís Entre el 1236 i el 1237 el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou va concedir a l’orde el dret a construir un convent de nova planta prop de la platja, en l’espai ocupat avui pel parc de la Ciutadella La documentació, encara ara una mica confusa, ofereix la data del 1249 com l’any en què ja estaven pràcticament acabats l’església i el convent, i d’altra banda, apareix com l’any…
Libèria 2011
Estat
La presidenta Ellen Johnson-Sirleaf, candidata del Partit Unit PU, va ser reelegida en obtenir el 90% dels vots en la segona volta de la consulta, celebrada el 8 de novembre Winston Tubman, nebot de l’expresident William Tubman, no hi va participar i va demanar l’abstenció en considerar que no se’n respectaven les garanties Tanmateix, va aconseguir el 9% dels vots perquè les paperetes ja estaven impreses quan va decidir retirar-se La participació va ser molt baixa, del 38% En la primera volta, celebrada l’11 d’octubre, Johnson-Sirleaf va obtenir el 43% mentre que Tubman, del…
való | valona
Història
Política
Individu d’un poble d’origen celta establert a les terres meridionals de l’actual Bèlgica, a la regió de les Ardenes i entorn del Mosa, que, amb l’expansió de l’imperi Romà, fou romanitzat i formà part de la província romana de Bèlgica.
El nom valah els fou donat pels pobles germànics veïns La seva història posterior forma part de la història dels Països Baixos fins a la creació de l’estat de Bèlgica Les activitats econòmiques tradicionals estaven molt centrades en els treballs artesanals foneries d’estany, treballs de llauner, adoberies, etc Després de la creació de l’estat de Bèlgica, el 1830, durant uns quants anys fou emprat el francès com a única llengua oficial, la qual cosa afavorí l’accés dels valons a l’administració i discriminà els flamencs Aquests, a mitjan segle XIX, crearen un moviment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina