Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
El govern de l’arxiduc Carles III
L’arxiduc Carles III, AVaccaro sd PCM / RM Després de la presa de Barcelona per part dels aliats, Carles d’Àustria va romandre fins el 5 de novembre, data en què es traslladà a la ciutat, a la Torre de Lledó de Sarrià Allà fou on rebé les ambaixades de la Diputació del General i del Consell de Cent de Barcelona, que el van felicitar i es posaren al seu servei Una de les primeres decisions de l’arxiduc va ser la formació de diverses juntes de govern Aquests organismes, que foren la Junta de Cavallers, la Junta Militar i la Junta d’Estat, actuaven totalment al marge de les institucions…
Cap a una unió de corones?
L’any 1369, amb l’assassinat de Pere I de Castella a Montiel, la poderosa família aristocràtica dels Trastàmara va assolir la corona castellana a través d’Enric II i va encetar una etapa de reforçament feudal a Castella Simultàniament, la mateixa família va provocar una espectacular substitució nobiliària a Galícia i el reforçament del feudalisme eclesiàstic de la mitra de Santiago 1394 Entre el 1407 i el 1410, la branca menor d’aquesta nova dinastia castellana —que tenia interessos dins els ordes militars d’Alcántara i Santiago, i un sòlid patrimoni a Castella i…
Els Puig i els Sedó, a Esparreguera
Dues empreses, fins a cert punt La fàbrica i la colònia Sedó, d’Esparreguera, formen un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya Al costat del riu Llobregat, les seves edificacions i el vell aqüeducte que portava l’aigua des del salt del Cairat són encara emblemàtics d’una indústria cotonera en la primera línia europea Però can Sedó va ser abans can Puig, una família sense cap relació de consanguinitat amb els seus successors I tan importants foren els uns com els altres Si tingueren un denominador comú fou el fer compatible l’activitat industrial amb la política, amb…
L’arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona)
Art romànic
Palau per al Lloctinent En una part de les dependències del Palau Reial Major, en virtut de l’acord de les corts de Montsó de l’any 1546, es construí, pagat per la Diputació del General, el palau per al Lloctinent reial a Catalunya, avui seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó L’Arxiu de la Corona d’Aragó és el resultat de l’evolució institucional de l’antic arxiu reial de Barcelona En la història de l’originari arxiu de la corona cal distingir tres períodes El primer aniria des de l’originari arxiu dels comtes de Barcelona, format per algunes caixes o arques de la localització de les quals no en…
El liberalisme: escola i societat
En l’àmbit cultural i específicament educatiu, el període de la crisi de l’Antic Règim és molt més interessant i ric del que hom acostuma a creure Els illustrats comptaven amb poca base social, malgrat l’arrelament en sectors minoritaris a les Illes i, amb un major pes quantitatiu, al Principat i al País Valencià Llurs postulats educatius, però, eixamplaren la seva projecció social d’ençà del final del segle XVIII Malgrat les traves polítiques, durant aquests anys es començaren a plantejar qüestions —teòriques i pràctiques— que van estar en el centre de la problemàtica educativa del segle XIX…
L’escultura de la consolidació i la fi del Barroc
En els tres primers quarts del segle XVIII l’escultura catalana va evolucionar des d’un barroquisme formal i conceptual ben assumit, fins a les incipients maneres temperades de l’academicisme La lluita entre tradició i novetat s’anà decantant a poc a poc vers la segona, malgrat que la inèrcia plàstica i el gust del poble seguí apostant per la primera A tot això, no fou aliè el fet que l’escultor anés assolint el grau d’artista per damunt del d’artesà agremiat Les lluites entre fusters i escultors foren constants, amb un cert avantatge dels primers, tot i que alguns escultors privilegiats…
Del sentimentalisme regionalista a la proposta nacional
El catalanisme com a moviment polític tingué una considerable presència activa durant les primeres dècades del segle XX Des de l’òptica catalana, va representar una força reivindicativa que des dels seus inicis es proposava corregir l’accentuat centralisme i la inèrcia del règim caciquil Des de l’òptica espanyola, era vist com un problema que inspirà malfiança als governs perquè entrebancava l’articulació i la consolidació del model d’estat que, des de la Restauració borbònica, pretenien imposar Catalanitat i catalanisme És indefugible, històricament, la constatació de l’existència d’un…
Les famílies del poder: els partits oligàrquics
LA Thiers aclamat pels diputats a la sessió del 16-6-1877, B Ulmann, sd MNCVT / Giraudon En iniciar-se la segona meitat del segle XIX, els territoris de l’àrea lingüística catalana romanien, majoritàriament, sota jurisdicció de dos estats, l’espanyol i el francès, els sistemes polítics dels quals no responien al model de democràcia liberal En efecte, el Segon Imperi francès proclamat per Napoleó III el 1851 no era, malgrat el manteniment del sufragi universal masculí, un règim liberal-democràtic, sinó una monarquia no representativa amb temptacions plebiscitàries Les institucions…
Badalona i el sector nord del Barcelonès entre els segles X i XIII
Art romànic
El feudalisme inicial El paper de l’Església en el nou ordre Els documents més antics que hem trobat, referents a Badalona, són una donació a Sant Cugat de l’any 938 i el testament del levita Wadamir, que el 31 d’agost del 964 deixava ipsas vineas de Bedelona a fratre suo Langoario Però, per arribar-hi, hem hagut de fer un salt de més de 500 anys Massa anys de silenci entre els darrers testimonis del període romà tardà i aquests documents I malgrat tot, insistim a continuar i adduir com a precedents per tal d’entendre el període romànic en aquesta part del Barcelonès el que hem…
La diòcesi d’Elna i les seves vicissituds fins el 1300
Art romànic
Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…